14 de març de 1943. A la taquilla del Teatre Principal, al carrer del Morró, venen les últimes entrades per a la Passió de la Bisbal. No es representa d’ençà del 1932, abans de la Guerra civil espanyola, i n’han programat deu sessions. Els actors, però, no podran pujar a l’escenari. Una hora abans de l’estrena arriba al teatre una parella de guàrdies civils amb un telegrama del governador civil de Girona, Luis Mazo Mendo: l’obra queda prohibida, amb l’argument que està basada en els evangelis apòcrifs. A més, és en català, llengua vetada pel franquisme.
Enguany fa vuitanta anys d’aquest episodi, el darrer intent de recuperar l’obra a la ciutat, i el cor Carreras Dagas i Els Pastorets de la Bisbal volen retre un homenatge als represaliats: preparen una adaptació de la Passió per a la Setmana Santa que ve al Teatre Mundial. El guió original té 48 escenes, però només en representaran 20, les que incorporen música, i un narrador explicarà la resta. El cor Carreras Dagas, ajudat per altres intèrprets i solistes, cantarà en directe les peces musicals, mentre que alguns fragments els representaran actors dels Pastorets. També preveuen la participació d’una orquestra en format de cobla. Els assajos començaran aquest gener.
Un dels promotors del projecte, Jordi Bassa, que també és director dels Pastorets, ha explicat a L’aguait que han localitzat el guió de la versió del 1943 prohibida pel governador civil. És una còpia mecanografiada per Maria Gispert i Jovés, coneguda com la Maria de la impremta, que tenia l’establiment al carrer Ample. Gispert va confeccionar el guió a partir dels actors que van participar en la representació anterior, de 1932, que li van dictar el text de memòria. Posteriorment hi va afegir retalls del guió de l’any 1932, imprès a Barcelona a partir d’una versió del 1798, i va adaptar el text a les normes fabrianes, però “a la seva manera”, assegura Bassa.
La música de la Passió, d’autor desconegut, va ser orquestrada per Josep Canet, que va ser director de La Principal de la Bisbal. En la representació del 1932 va ser cantada pel cor masculí Els Rossinyols de les Gavarres. Ara, els músics Albert Morcillo i David Granato, del cor Carreras Dagas, han adaptat les partitures per a un cor mixt.
Una obra que es veia amb la carmanyola sota el braç
A la Bisbal la Passió ja s’hi representava al segle XVIII. A partir del 1850 es va fer al Teatre Principal, i l’última funció va ser l’any 1932, abans que el 1943 s’intentés de dur-la a terme novament i fos prohibida. Jordi Bassa apunta que el grup impulsor dels anys quaranta, liderat per Magne Bosch i Josep Roldós, es va arruïnar i va representar altres obres durant dos o tres anys per recuperar la inversió.
Bassa explica també que la representació de la Passió a la Bisbal durava moltes hores: “Es començava havent dinat, a les quatre de la tarda, i s’acabava a la nit, de tal manera que la gent s’emportava la carmanyola amb el menjar, i a la mitja part berenava o sopava”. S’havien de canviar els decorats moltes vegades i les limitacions tecnològiques de l’època allargaven el procés.
