Un estudi encarregat per l'Ajuntament de la Bisbal ha constatat que el 70% dels trams de carrer de la ciutat no compleixen el Codi d'acessibilitat de Catalunya. Dit d'una altra manera, menys d'una tercera part dels carrers són accessibles per a persones amb discapacitat. Les voreres estretes, així com la presència d'obstacles al mig del pas —senyals de trànsit, fanals, papereres—, són dos dels principals problemes assenyalats. Aquest pla d'accessibilitat proposa reformes urbanístiques pressupostades en dos milions d'euros per adaptar alguns trams: generalment eixamplar voreres, retirar obstacles o fins i tot reformar carrers sencers. El ple del consistori l'ha aprovat inicialment amb les abstencions d'ERC —que vol presentar-hi al·legacions "en sentit propositiu"— i de la CUP.
La normativa de la Generalitat estableix que els itineraris accessibles, entre altres requisits, han de tenir una amplada mínima lliure d'obstacles d'1,8 metres i un pendent de com a molt el 6%. A la Bisbal, però, la majoria de voreres són molt més estretes: el 68% dels trams tenen amplades lliures d'obstacles inferiors a la recomanada, tot i que dels 90 centímetres en amunt es consideren acceptables si es compleixen algunes condicions. Ara bé, una tercera part dels itineraris de la ciutat tenen menys de 90 centímetres d'amplada, de manera que segons la normativa són impracticables. Els trams més estrets es concentren al Bosquetet, a la Terrera, al barri del Convent i en una part de l'Aigüeta, mentre que el nucli antic està completament adaptat perquè tots els carrers són de plataforma única, sense diferències de nivell entre voreres i calçada.
El pla d'accessibilitat proposa solucions per adaptar alguns carrers. Malgrat que la majoria no compleixen la normativa, el 90% d'aquests poden passar a ser accessibles amb les reformes adequades. El pla, però, només concreta i quantifica econòmicament les reformes en un itinerari que ha definit l'Ajuntament i que si fa no fa travessa la ciutat de nord a sud, des del passeig Muriel Casals fins al carrer Sant Josep.
Per als carrers que són més estrets, el pla proposa una reforma completa que els converteixi en vies de plataforma única: és el cas del carrer Sant Josep, un tram del Barceló i Matas, la placeta del Pont Vell i l'eix que formen el Valentí Almirall i el Trinitat Aldrich. En altres casos, la recomanació és eixamplar les voreres: la plaça de la Sardana, bona part del carrer Barceló i Matas i alguns trams del Ramon de Cabrera i del carrer del Pont. Finalment, hi ha vies on n'hi hauria prou de retirar obstacles del mig del pas i construir guals accessibles, com a l'1 d'octubre o al costat del passeig Muriel Casals oposat al Daró. Totes aquestes actuacions costarien dos milions d'euros, segons una aproximació que no té en compte l'IVA ni el benefici industrial. N'hi ha que l'Ajuntament ja ha anunciat que vol fer: la reforma del c. Sant Josep entra dins el projecte presentat al Pla de Barris, per exemple.
