Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia espanyola i, després de la victòria de les forces republicanes a les principals ciutats, al cap de dos dies es va proclamar la República. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. A la Bisbal també van guanyar àmpliament els republicans. El setmanari El Bisbalenc en publicava els resultats: quatre regidors federals, dos d’Acció Catalana Republicana, un d’ERC, un d’Acció Catalana i, amb molts menys vots, tres catòlics independents i un independent.
La proclamació de la República es va viure com una festa a la Bisbal; la celebració va durar diversos dies. Així ho explicava El Bisbalenc:
La victòria de la coalició catalanista-federal era segura, però ningú preveia que fos tan aclaparadora. […] Presagiava aquest resultat l’èxit del míting o reunió electoral que dissabte tingué lloc al local de l’Escut Emporità. Foren ovacionats després de pronunciar abrandats parlaments els Srs. Joan Carré i Francesc Roure i féu el discurs final el nostre amic Pere Lloberas. Amb paraules plenes d’encert subratllà la decadència de la nostra ciutat i tot seguit expressà una noble ambició patriòtica de prosperitat espiritual i material.
Dimarts, 14 d’abril, fou donada per ràdio la nova de la proclamació de la República a Barcelona; i començà l’espectacle d’alegria, temences, animació extraordinària que dura encara. Al cap de poc els bisbalencs acumulats davant dels diferents aparells pogueren sentir el parlament de Francesc Macià, president del govern provisional de la República Catalana; saludà en català tots els pobles ibèrics i en francès a tot el món. Al vespre s’organitzà una manifestació, presidida pels nous regidors republicans, que es dirigí cap a l’Ajuntament. Un cop tret el retrat d’Alfons XIII va parlar des del balcó el regidor Pere Lloberas i va reeixir plenament en el difícil treball de condensar en poques paraules tota la transcendència del moment. Després la manifestació amb les banderes catalana, de la Joventut Nacionalista i de l’Ateneu Pi i Margall recorregué els principals carrers. En havent sopat tocaren sardanes a sota les Voltes les cobles La Principal i la Nova Harmonia, i tocaren i repetiren (l’entusiasme ho exigia) plegades La Santa Espina i La Marsellesa.
Dimecres es va celebrar el triomf de la República amb festeigs molt brillants en els quals participà una gran gentada. Concerts, audicions de sardanes i balls per la nostra Principal. Tancaren tots els establiments i les escoles. […]
A les deu del matí, davant de nombrós públic s’aplegaren a la sala d’actes de l’Ajuntament els regidors del consistori sortint sota la presidència del Sr. Sunyer, el qual posà la vara en mans d’Eusebi Terrés, nomenat alcalde provisional.
“El triomf de la República”. El Bisbalenc, 17/4/1931, p. 1
Pocs dies després es va constituir oficialment l’Ajuntament, i Pere Lloberas Vidal, d’Acció Catalana Republicana, va ser investit alcalde per unanimitat. Ocuparia el càrrec fins al 1934.
La setmana següent de la proclamació, amb motiu de Sant Jordi, el setmanari continuava celebrant el canvi de règim: “Hem mort el drac opressor i avui Catalunya resplendeix amb llibertat pròpia. Catalunya bella. Francesc Macià, salut. Govern de la Generalitat de Catalunya. Govern del poble”.
També explicava que a Peratallada les celebracions van anar acompanyades d’aldarulls: “Diumenge passat commemoraren l’adveniment de la República posant a un dels seus millors carrers els noms dels malaguanyats Galán i García Hernández [militars afusellats després de la insurrecció republicana de Jaca el 1930]. Els manifestants entonaren el cant de La Marsellesa i a la plaça es va produir un gran avalot, essent diverses les versions que el motivaren. Això deslluí la festa que amenitzà la nostra reputada cobla-orquestra Nova Harmonia”.
