Durant la dècada dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat, la Bisbal tenia una gran oferta de lleure amb discoteques, teatres i cinemes. L’any 1990, quan molts d’aquests locals ja havien tancat o els faltava poc, la revista El Drac publicava un article de Gemma Jordi que lamentava la situació. Can Met havia abaixat la persiana feia cinc anys, i al cinema Olímpia li havia tocat aquell mateix any; tots dos havien estat substituïts per supermercats. Encara funcionaven el Long John, convertit en una discoteca light reanomenada Principal, que tancaria al cap de pocs anys, i el Foment, tot i que pràcticament només s’hi feien Els Pastorets. La Tabacalera, coneguda pels concerts de rock, feia dos anys que havia obert com un últim reducte per al jovent, però tancaria el 1995.
La Bisbal anys enrere era el nucli de diversió de tota la gent jove d’aquí i de les rodalies, venia gent de Parlavà, de Verges, de Corçà, de Canapost, Ullastret, Rupià, Peratallada, Torroella, etc.
En aquells moments ningú hagués dit que la Bisbal quedaria morta, perquè déu n’hi do; quantes coses que hi havia!
Tenien “Can Met” i “Long John”, en el primer hi havia la gent més jove i quan arribaven a la majoria d’edat se n’anaven al segon, i l’altra opció era anar al cinema, on succeïa el mateix: anaven al Foment, que era per als més petits, quan teninen l’edat anaven a l’Olímpia en què (en el seu moment) feien pel·lícules bastant bones, o al Mundial on es projectaven pel·lícules noves.
Però què se n’ha fet d’aquests cinc locals? Què ha passat amb la Bisbal? I qui ho diria que la diversió a la Bisbal tindria aquesta fi? Doncs sí; ens hem quedat sense res, i la solució per a molts és marxar a Girona, a Palafrugell, a Palamós… Però els que no tenen mitjans, què han de fer per poder divertir-se?
Jordi, Gemma. “I els joves on anem?”, Revista El Drac, núm 12 (desembre 1990), p. 3
