Fa 30 anys, l'abril del 1994, es va crear l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Bisbal, que dóna servei a la ciutat i als pobles veïns a través del CAP i de 13 consultoris municipals. L'aniversari s'ha celebrat amb un cap de setmana d'actes que han inclòs dues taules rodones sobre el passat i el present de l'ABS. Els professionals han destacat els canvis viscuts aquestes dècades, especialment pel que fa al paper dels infermers i dels administratius.
Sara Unanue va ser infermera durant 13 anys al CAP de la Bisbal i ha fet èmfasi en el canvi de rol que va suposar la reforma sanitària dels anys vuitanta, que va implicar "deixar de ser infermera del metge per convertir-se en infermera del pacient". Cristina Cama, per la seva banda, ha apuntat que actualment tenen molta autonomia i han adquirit més responsabilitats: "Portem tot el pes de les vacunacions, moltes vegades prenem decisions clíniques i les infermeres pediàtriques fan revisions soles. Estem més empoderades que mai i això va a l'alça". Unanue ha avisat, però, que "encara cal que ens reconeguin competències i més lideratge en el disseny de les polítiques sanitàries".
Un altre rol que ha canviat substancialment és el dels administratius encarregats de les admissions dels pacients. La cap d'aquest servei, Lara Parera, ha explicat la seva experiència quan va començar a treballar darrere el taulell a 18 anys, que es resumia en tres tasques: "Donaves hores, treies i arxivaves històries clíniques i feies receptes". Després d'uns anys fora de l'àmbit sanitari, Parera va tornar al CAP per la pandèmia de Covid com a cap d'admissions i reconeix que va "al·lucinar" per l'augment de responsabilitats dels administratius: "Gestionen agendes i la demanda, prenen decisions conjuntament amb els metges. Pensen! Abans no pensaves, arxivaves històries". Tot plegat és fruit d'haver substituït l'antiga estructura piramidal per una de lineal a tres bandes amb metges, infermers i administratius, com apuntava l'administrativa Carme Garcia.
D'ençà de la Covid s'han incorporat al CAP perfils professionals nous: una psicòloga, una dietista nutricionista, una fisioterapeuta i una higienista dental. A més, des del 2021 el centre també és un espai docent que acull residents de medicina i d'infermeria. En aquest sentit, els professionals van mostrar preocupació per l'elevada quantitat de places vacants de metge d'atenció primària.
Els inicis del CAP, doncs, queden lluny, com explicava la metgessa Helena Badia, que es va jubilar el 2021: "Tot era a mà. A Urgències havies de córrer a buscar la història clínica a l'arxiu, blava per als homes i rosa per a les dones, i mirar els antecedents i la medicació per fer-te'n una idea. Després calia redactar l'informe amb còpies de paper carbó". Recordava que la informatització va començar a arribar el 2004 i que d'entrada els consultoris dels pobles veïns havien de compartir un sol ordinador.
