Després de recuperar, ara fa tres anys, la música original de la Passió de la Bisbal, el Cor Carreras Dagas vol rescatar de l'oblit una altra obra: la Missa de rèquiem del compositor bisbalenc Melcior de Ferrer. Aquest nou projecte és participatiu i per això fan una crida als cantants d'altres corals perquè s'inscriguin en unes proves de veu que han convocat per a finals d'abril. Si normalment són una quarantena de persones, ara voldrien arribar a la seixantena, i els manquen sobretot homes.
El Rèquiem es va publicar el 1886 a Itàlia, quan l'autor ja s'havia mort, i va tenir molt d'èxit a Europa. L'impulsor de la recuperació, Jordi Bassa, ho explica així a L'aguait: "Durant cinc o sis anys va ser la cançó de l'estiu, la música sacra de moda. Es va cantar a tot arreu, en moltes catedrals, però al cap d'un temps va desaparèixer. Mentre el rèquiem de Mozart, que és molt millor que aquest, es va continuar cantant, el de Melcior de Ferrer ha quedat mort".
A la Bisbal ja hi ha data d'estrena per al concert: el pròxim 2 de novembre. El Cor Carreras Dagas treballa ara amb la Federació Catalana d'Entitats Corals per organitzar una gira per Catalunya: els agradaria actuar com a mínim a Peralada —vila natal de Ferrer—, a Barcelona —on es va estrenar el Rèquiem—, a Girona i a Tarragona. Interpretaran la versió original, que és amb orgue, tres violoncels i dos contrabaixos. La transcripció moderna l'ha fet Edicions Brotons & Mercadal a partir de la partitura conservada a la Biblioteca Nacional de Catalunya. L'editorial la descriu així: "És d'una clara estètica romàntica i, tot i no comptar amb uns efectius orquestrals nombrosos, l'efecte de les seccions greus de les cordes contrasta amb el ric i melangiós so de l'orgue que acompanya l'obra i li confereix un grau de recolliment i afectació dolorosa realment corprenedor".
Melcior de Ferrer i la Bisbal de l'època
Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884) va viure molts anys a la Bisbal, al carrer del Raval, malgrat que va néixer a Peralada. Era de família aristocràtica i es va casar amb una gran propietària bisbalenca, Pietat de Lloret Ponach. Va escriure una òpera (Giuditta) i una sarsuela (Una broma pesada), simfonies i unes quantes peces religioses, entre les quals un Stabat Mater que el Cor Carreras Dagas també va recuperar anys enrere. Després de diverses estades a l'estranger fins i tot va escriure un llibre de cuina (Llibre de guisados, escullits particularment de la cuyna estrangera) que aplega més de 80 receptes italianes, franceses i catalanes. El 1881 el papa Lleó XIII li va concedir el títol de baró.
Ferrer tenia el costum d'organitzar vetllades musicals a casa seva, cosa habitual a la Bisbal i especialment al mateix carrer del Raval, com recorda Jordi Bassa: "Les classes benestants bisbalenques feien festes privades als patis de les cases, amb ball i orquestra. En aquell moment era la màxima modernitat". Afegeix: "Diem que la Bisbal és un bressol de música, i ja ho era als segles XVIII i XIX. Ballaven valsos, polques, xotis, masurques i milongues en comptes de minuets, que tot i que ara els trobem carrinclons, en aquell moment trencaven amb els balls dels segles XVII i XVIII. Tant el Rèquiem com la Passió són músiques italianitzants, de tipus operístic, que van trencar amb el que hi havia fins llavors".
