El 6 d’octubre de 1869 uns dos mil republicans es van enfrontar a les tropes del governador militar de Girona. Els fets, coneguts amb el nom de Foc de la Bisbal, constitueixen la batalla més important de l’aixecament federalista que durant el setembre i l’octubre es va produir arreu de l’estat espanyol.
Dinou anys després, el setmanari El Eco Bisbalense recordava els fets amb una crònica, de la qual reproduïm alguns fragments, traduïts del castellà:
És impossible explicar, tot i veient-ho, com en tan poc temps es poguessin construir tantes barricades i tan formidables com es van construir la nit del 5 al 6 d’octubre. Hi va cooperar molt en la direcció i emplaçament un jove actiu i intel·ligent, revolucionari per temperament, conegut com el Suís […]
El matí del dia 6, la Bisbal tenia l’aspecte d’una població assetjada. Un gran nombre de barricades, algunes gairebé inexpugnables, dues reforçades amb canons, s’aixecaven als punts més sortints de la vila. Els balcons i finestres de les cases […] estaven resguardats amb matalassos i altres estris per fer menys perillosa la defensa. El crit continuat dels sentinelles contribuïa a donar un aspecte de guerra singular a aquesta població sempre tan pacífica.[…]
Cap a les tres de la tarda els individus de les avançades es van presentar al cap de les forces, el senyor [Pere] Caimó, que residia al castell, per notificar-li que havien vist cavalleria enemiga molt a prop. […] Després de consultar novament el rellotge, amb una sang freda envejable els va repetir les paraules següents: “No pot ser, és massa tard, heu vist visions”. […]
L’atac va ser tan brusc, com heroica la defensa. Mentre la campana no cessava ni un instant de tocar a sometent, els visques a la república democràtica federal repetits contínuament pels insurrectes i que ressonaven per tots els àmbits de la població donaven un aspecte imponent a la lluita. Allò era el non plus ultra de l’entusiasme. […]
Durant el foc no es va veure enlloc el brigadier Romualdo Crespo, cap de les forces del govern, perquè estava ocult darrere d’uns pallers. Des de llavors és conegut en aquest districte amb el sobrenom de Brigadier dels pallers.
El Eco Bisbalense, 6/10/1888, p. 2
El diputat Pere Caimó va ser fet presoner i condemnat a mort en un consell de guerra, però finalment bandejat pel general Prim. Els insurrectes es van dispersar el 9 d’octubre, davant l’anunci de l’arribada de reforços del govern.
