El maig del 1987 va entrar en funcionament el cremador d’escombraries de Castell d’Empordà, situat en uns terrenys al nord del terme, lluny de nuclis urbans i molt a prop de boscos. Menys de dos anys després, la instal·lació es cremava. L’Ajuntament de la Bisbal reconeixia llavors que el cremador no havia “funcionat mai correctament”, segons publicava El Punt, i demanava una indemnització a l’empresa que el va instal·lar, Soteco Ibérica. La companyia, al seu torn, reclamava 10 milions de pessetes, que el consistori no volia pagar.
El Drac explicava a la secció de crítica local Mastegatatxes que temps després de l’incendi algunes deixalles es cremaven a l’exterior.
Sí, el nostre magnífic cremador d’escombraries, adquirit pel no menys magnífic Ajuntament de la Bisbal, s’ha cremat. Aquell aparell que havia de ser una joia tecnològica francesa s’ha fos. Busqui, compari i si troba alguna cosa pitjor avisi l’Ajuntament de la Bisbal que la comprarà. I és que amb gent així dóna gust de fer-hi negocis… Ara s’ha tornat al punt que estàvem dos anys enrere, però amb vint milions [de pessetes] menys a la butxaca municipal. […]
Un artefacte tan bonic i estètic s’havia de conservar nou, i no embrutir-lo amb deixalles. Per això es va col·locar en un lloc adient, on lliga perfectament amb el paisatge que l’envolta, perquè a la zona hi ha més merda que en un femer. […] Per cert, si algú té un cotxe vell i no sap on llançar-lo, que el porti allà dalt, que n’hi ha la “tira”.
Revista El Drac, núm. 5 (març 1989), p. 7
A principis de la dècada del 2000 els terrenys de l’antic cremador van passar a acollir un refugi per a gossos.
