Violant de Biure no va ser emparedada pel seu marit i senyor de Vulpellac, Miquel Sarriera. Un llibre de la historiadora Imma Puig Aleu desmunta aquesta coneguda llegenda de final tràgic. Es titula Violant de Biure. La veritable història de la dama del castell de Vulpellac i l'ha publicat l'editorial Permanyer per encàrrec de l'Ajuntament. Dissabte es presentava en un acte multitudinari a la casa de la vila.
La versió més coneguda de la llegenda, que podeu llegir a L'aguait explicada per Jordi Bassa, té l'origen en un missatge escrit a les rajoles del castell: Ego sum qui pecavi, 1533 (jo sóc qui ha pecat). Diu el relat que Miquel Sarriera va emparedar la seva dona en un racó del castell després de descobrir que li havia estat infidel. Sarriera, però, va saber després que no era veritat i se'n va penedir, per això hauria col·locat les rajoles.
Més enllà de la llegenda, de Violant de Biure, com de tantes dones de l'època que van viure a l'ombra dels homes, no se n'havia escrit mai res, no n'hi havia bibliografia acadèmica. Gràcies a la troballa de documents clau, principalment a l'Arxiu Històric de Girona, Imma Puig reconstrueix parcialment la vida de Violant de Biure —que de fet no es deia Violant sinó Yolans; és a dir, Iolanda o Violeta. Per desmentir la llegenda ha estat determinant el testament de la senyora, que confirma que es va morir més tard de l'any que apareix a les rajoles que donen peu al mite: va ser el 1537, i no pas el 1533. Tenia 38 anys. A més, al mateix document s'explica que Violant està malalta "de malaltia de la qual sé que moriré", i nomena marmessor i hereu entre altres el seu marit, cosa que demostra, segons l'autora, "la normalitat en les relacions" amb Miquel de Sarriera. Aquesta conclusió obre un interrogant: de què es penedia Sarriera en les famoses rajoles? L'autora prova de respondre-hi traçant unes quantes hipòtesis.
Al testament Violant també dicta que vol ser enterrada a la tomba familiar dins l'església de Vulpellac. L'autora ha provat de localitzar-la, però no hi ha cap làpida dels Sarriera. Les lloses que es poden llegir són de dates posteriors.
Un altre element de la llegenda que queda anul·lat després de la investigació és el que presenta Miquel Sarriera com un home violent. L'autora assenyala que se l'ha confós amb un home que també es deia Miquel Sarriera, d'una branca diferent de la família, que sí que va ser un assassí: el 1512 va matar a Barcelona dos homes d'una família rival, els Agullana, i mentre fugia en vaixell va naufragar a la costa de Palamós.
Qui era Violant de Biure?
Els Biure eren empordanesos, originaris de Queixàs, i es van convertir en senyors de Sant Jordi Desvalls. Al castell d'aquesta darrera població és on va néixer Violant de Biure, l'any 1499. Els seus pares, Joan de Biure i Felipa d'Alemany, es van morir quan ella era molt jove. La mare, poc després de donar a llum, i el pare, el 1512. Violant queda a càrrec de dos tutors, els oncles, que aviat li organitzen un casament per assegurar la continuïtat del llinatge.
El casament va ser el 1514, quan ella tenia 15 anys, amb Miquel Sarriera. Els capítols matrimonials —els documents d'on prové tota aquesta informació— se signen al monestir de Sant Daniel, institució de la qual, curiosament, era abadessa una tia de Violant de Biure que es deia exactament igual que ella. A partir de llavors, la noia passa a viure al castell de Vulpellac i el 1529, quan es mor el seu sogre, passen a ser els senyors del poble amb Miquel Sarriera. Imma Puig apunta que la parella era ben avinguda: "Violant va viure la major part de la seva vida al castell de Vulpellac i en moments crítics, com l'any 1523 [un grup d'homes va assaltar el castell i va calar foc a algunes cases del poble], fa costat a la família Sarriera i també la nomenen procuradora legal. Crec que estava plenament integrada a la família".
El matrimoni va tenir una filla, Cecília Sarriera, que van casar el 1533 amb Ramon Xatmar, de Medinyà, d'un llinatge enfrontat amb els Sarriera. El 1537, any en què Violant fa el testament, deixa per escrit que la filla s'havia mort. Després de la defunció de la seva esposa, Miquel Sarriera es va casar dues vegades més —la segona dona també es va morir prematurament— i va tenir tres fills més.
El llibre sobre Violant de Biure és força breu, d'una seixantena de pàgines, i és accessible per a tots els públics, també els no especialitzats. L'edició conté unes quantes faltes d'ortografia sense corregir. Qui el vulgui llegir el pot demanar a la biblioteca de la Bisbal, indiquen fonts municipals.
