Al vestíbul de la Sala Municipal de Corçà una dotzena de veïns, els regidors del govern i l'alcalde Raül Yruela formen una rotllana. És el senyal inequívoc que toca Consell Veïnal, la reunió oberta que es fa dos cops l'any en cadascun dels quatre pobles del municipi. El batlle explica la feina feta els últims mesos i els habitants hi diuen la seva: està en marxa la reparació del cobert de Puig Llistó i la substitució de la canonada d'aigua del carrer del Torrent, i s'han podat els plàtans de la plaça del Firal. Mentrestant, el procés per construir l'escola nova al costat de la Bòbila avança molt a poc a poc. Ara tocava fer moviments de terres a la parcel·la i han trobat un obstacle: les restes de "la famosa piscina" de Can Caramany. La Generalitat no els acceptarà el terreny fins que no hagin retirat tota la runa.
Les qüestions urbanístiques i l'habitatge centren bona part del debat. Hi ha dos sectors pendents de desenvolupar de fa anys on es podrien construir força cases. Primer, la zona de la Bòbila i de l'aparcament de terra al costat de la farmàcia. Hi ha projectat un carrer i Yruela assegura que les converses amb els dos germans propietaris dels terrenys van molt bé: "No s’havia fet res durant molts anys, hem desencallat el tema i hem fet algunes reunions. No sabem quan es farà el carrer, però esperem que sigui en un futur proper". L'altra zona és al sud de la Sala Municipal, al Mas Pucams, on també s'han reprès les converses amb la propietat. “Les cases seran accessibles per a la gent d’aquí, o seran com a Vulpellac?”, pregunta una veïna jove. A Vulpellac es preparen una vintena de xalets que fregaran el milió d'euros cadascun, i al Mas Pucams un estudi del 2018 hi preveia 11 cases "d'alt nivell" i de 600 metres quadrats. Yruela lamenta que els terrenys són privats i que l'únic que pot fer l'Ajuntament és motivar els propietaris perquè urbanitzin els sectors previstos al pla: "Nosaltres sempre els diem que pensin en els sous de la gent d’aquí. És trist, però no hi podem fer res".
Una altra veïna té una demanda per a la travessera de la C-66. Troba que hi aniria bé un carril específic per girar a la Bòbila, cap a la llar d'infants, tot venint de la Bisbal: aturar-se al mig de la carretera és perillós. L'alcalde diu que la via no és prou ampla i que el que vol Carreteres, de fet, és pintar-hi una línia contínua per evitar els girs. Encara a la C-66, el consistori ha demanat si és viable fer un giratori a la cruïlla amb l'avinguda de Santa Cristina i el carrer Major. Permetria eliminar els semàfors i faria que els vehicles circulessin més a poc a poc. "Corçà està partit per la carretera, i amb una rotonda el poble s’uneix més i fas més nucli", argumenta Yruela. El giratori, però, seria petit, i els veïns discuteixen si els camions hi podrien passar bé. Es posen d'exemple les reduïdes rotondes de Torroella. "Que facin els camions més petits!", tanca el debat, juganer, un dels assistents.
Com va explicar L'aguait al gener, s'ha desencallat la connexió de la carretera de Monells amb la C-66, de moment amb l'aprovació inicial del projecte per part de la Diputació. Yruela apunta que el govern municipal anterior "s'havia posat de cul" que no volia de cap manera una intersecció en T, com demanava la Diputació, sinó una rotonda, i per això la qüestió estava aturada. Ara que l'Ajuntament ha acceptat la intersecció en T, la Diputació s'ha avingut a construir la carretera.
"Què fem? Anem a sopar?", se sent que algú reclama després d'una hora d'assemblea. Com que no hi ha més intervencions, es dóna per acabada la sessió.
Creix la demanda del bus a la demanda
Abans del Consell Veïnal, representants de Moventis han presentat el servei de bus a la demanda que des del novembre connecta la Bisbal i els pobles veïns i han ensenyat als assistents a fer servir l'aplicació mòbil per demanar el vehicle. El gerent de Sarfa, Enric Gimeno, assegura que d'ençà que han ampliat l'horari del servei la demanda s'ha multiplicat per cinc i ja tenen més de 100 reserves de viatges cada setmana. Aclareix que es pot viatjar a qualsevol poble de la zona independentment de les tres rutes que inicialment es van establir, de manera que es pot fer perfectament un trajecte que vagi, per exemple, de Corçà a Peratallada.
