La mestra Adela Trayter Colls, nascuda a Figueres, es va dedicar a l’ensenyament de pàrvuls a la Bisbal entre els anys 1891 i 1925 i va introduir a la ciutat els mètodes Montessori i Dalcroze. El setmanari L’Avenç de l’Empordà, que la considerava una professora exemplar, va escriure sobre la seva tasca en diverses ocasions. El 1912 deia que “si en cada poble hi trobéssim una escola així i paral·lelament fos completada per escoles elementals i superiors del mateix grau d’educació, ben prompte seria un altre l’estat de cultura de la nostra terra”. Un altre article explicava com eren les classes de Trayter:
L’esmentada professora no limita la seva missió a l’ensenyança ensopida i mecànica mitjançant lliçons recitades de memòria —que desgraciadament encara s’estila en certs col·legis—, sinó que als tendres alumnes els demostra gràficament o pràcticament tot el que els explica: les nocions de geologia i mineralogia les ensenya amb minerals a la vista; per a la física, amb ses complicades teories, posseeix un gabinet que conté els principals aparells; l’anatomia l’explica amb un esquelet; la botànica a ple aire i les aplicacions mecàniques i industrials veient funcionar els artefactes.
Porta visitades, en companyia dels seus alumnes, la farinera “La Roser”, una fàbrica de terrissa, una de taps, l’estació telegràfica en la qual el cap, el senyor Bolao, va explicar als petits el funcionament del telègraf i del telèfon; la fàbrica del senyor Serradell; una de confitats, i dimarts anà a la impremta de Jovés i Gispert, als tallers de la qual veieren funcionar la formosa màquina alemanya sobre el plat de la qual es tira L’Avenç cada divendres […] En Joan i l’Eugeni, encantats de l’atenció amb què els escoltaven i veien treballar els patufets de l’escola que ens ocupa.
L’Avenç de l’Empordà, 11/6/1910, p. 2
Amb motiu de la festa de final de curs celebrada al Teatre Principal, L’Avenç tornava a parlar de Trayter:
Contempleu els petits escolars: semblen homes fets, nets i endreçats sempre, us saluden correctament, responen amb naturalitat les preguntes que els feu, conversen dominant els gestos i la veu, naturalment harmònics. […]
La causa primera de tan sorprenents resultats és la vocació intensa de llur professora per a l’ensenyança.
Només s’ha de veure un cop la senyora Adela entre els seus deixebles per a notar que són l’atracció més forta de la seva vida, a tots atén, estima i besa amorosament, i els escolars corresponen al seu afecte estimant-la molt, també, a ella.
L’Avenç de l’Empordà, 20/7/1912, p. 2
