Una llevadora amb un nadó

Les llevadores, a prop dels nadons també als batejos

El setmanari Baix Empordà recollia un bateig celebrat a la Bisbal als anys trenta

Rosa M. Masana
Rosa M. Masana
La llevadora Margarita Adroher, en una fotografia cedida per ella mateixa

El mes de novembre de l’any 2021 la llevadora Josefina Martell i la infermera Rosa M. Masana vàrem presentar a la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal el llibre Llevadores del Baix Empordà, volum I. Un dels assistents ens va preguntar per què les llevadores acompanyaven els nadons a batejar. Vàrem respondre que era un costum molt arrelat i que en desconeixíem altres connotacions, però ara hem revisat el tema.

Veiem que dins les normatives civils quan naixia un nadó calia deixar constància al registre civil de qui havia assistit en el part, fos el metge, la llevadora o la infermera o ajudant tècnic sanitari.

Pel que fa a les inscripcions eclesiàstiques, les llevadores, tret d’alguna excepció, eren les que també entraven a la sagristia a signar en el llibre de naixements i d’aquesta manera donar-ne testimoni. La llevadora, després dels pares, era qui coneixia més el nadó i la seva família. A més, la mare no assistia a l’església perquè es diu que estava en procés de purificació.

A banda d’aquestes possibles funcions administratives, la llevadora era una persona entranyable per a les famílies —que abans eren força nombroses— perquè havia tingut força contacte amb la mare pel seguiment de l’embaràs, l’atenia durant el part i feia el seguiment posterior de la partera i del nadó. És per aquest motiu que sovint quan celebraven el bateig del nounat la llevadora hi era invitada i li guardaven un lloc de preferència a la taula dels convidats. Era un honor per a la família que la llevadora hi fos present.

Hem fet aquesta breu pinzellada relacionada amb el bateig dels nadons perquè hem localitzat una notícia al setmanari Baix Empordà —que s’editava a Palafrugell, però a partir del 1936 es va traslladar a la Bisbal— relacionada amb un bateig celebrat a la Bisbal el 1930:

El dilluns proppassat, abans de la una, la petita campana del cloquer de la Parròquia deixà sentir la seva veu anunciant l’ingrés al cristianisme d’un nen, primer fruit del matrimoni deis joves esposos n’Albert Pagès i na Remei Cals.

Portat el petit infant a les piles baptismals, li foren imposats pels qui l’apadrinaren els noms de Màrius, Joan i Ramon.

De retorn la comitiva i pronunciades per la llevadora les paraules de ritual «aquí vos el torno sa i cristià» dirigides als pares de la criatura, un dinar esplèndid féu regnar la cordialitat durant uns moments en aquell menjador, saturat d’alegria i satisfacció familiar.

I mentre el petit Màrius estava atrafegat amb el biberó i la seva mare feia els honors de la taula, els convidats no escatimaven a la cuinera merescuts elogis.

Després de les postres i enhorabones de comiat —a les quals afegírem la nostra— en el ‘Bar Candaler‘ finalitzà la festa, entre els vapors de l’aromàtic cafè, licors i altres, deixant els fumadors perfumat aquell espaiós saló, en el qual sovintegen les festes amb balls familiars, de la mateixa faisó que el que tingué efecte en la tarda del proppassat dilluns.

Baix Empordà, 29/3/1930, p. 3

El convit possiblement es va fer a casa del nounat perquè esmenten que la mare feia els honors de la taula i també van elogiar la cuinera. Després els comensals van anar a completar la festa al bar de can Candaler, que estava situat al Passeig i on es feien també concerts i balls.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix-ho
Escriu un comentari