El mal estat dels carrers i camins de la Bisbal era una constant anys enrere, quan encara no estaven asfaltats. Els sots que s’hi formaven representaven un perill per a les tartanes. Trobem diverses queixes sobre la qüestió a la premsa de l’època. Per exemple, el febrer del 1908 el setmanari L’Avenç de l’Empordà protestava enèrgicament per l’estat de la carretera de Girona a Palamós, la principal via que travessa la Bisbal, per on assegurava que els cotxes havien desistit de passar-hi.
És altament escandalós l’estat de la carretera de Girona a Palamós. Per molts, quasi tots, els trossos de la mateixa és materialment impossible, sense perill de rompre’s l’ànima, de transitar-hi en tartana. L’esmentada via té en descobert l’antiga caixa i ostenta uns sots que fan feredat: al cim de la pujada de Vulpellac hi ha un sot en el qual s’hi amagaria un carro de bales de taps. Així és que, com que l’estat en comptes de cuidar una artèria de comunicació tan important sembla que vol que s’acabi de fer intransitable en termes que fa temps que no hem vist cap automòbil ni cotxe lleuger que s’hagi atrevit a passar-hi, seria convenient que els amos de carruatges i els que es dediquen al transport fessin sentir la seva veu col·lectivament al cos d’obres públiques.
Ara s’aplega grava per arreglar l’esmentada carretera, però en quantitat tan migrada i esquifida que a cop d’ull es nota que no n’hi ha ni per començar la reparació que li cal.
L’Avenç de l’Empordà, 1/2/1908, p. 3
