Som al començament de les Voltes, a la cruïlla amb els carrers Sis d'octubre i Coll i Vehí. No n'hi ha cap rastre físic ni tampoc cap placa que ho recordi, però aquesta zona va ser bombardejada per l'aviació legionària italiana el 3 de febrer del 1939, al final de la guerra que havia començat el 1936 amb el cop d'estat feixista contra la Segona República Espanyola. Ho explica Pitu Pla, coautor amb Ignasi Corney del llibre Llibertat truncada. Aquest mes de març ha organitzat rutes guiades per donar a conèixer els detalls del bombardeig que va patir la Bisbal. Alguns aspectes de l'episodi es revelen per primera vegada en aquest treball d'investigació.
L'aguait acompanya Pla en una de les visites un dissabte atramuntanat. Explica que en aquell moment de la guerra, entre finals de gener i principis de febrer del 1939, s'havien concentrat a la Bisbal institucions importants, moltes de les quals militars. La intendència de les brigades internacionals, formada per unes 400 persones perquè també hi havia les esposes i els fills, havia acampat a Castell d'Empordà i a la Terrera, i va ser bombardejada el 30 de gener. No hi va haver víctimes, però sí dos habitatges afectats. A banda d'aquest grup, a la ciutat hi havia el centre de recuperació de l'exèrcit republicà (el CRIM), personal de la Generalitat, el Cos de Trens era al col·legi de les monges franceses (avui Torre Bisbal), el govern militar en una casa al final del carrer Ample i el Cos d'Aviació al garatge Ponsatí, que havia estat confiscat. "No s'agrupaven pas per defensar-se, sinó que era una diàspora", apunta Pitu Pla. "La gent feia parada i fonda a la Bisbal enmig de la retirada, s'hi estaven un dia o dos i continuaven cap a Figueres. Com que era capital de comarca hi van venir molts militars", apunta.
Aquesta concentració de militars sembla que hauria motivat els bombardejos. El 2 de febrer van atacar les terreres de Vacamorta, on va morir una dona que es va refugiar en una barraca. Els principals fets, però, van ser l'endemà, quan fins a vuit avions italians van deixar caure 80 bombes de 100 quilos sobre la Bisbal. Pla parla de dues rutes. La primera va començar per la Guardiola amb la intenció d'encertar llocs on hi havia soldats: les fàbriques Latasa (a l'actual xamfrà de l'avinguda Josep Irla amb el carrer Nou) i Boca Negra (al carrer del Morró). També va rebre el control de burots del carrer Santa Llúcia. Al rec del Molí, als afores, hi van caure moltes bombes i hi van morir cinc persones, segons Llibertat truncada.
Una altra ruta és la que va afectar les Voltes, començant pel garatge Ponsatí, on hi havia el Cos d'Aviació. L'ona expansiva va afectar el teulat de les Escoles Velles. També el mas que hi havia on ara comencen les Voltes va quedar arrasat, i es comptabilitza un mort, un granaire que vivia al xamfrà del Coll i Vehí. Més avall, els avions van apuntar a la caserna de les milícies del comitè republicà, situada al carrer Ample. Els projectils van afectar la casa de Manel Escoda —que formaria part del primer ajuntament franquista— i van matar la seva dona, M. Assumpció Martí, i els dos fills, Josep i Albert, d'onze i vuit anys respectivament. També hi van morir dues persones no identificades que s'havien refugiat al segon pis.
La ruta de Pla s'atura un moment davant del cinema Olímpia per comentar que en aquell moment el vestíbul era la seu de l'Ateneu Pi i Margall, i que a partir del 5 de febrer va servir de centre de detenció. Continuem baixant per les Voltes, on es va registrar un altre mort, la minyona de l'Hotel Salleras. Ja al passeig Marimon Asprer, va ser arrasat el quiosc de begudes de l'entrada i a causa de la metralla va morir un veí de la plaça Francesc Macià. Una mica més avall, l'objectiu era l'estació del Tren Petit, però un dels projectils va caure a la cuina del bar Mundial, al Passeig, on van morir dues dones.
A l'Aigüeta hi van perdre la vida dues persones i, a més, es va destruir la caserna de la Guàrdia Civil, a la cruïlla amb el carrer Ramon Masifern. Pla recorda que "la precisió de les bombes no era pas com la d'ara. Els efectes d'aquesta van arribar fins i tot al mas Roig, al Paral·lel". El bombardeig es va acabar a l'alçada de l'actual edifici Bisbal Futur: llavors aquest espai es coneixia com a camp d'en Moma i els avions hi van descarregar els projectils que els sobraven per tornar de buit.
En total, una vuitantena d'edificis van quedar afectats i s'han documentat 26 morts, no tots identificats. Vist que el bàndol franquista coneixia la ubicació dels militars republicans, Pla assegura que hi va haver espionatge: "És claríssim que hi ha bisbalencs que els diuen tots els punts estratègics". Acaba amb un desig: "Aquestes famílies haurien de demanar perdó".
