L’octubre del 1931 La Bisbal FC jugava el primer partit de lliga al camp del Cassà de la Selva. L’arbitratge va ser molt polèmic, i jugadors i col·legiat gairebé van arribar a les mans, segons publicava el setmanari El Bisbalenc. El matx el va guanyar el Cassà (1-0) amb un gol marcat en temps de descompte.
El rotatiu demanava a la Federació Catalana i a la Lliga Amateur “que prohibeixi terminantment arbitrar cap més encontre al Sr. Àngel Alseda per promotor d’escàndols i conflictes”, i La Bisbal FC va amenaçar en una carta enviada a la Lliga de retirar-se del campionat si no els atorgaven el punt de l’empat a zero.
Lector: en començar a llegir aquesta crònica, diràs: Vaja, el mateix de sempre; ens han robat el partit i hem perdut. I diumenge passat fou així. Però fou d’una manera tan descarada, d’una manera tan escandalosa, que nosaltres mai havíem vist un home amb una parcialitat tan gran envers un onze. […]
Els locals avancen; Mollà serveix excel·lentment a la davantera, mes talla totes les jugades amb son xiulet inoportú i estrident l’àrbitre d’aquesta partida, el desmoralitzador d’equips forasters Sr. Àngel Alseda. […]
I s’arriba al descans, el senyor àrbitre comenta les incidències de la lluita entre uns aficionats i algun individu de la junta del Cassà, i entre altres coses els diu: Jo us asseguro que us faré guanyar; paraules textuals, ni un mot més, ni un mot menys, ni una síl·laba més, ni una síl·laba menys. […]
Arribem als 45 minuts reglamentaris; és negra nit; s’avisa el senyor àrbitre, mes aquest, impassible, continua la partida. Els jugadors bisbalencs no poden retirar-se del camp, car es veuen exposats a rebre alguna carícia (?) [anotació a l’original] del públic, i arriba fins que el Cassà al cap de tres minuts de temps antireglamentari marca el gol del desempat, en complet orsai, estenent per terra Llenas i Figueras, i en plena fosca. […]
[L’àrbitre] Crida la Guàrdia Civil, perquè els faci continuar per força, mes els nostres jugadors s’hi neguen rotundament. […]
El públic de Cassà obsequia amb uns mots del seu més selecte i variat llenguatge l’equip bisbalenc. Un cop acabats de vestir-se els jugadors locals, es traslladen al Bar Esport, on l’àrbitre, millor dit l’afavoridor del Cassà, ja havia insultat d’una faisó baixa i grollera els delegats de La Bisbal FC, tractant-los d’ignorants i ninots, pel sol delicte d’haver-li dit que havia fornit una labor pèssima. […]
El mateix Sr. Alseda provoca un diàleg vivíssim, que no acaba en una batalla campal per un vertader miracle […] volia agredir el capità Lluís Ganiguer, perquè li contestava els seus mots, i a l’últim, en veure que els jugadors bisbalencs no eren tan càndids com es pensava, que de continuar parlant d’aquella manera no li podien sortir bé els comptes; al·legant un motiu fútil es retirà.
El Bisbalenc, 30/10/1931, pp. 4, 6
