El 12 d’agost del 1928 es va declarar un incendi a les Gavarres, a la zona de Montnegre, que va cremar unes 1.600 hectàrees en dos dies. Va ser un dels focs importants del segle XX al massís i molta gent es va implicar en actes benèfics i subscripcions populars per ajudar els propietaris i treballadors afectats. El setmanari El Bisbalenc descrivia així la situació:
Arreu on passà la flama devoradora, com monstre famolenc, tot ho engolí, no deixant ni un bri d’herba, ni una fulla. La terra, d’un color negrenc, sembla un immensíssim cementiri ple de creus de totes formes i dimensions; són els troncs cremats que resten escampats ací i allà, d’aquells arbres corpulents que eren l’orgull de la muntanya: els que si bé resistiren els més furiosos temporals, foren impotents i hagueren de sucumbir a la immensa onada de foc que els vingué a sobre. Masovers i propietaris, pastors i gent de la muntanya d’aquells contorns han vist destruït en un instant el que, alguns potser amb molts afanys i sacrificis, havien obtingut després de llarg temps de brega en la lluita per la vida. El quadre és desolador, i a tot arreu de la premsa catalana s’aixequen veus consoladores […]
El Bisbalenc, 7/9/1928, p. 1
El mateix setmanari comença una subscripció popular en benefici dels afectats, que al cap de cinc setmanes recapta prop de 600 pessetes. Al desembre es fa ressò d’un festival sardanístic que s’ha celebrat a Barcelona per recollir fons per als perjudicats. Hi van participar vuit cobles gràcies a la crida que va fer l’escriptor Joaquim Ruyra a les pàgines de La Veu de Catalunya. Ruyra va veure com se li cremaven les seves finques del Montnegre, un episodi que va descriure al llibre Entre flames.
En un número de l’octubre, El Bisbalenc detallava les pèrdues d’alguns propietaris i masovers:
L’Enric Roura de Monells perdé 67 sarrions; 20 saques grans pròpies de posar pelegrí; 130 de petites pròpies per a escorça; una manta, un vestit exterior i un altre d’interior; una romana; xerracs, destrals i altres eines; unes 130 tones de llenya preparada per fer carbó; unes 5 tones d’escorça de suro; 2 tones de suro pelat i 2 tones de pelegrí; en junt d’un valor aproximat d’unes 5.000 pessetes.
També hi perderen eines i peces de vestir en Narcís Bassa i fills de Monells per valor d’unes 110 pessetes; en Pau Regincós de Monells, d’unes 50 ptes. i en Pere Gener i fills, del mas petit d’en Nadal (Montnegre), d’unes 100 pessetes.
Aquests treballaven a les ordres de n’Enric Roura. Malgrat el poc valor de la pèrdua, els esmentem perquè es tracta de simples obrers.
El Bisbalenc, 12/10/1928, p. 6
Segons un informe modern dels Bombers de la Generalitat, el foc va començar a la font de can Carreres, a Santa Pellaia, i de seguida va enfilar en direcció nord cap al Montigalar i Montnegre. L’església de Sant Mateu de Montnegre va quedar calcinada. Les flames van arribar a la muntanya dels Àngels, però el santuari es va salvar. El foc va entrar als boscos de Bordils i de Celrà, i als veïnats del sud de Madremanya. Es va donar per extingit la nit del segon dia, gràcies a un canvi de temps que va portar pluges minses. L’informe destaca la sequera de l’any 1928, amb 85 dies seguits sense pluja a Girona.
