Aquest dilluns al migdia tenia lloc una roda de premsa de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al costat del convent dels pares franciscans de la Bisbal d’Empordà, amb el rerefons del puig d’Arques i de la superfície cremada de l’incendi de les Gavarres. Els membres de l’agrupació exigien rendició de comptes al govern de Salvador Illa i, en concret, a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, a qui acusen d’haver-se "amagat" durant l’incendi, i demanen que es posin sobre la taula els recursos necessaris per dotar econòmicament els serveis d’emergències, així com centrar esforços en un model de gestió que prioritzi la prevenció en comptes de l’extinció dels incendis.
El secretari general de la CUP, Non Casadevall, declarava que "l’incendi a les Gavarres era evitable" així com els que avui cremen "al País Valencià, a la comarca de l’Alt Palància i a la Catalunya Nord". I afegia que l’incendi del massís s’havia produït "per una irresponsabilitat d’una empresa que treballava a la carretera GI-660 tot i estar activat el Pla Alfa, nivell 3 […] Cal sumar-hi l’abandonament en la gestió forestal. Cada estiu repetim el mateix patró: boscos abandonats, una pagesia cada vegada més feble, una activitat forestal en retrocés i una emergència climàtica que agreuja les condicions". Jordi Casas, diputat provincial de la formació anticapitalista, posava les Gavarres com a exemple de "la deixadesa de la Generalitat pel que fa a la gestió dels espais naturals, cosa que és competència seva", i ho exemplificava en relació amb la vinculació del Consorci de les Gavarres a la Diputació de Girona "per l’infrafinançament de la Generalitat", amb un Pla d’incendis del massís aprovat l’any 2005 "que mai s’ha acabat d’executar tot allò que contempla per falta de recursos", amb les escasses plantilles dels ens gestors o amb el poc desplegament de lleis i normativa de protecció.
La CUP exigeix "transparència absoluta" en relació amb l’origen de l’incendi "i sobre les responsabilitats administratives i polítiques que hi pugui haver darrere els treballs que s’estaven executant". En aquest sentit, el diputat al Parlament, Dani Cornellà, deia que "s’ha amagat informació clau per entendre com es va iniciar aquest foc […] se’ns ha venut que tot és culpa d’un pobre operari" i afegia que a partir del segon dia es va saber que treballava per una Unió Temporal d’Empreses (UTE) que havia contractat el Departament de Territori. És per això que, apuntava, "no té cap culpa el treballador, sinó l’empresa que hi ha al darrere i, subsidiàriament, la pròpia Generalitat de Catalunya, amb la consellera [Sílvia] Paneque al capdavant". I carregava contra la consellera, present aquests dies en l’operatiu de seguiment de l’incendi, a qui retreu que "no ha sortit a donar la cara ni a explicar la realitat" a l’empara de la investigació judicial mentre entén que ho hauria d’haver fet "per salut democràtica". Cornellà acabava dient que "és injust que aquest operari hagi estat més de dos dies tancat a la comissaria esperant anar a declarar" i que no s’haguessin demanat explicacions d’abast superior.
El grup es pregunta, de forma crítica, qui va autoritzar els treballs durant el nivell 3, per què la Generalitat no va dir qui era l’empresa "fins que la premsa ha començat a preguntar", quin control va exercir Territori sobre l’empresa i les directrius que els va donar durant el nivell 3 o "per què s’ha responsabilitzat un operari i no l’empresa".
En relació amb els cossos de seguretat, la CUP comenta que "no es tracta de trucar a la UME quan hi ha un incident com aquest", sinó que "els serveis d’emergències estiguin ben dotats […] que el cos de Bombers tingui els recursos humans i materials suficients per poder fer la seva feina, i això en aquest país, encara avui no passa, i no només no passa això sinó que la meitat del cos són bombers voluntaris que estan en precarietat absoluta, que tot i tenir les mateixes funcions i la mateixa responsabilitat que la resta de bombers, no estan donats ni d’alta".
I insisteixen que cal "un canvi profund en la política forestal i en la gestió territorial d’aquest país" per a una gestió planificada dels entorns rurals i forestals que possibiliti un equilibri territorial i una pagesia activa. Per a aconseguir-ho plantegen que el govern s’enfoqui a abocar recursos a la prevenció en comptes de l’extinció dels incendis. Demanen "recuperar el mosaic agroforestal, reforçar la pagesia, reforçar la ramaderia extensiva i impulsar una gestió forestal seriosa que faci rendibles els nostres boscos, que aposti per la biomassa i la fusta locals, i que garanteixi que viure i treballar al món rural és i ha de ser avui una opció viable".
Petició de recursos i agraïments
Enric Llensa, regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Bisbal, comentava que "tothom deia que les Gavarres eren un polvorí que qualsevol dia veuríem cremar; no estàvem preparats, però, per a aquest dia". Llensa criticava la urbanització de les Gavarres i recordava que el massís va anar perdent el manteniment que s’hi feia quan estava habitat, i que el sotabosc acumulat durant dècades, amb episodis com la nevada de 2010, o llevantades posteriors, han propiciat l’acumulació de combustible al bosc. Finalment, es lamentava que no s’haguessin aconseguit els recursos necessaris durant anys, reivindicava demanar-los ara amb més força, i esperava que "els fets d’aquests dies generin la consciència necessària […] de cuidar l’entorn en un context de resiliència climàtica, o passarem a tenir un país gris i mort". Agraïa també la tasca de Bombers, d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), d’agents rurals i de professionals "que encara actuen per extingir l’incendi" i posava en valor la feina de pagesos i ramaders, i també la tasca dels mitjans de comunicació local.
