L’11 de febrer del 1930 un grup de republicans volia commemorar la proclamació de la Primera República Espanyola el 1873. La intenció era ballar sardanes al carrer, però l’alcalde de la Bisbal, Màrius Fina, va denegar la petició. Tot just feia uns dies que la dictadura de Primo de Rivera havia donat pas a la “dictablanda” del general Berenguer. La decisió del batlle va escalfar els ànims i, segons explica el setmanari El Bisbalenc, es va improvisar una manifestació davant de l’Ajuntament en què va participar gent de diverses ideologies:
Dimarts passat, dia 11 de febrer, de vuit a nou del vespre s’anava espesseint per moments, davant de l’Ajuntament, una munió tan aviat sorda com cridanera. Una comissió pujà a la casa de la ciutat i demanà la immediata dimissió de l’alcalde mentre a fora els xiulets aïllats i els, diguem-ne, crits subversius eren ben acollits. Finalment, després d’haver-se fet la xiulada general i la cridòria ben nodrida i unànime, un cop ben esplaiats els manifestants s’anaren escampant fent animadíssims comentaris.
Una colla de republicans entusiastes havia recollit diners per a celebrar l’aniversari de la República fent tocar sardanes davant de l’Ateneu Pi i Margall. L’alcalde negà l’autorització i exigí que les sardanes es toquessin, en tot cas, dins de l’Ateneu i encara amb les portes tancades. Aquesta petita contrarietat anà exaltant els ànims, ja de massa temps reprimits, i féu inflamar aquell ambient ja completament saturat d’electricitat.
Però aquest motiu aparent i el fet que la manifestació s’escaigués el dia 11 de febrer, festa republicana, no han de fer creure que fou un acte d’afirmació republicana, […] car tots els sectors d’opinió hi eren […]
Fou, simplement, una manifestació de protesta no prou imponent, car fou completament improvisada, però sí prou matisada per a expressar bé la protesta del poble en pes davant de la gestió de l’Ajuntament i davant del règim que representa.
El Bisbalenc, 14/2/1930, p. 3
El mandat de l’alcalde Fina duraria pocs dies més. El 25 del mateix mes eren nomenats per Reial Decret els nous regidors del consistori i el batlle feia un parlament de comiat “amb un català impecablement literari i un to que volia ésser cordial però que restava completament aigualit per l’actitud de glacial hostilitat del públic”, segons recollia un nou número d’El Bisbalenc.
