Pau Vidal
Pujol
Som davant de dos dels cognoms més estesos dels països catalans, que, per tant, en conformen el paisatge humà i identitari
Rosalia: la força d’un accent
Ens trobem davant de l’enèsima manifestació d’un fenomen que fa dècades, segles, que dura: la submissió
Dimissió
El parent sens dubte més interessant és un verb tan antic i alhora tan desconegut com demetre, que té la virtut de ser cara i creu alhora
Trencar
És ver que renyir té aquest regust antic, de quan les parelles no es desfeien sinó per causa de força major
Autòmat
A còpia de collar-nos amb impostos per sufragar els despendis dels lladres que ens manen, els autònoms podríem acabar convertint-nos en autòmats
Hispanidat
Al pobre nano no se li va acudir altra cosa que proposar una "hispanitat de tots", que no sé exactament què vol dir però segur que res de bo
Volta (i 4)
Només ens queden per veure els últims derivats cultes, els menys canònics formalment parlant
Volta (3)
Els derivats cultes són tants que no sé gaire com presentar-los perquè no ens fem un embolic
Volta (2)
Una branca curiosa és la que aplega el verb desenvolupar i els seus fills
Volta (1)
Teníem un verb ben bonic que es deia voldre, que amb el temps va anar quedant arraconat fins a ser substituït per un derivat seu, voltar
Genocidi
Un terme d'una estranya bellesa lúgubre, que en el fons tampoc és gens inadequat per descriure el nostre, de conflicte
