El Tren Petit o Tramvia del Baix Empordà va començar a circular a la Bisbal l’any 1887. Compartia la carretera amb la resta de vehicles i, dins dels nuclis urbans, també amb els vianants. Uns mesos després de la inauguració, al novembre, el setmanari El Eco Bisbalense va publicar un breu dur i amb to alliçonador arran de la mort accidental d’un nen, atropellat pel tramvia quan volia pujar-hi mentre circulava. “Tant de bo aquest fos l’últim cas i servís d’avís i escarment als pares que deixen els fills sols tot el dia!”, escrivia la publicació —just abans de saber, però, que l’accident havia estat mortal.
En traduïm un fragment del castellà:
Des que va començar a passar el tramvia per la nostra població vam preveure que qualsevol dia havia de passar alguna desgràcia, veient els vailets que no deixen de fer entremaliadures: segueixen i assalten el tren en marxa. No han valgut els avisos de l’alcaldia, ni les notes del nostre diari que denunciaven aquest abús, ni tampoc el fuet dels conductors, que feien servir contínuament. S’havien d’escarmentar amb sang i això és el que ha passat.
Dimecres passat, quan sortia un tren d’aquesta vila en direcció a Flaçà, un dels vailets, Venanci Dausà, va voler pujar en un dels últims vagons plataforma que anava buit, i ho va fer amb tanta mala sort que va caure sota les rodes i es va fracturar una cama, que va quedar completament masegada. El van conduir a l’hospital, on va patir l’amputació de la cama i va quedar, com és natural, en estat molt greu. […]
Feta l’anterior relació vam saber que el desgraciat vailet no va resistir l’operació i va morir.
El Eco Bisbalense, 27/11/1887, p. 2
Aquest no va ser ni de bon tros l’últim accident que va implicar el Tren Petit. Just dos anys després, el novembre del 1889, el fogoner va caure del comboi a prop de l’estació de Vulpellac i, tot i que li va passar per sobre, no es va fer res greu:
[…] El fogoner va caure per darrere de la màquina i va anar a parar al mig de la via. Li van passar per sobre dos vagons sense que prengués mal, però en passar el tercer el va atrapar un ferro i va ser arrossegat quaranta metres. Amb el tren aturat, el va extreure el maquinista ajudat per alguns viatgers. Afortunadament, no es va fer més que una ferida lleu a la cara, una rascada a l’esquena i l’ensurt consegüent.
El Eco Bisbalense, 24/11/1889, p. 3
