Recórrer 226 quilòmetres en menys de 52 hores a la platja més llarga del món, al sud del Brasil. És el repte que s'han proposat —i que han aconseguit— dos bisbalencs amants de les curses, Xevi Font i Gemma Avellí. El penúltim cap de setmana de novembre van participar a la ultramarató Extremo Sul i ara L'aguait ha pogut parlar amb Font, que explica l'experiència. Tots dos s'han afegit a la vuitantena de participants d'aquest recorregut exigent que comença a la frontera amb l'Uruguai, a Chuí, i acaba més de 200 quilòmetres al nord, a la ciutat de Rio Grande.
"La premissa per al corredor és que el mar sempre és a la teva dreta. No el deixis o et perdràs", diu Font. Assegura que la cursa és psicològicament molt dura per la monotonia del paisatge: "Mires endavant i només veus sorra, sorra i més sorra. Ara, l'avantatge és que és dura, no pas com la de les nostres platges". Aquest entorn repetitiu és una gran dificultat: "Veus ombres, tens déjà-vu i a vegades et sembla que t'has perdut. Els últims quilòmetres em vaig desviar una mica cap a l'esquerra i vaig haver de recular un quilòmetre i mig. Però en 226 quilòmetres i tantes hores, alguna cosa t'ha de passar!". Els participants troben punts de control cada 30 o 40 quilòmetres, i hi ha dues grans bases, als km 97 i 157, on poden aturar-se una estona a dormir. El guanyador tan sols va trigar 28 hores i mitja, però molts dels corredors passen dues nits en ruta. Font apunta que li hauria agradat dormir una mica més: la primera nit no va poder i la segona va aconseguir aclucar l'ull tres quarts d'hora.
Xevi Font i Gemma Avellí van fer el viatge junts fins al Brasil, però durant la cursa anaven separats, cadascú al seu ritme. Font, de fet, va anar sol pràcticament tota l'estona, i va arribar a la meta al cap de 46 hores i 47 minuts. Avellí, que ja va intentar l'Extremo Sul l'any passat però va haver d'abandonar per una lesió al maluc, va fer poc més de 44 hores. "Vaig preparar la prova", comenta Font, "caminant a un ritme d'uns nou minuts per quilòmetre, i realment va ser així, entre nou i onze minuts, fins als últims 15 quilòmetres, quan em vaig despistar i vaig anar molt més a poc a poc". Per entrenar-se va resseguir diverses vegades la platja de Pals fins a l'Estartit, "també corrent 12 hores de nit", i va fer el trajecte de la Bisbal fins a la Gola del Ter: "Vaig sortir un dissabte a les 11 del matí i vaig fer 97 quilòmetres entre l'anada i la tornada". La setmana que va fer més distància va arribar als 200 km.
Per a Font, acabar aquesta ultramarató ha estat "la cirereta de l'any" després d'haver abandonat l'agost passat la TDS, una cursa als Alps entre Itàlia i França amb 9.000 metres de desnivell i 145 quilòmetres. Al Brasil "m'agradaria tornar-hi l'any que ve, perquè l'organització és molt familiar i ens van tractar molt bé. Amb els corredors tot eren abraçades i semblàvem una família. No dic pas que s'ha de viure una vegada a la vida, perquè és una cursa molt boja". En l'edició d'enguany hi han participat 79 corredors, 20 dels quals dones, i només 59 han arribat a la meta.
Font, de 62 anys, va començar a córrer ultramaratons com a afició el 2017, sempre amb l'objectiu d'acabar-les. Ha fet, entre altres, l'Ultra Pirineu, la Transgrancanaria i l'Ultratrail del Mont Blanc. Avellí ha corregut aquesta mena de proves de manera més competitiva: ha guanyat la ultramarató del Camí de Cavalls a Menorca (amb un temps rècord) i l'Enkarterri Extrem Trail del País Basc. I la recuperació després d'una prova tan exigent, com és? Font explica que es tracta de menjar una mica i deixar passar els dies, "i estirar-se al sofà, que de tant en tant ja va bé".
