En molts boscos de les Gavarres hi creix un arbust de fruits arrodonits i vermellosos. En algunes zones és molt abundant: per exemple, és impossible pujar a Santa Llúcia i no veure'n cap. És l'arbocer, que fa un dels emblemes de la tardor, les cireres d'arboç. En general, ni aquí ni enlloc del país se'n treu cap rendiment comercial, però això ha canviat en una finca de Sant Pol, on han començat a collir-les gràcies a un projecte que impulsen entitats per a la conservació de la natura i que finança la Unió Europea. Es diu Plantes Oblidades i cerca recuperar l'ús de fruits del bosc (per elaborar-ne productes i vendre'ls, de melmelades a galetes) i, a la vegada, conservar els boscos del país fent-hi tasques de gestió forestal.
Josep Ullastres és veí de Sant Pol i viu al mas que diferents generacions de la seva família han ocupat durant més de cinc segles. No és pas pagès, però té unes deu hectàrees de bosc a prop de Santa Llúcia que fins no fa gaires anys estaven abandonades. Arran de la gran nevada del 2010 la zona va quedar impracticable i es va plantejar netejar-la i estudiar com la podia explotar, de manera que es va posar en contacte amb una cooperativa de treballs forestals. L'any passat, la Fundació Emys li va proposar de participar al projecte Plantes Oblidades: li gestionarien el bosc i en collirien les abundants cireres d'arboç per fer-ne iogurts, formatge o fins i tot kombutxa.
Aquest projecte ha durat dos anys i s'acaba al desembre. "La idea d'aprofitar els fruits del bosc apareix quan ens preguntem què podem fer per millorar la massa forestal de Catalunya", explica Carla Cárdenas, de la Fundació Emys. "Tenim boscos molt joves i poc preparats per als efectes del canvi climàtic. A més, encara patim les conseqüències del despoblament rural del segle passat", afegeix. Han seleccionat 14 parcel·les repartides pel país on es poguessin aprofitar cinc fruits: a més de la cirera d'arboç, l'aranyó, l'aglà, el gavarró i la pinya verda de pi. Hi han fet tasques de gestió forestal, mantenint les espècies autòctones, amb l'objectiu de millorar la biodiversitat. A més, han investigat quins productes alimentaris podien elaborar amb aquests fruits: de la proposta inicial de 145, només 30 han passat el tall i són els que finalment es venen en unes poques botigues de Catalunya. Hi ha oli de pi, salsa picant d'arboç, galetes d'aranyó i poma, xocolata blanca amb gavarró o gelat d'aglà, entre altres.
La finca de Sant Pol es va dividir en dues meitats: en una s'hi han fet els treballs de gestió forestal i de control de la biodiversitat, mentre que l'altra no s'ha tocat. Així les podran comparar i treure'n conclusions. Les tasques bàsiques de neteja han costat entre 800 i 1.200 euros per hectàrea, tot i que en parcel·les molt abandonades l'import es pot enfilar fins als 3.000 euros, segons els tècnics de la fundació. La collita de l'arboç s'ha fet manualment: l'any passat va ser la primera, amb molt poc èxit perquè ben pocs arbustos havien florit, bàsicament per la sequera: en van sortir menys de 10 quilos. Enguany, però, ja en porten gairebé 60 i encara no han acabat: la temporada és llarga i va aproximadament de setembre a gener.
Ullastres i tècnics de la fundació han acompanyat aquesta setmana un grup de professionals del sector forestal —i d'altres curiosos— a visitar el bosc en qüestió. La neteja hi és visible i s'hi pot circular per l'interior sense ajupir-se ni esgarrinxar-se. Alguns aprofiten per tastar in situ les cireres. "No en mengeu més de sis o set, que encara us emborratxaríeu!", adverteix Ullastres. Els fruits tenen una mica d'alcohol i no convé abusar-ne. El propietari de la finca està satisfet d'aquesta iniciativa i, en paral·lel, té altres fronts oberts: es cuida dels camins forestals i també li agradaria explotar el suro, però el procés és lent perquè abans no pugui fer una pelada bona hauran de passar gairebé 30 anys, explica. Tot aquest tros de bosc és jove perquè el van arrasar pels volts de la guerra del 1936-1939 per fer-ne carbó.
Les cireres d'arboç de Sant Pol, collides al bell mig de les Gavarres, s'afegeixen a les de dues finques més situades a la vora del pantà de Sau, a Osona. La majoria de les parcel·les del projecte Plantes Oblidades tenen acords de custòdia amb la Fundació Emys. "La idea no és que els fruits cobreixin els costos de la gestió forestal, sinó que siguin un suplement que la incentivin", explica Cárdenas. El projecte s'acaba al desembre, però les entitats que hi participen estudien com continuar-lo. A més de la Fundació Emys, s'hi han implicat Eixarcolant, la Cooperativa Sambucus, la Xarxa per a la Conservació de la Natura i investigadors de la Universitat de Barcelona especialitzats en etnobotànica.
