El tercer any, tal com estava anunciat, ha suposat un salt per a l'Empordà Music Festival (EMF), però l'aterratge ha estat accidentat. S'havien venut 8.500 entrades per a la sessió d'aquest dissabte —totes les disponibles, 3.500 més que l'any passat— i encara se n'haurien venut més, perquè feia dies que s'organitzava a les xarxes socials un mercat paral·lel instat pels que se n'havien quedat sense. S'ha vist fàcilment que l'augment de capacitat del festival és excessiu per la mida de l'espai —de nit no hi cabia ni una agulla— i, a més, les cues per accedir-hi han estat molt llargues: en alguns casos, han superat l'hora.
En Marc ve de Terrassa i atén L'aguait poca estona abans d'entrar. Ens diu que fa una hora i vint minuts que s'espera pacientment a la fila. Ha vingut a veure els Figa Flawas, que tocaven a quarts de set de la tarda, però ja són més de les vuit i s'haurà perdut el concert: "No sé si a dins ens trobarem tanta mala organització com aquí fora. Fa ràbia haver vingut de tan lluny per veure un concert que ara s'acaba". La cua s'ha dividit en dos trams: un va de l'entrada (al pont de l'Embut) fins a la mota del Daró, més enllà del camp de futbol —uns 500 metres. És el més llarg i el temps d'espera supera els tres quarts d'hora en aquest moment de la tarda. L'altre tram s'allarga 200 metres pel carrer Paral·lel i va més de pressa: els visitants ens diuen que tot just triguen vora un quart d'hora. Al cap del Passeig s'ha format un bon tap i el personal no dóna l'abast per escanejar les entrades. El sol pica ben fort.
A l'esplanada del festival es nota l'augment de públic, i també dels decibels: el so del concert dels Figa Flawas és tan elevat que es distorsiona. Se sent més bé des de fora el recinte que des de dins. Mentrestant, circulen les cerveses i els refrescos; fa molta calor. Parlem amb visitants de Manresa, de Pont de Molins, de Sant Fruitós de Bages, de Barcelona, d'Ullà, de Lliçà d'Amunt. Costa veure-hi bisbalencs. Principalment han vingut a veure els caps de cartell, Oques Grasses, que toquen a partir de les onze de la nit, quan al Passeig i a l'aparcament del camp de futbol vell pràcticament hom no s'hi pot moure sense ventar empentes. Les furgoteques per sopar, una vintena, tenen totes cua. Totes les taules estan ocupades. Tots els llocs per seure també: la vorera del Passeig, la vora de la zona verda que separa l'aparcament. La multitud és xafogosa i genera un microclima que fa pujar encara més la temperatura.
Josep Montero, el cantant d'Oques Grasses, saluda el públic de la Bisbal de l'Empordà —el topònim és una batalla perduda per als forasters. Pregunta si hi ha algú del poble, però gairebé no es veuen mans aixecades, i diu que li ha agradat molt "el carrer de la ceràmica". A la zona VIP, els escollits s'ho miren tot des de dalt —també literalment, perquè són en un escenari-tribuna només per a ells. Hi ha l'alcalde la Bisbal i el d'algun altre poble veí, patrocinadors i altres persones triades pels Voltors. No ha transcendit el cost del festival, però l'Ajuntament de la Bisbal hi ha aportat 14.500 euros en concepte de subvenció directa i de pagament de l'ambulància. També consten com a col·laboradors el Consell Comarcal, la Diputació i el Departament de Cultura.
Passada la una de la matinada, quan acaben Oques Grasses, hi ha una gran esbandida. Encara han de tocar La Fúmiga i la discjòquei Dolça van Leeuwen, i l'organització ha posat a la venda entrades d'última hora a partir d'aquest moment, a preu reduït.
Fora del recinte, a l'altra banda del riu, hi ha petits grupets que es miren el festival des de la distància. La Montse és bisbalenca i aplaudeix aquesta iniciativa: "Hi ha gent que es queixa perquè no estan mai contents, però això [l'EMF] és fantàstic, tenint en compte que la Bisbal està ben morta. Ho haurien de fer més sovint". De queixes, com diu la Montse, bé que n'hi ha. Un veí publicava un missatge crític a Facebook, en dos grups de veïns de la ciutat, i instava a "replantejar la necessitat del festival" perquè, segons diu, no aporta gaire res "a nivell econòmic i cultural". Troba molt més interessants els concerts de petit format que sovintegen al llarg de l'any. La seva opinió discordant va rebre una allau de comentaris negatius i de desqualificacions.
