Una cruïlla de carrers a l'entrada de Casavells és problemàtica i perillosa. Ho expliquen els residents al Consell Veïnal de primavera, la reunió que l'Ajuntament de Corçà convoca dos cops l'any en cadascun dels pobles del terme. Hi ha poca visibilitat, en aquest encreuament, i sembla que hi ha consens amb la solució: instal·lar-hi un mirall per als conductors. Abans d'arribar a aquesta conclusió, però, el debat és intens, gairebé una discussió, perquè el remei que adopten ara alguns veïns —fer sonar la botzina del vehicle— no agrada pas a tothom.
—Hi ha algú que s’emprenya, però jo quan vinc toco el clàxon dues vegades —comença el senyor que treu el tema—. Dissabte passat si em descuido se’m fot a sobre un cotxe que va sortir disparat cap avall.
—Tots ens hi hem trobat —reconeix la regidora de Medi Ambient, Laura Geli.
—Cal posar-hi un mirall perquè hi ha un angle de 90 graus. Per als que vivim allà és molest sentir el clàxon —intervé un altre home.
—És el més normal, tocar el pito —salta una senyora.
—Doncs escolti, ja vindré a casa seva a tocar el pito.
El diàleg s'anima. A tothom li toca de prop, hi volen dir la seva. No es posen d'acord. Parlen tres i quatre persones a la vegada, aixequen la veu, s'interrompen. Alguns assenyalen amb el dit.
—Tocar la botzina està prohibit. Hauríem de posar un rètol perquè no la toquessin, si us plau! És que la sentim al matí, a l’hora de dinar…
—Entenc com us sentiu els que no us agrada.
—És que no crec que agradi a ningú.
—A mi no em molesta. Si hem de posar un cartell per cada rucada, quedarà un poble encartellat i perdrà l’encant.
—Escolta’m, Josep, ja t’ho apuntes, això?
El primer tinent d'alcalde, Josep Bofill, que avui presideix el Consell, ensenya que té la mà immobilitzada per una lesió. Li toca prendre apunts a la regidora Geli. Quan el debat es calma una mica, sembla que la instal·lació del mirall tirarà endavant.
La reunió deriva després cap a la pista poliesportiva: els veïns hi tenen un vincle especial perquè la van construir ells mateixos als anys noranta. Per això n'hi ha a qui els molesta que estigui "cada dia" ocupada "fins a les tantes" per jovent que ve d'altres pobles. Diuen que no queda espai per a ells, però n'hi ha que discrepen: "Jo hi vaig cada dia i normalment estem sols". "Doncs vés-hi més tard, ja ho veuràs!", li repliquen. Un senyor és dràstic; optaria per posar-hi una "porta de seguretat" perquè només hi poguessin entrar els veïns del poble: "En comptes d’obrir la pista, hi hauria posat reixes, i el que hi vulgui entrar, que pagui". "Ens l'hauríem de fer més nostra", coincideix algú.
El govern intervé poc, més aviat escolta. Fins que el rellotge marca quarts de nou del vespre i tothom convé que és hora de plegar. La pròxima sessió serà a la tardor: llavors sabrem si les botzines han anat a la baixa, i si la cruïlla és més segura.
