El Teatre Mundial està poc concorregut: al pati de butaques n'hi ha força més de buides que d'ocupades, tot i que es parlarà d'una qüestió que afecta bona part de la població, la relació entre els nens i adolescents i les pantalles. Les associacions de famílies de les escoles de la Bisbal han organitzat una nova conferència del cicle Parlem d'educació i el convidat de l'edició és Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg clínic i autor entre altres de Com les pantalles devoren els nostres fills (2023). Villar adverteix: "Vull que sortiu d'aquí molt enfadats", però comença explicant les "bones notícies".
Recentment Austràlia i el Canadà han estat els primers països que han prohibit als menors de 16 anys l'accés a les xarxes socials o fins i tot que tinguin un telèfon mòbil en propietat, i Nova Zelanda va en la mateixa direcció. A Catalunya, el Departament d'Educació ha prohibit fer servir els mòbils a les escoles, i als instituts estan molt restringits. Villar ho celebra i apunta que fa tan sols dos anys aquestes mesures, que considera "actes de valentia", semblaven impensables. També vaticina que les prohibicions s'ampliaran. A la Comunitat de Madrid, explica, han anat una mica més enllà i els mestres no poden encarregar deures que s'hagin de fer a l'ordinador: només val el paper i el llapis. Ara bé, el psicòleg subratlla que aquestes prohibicions no han solucionat el problema de fons: no han comportat que els pares retirin els mòbils als fills a casa. Precisament això es defensa a la xerrada d'avui: els nens de menys de 16 anys no han de tenir dispositius propis.
La legislació, els mestres, les famílies i els metges han fet un tomb i s'han posicionat contra l'accés primerenc a les pantalles: hi ha un munt d'evidències científiques que hi donen suport. El conferenciant mateix reconeix que la seva opinió va canviar: "La meva posició fa deu anys no tenia res a veure amb l'actual. Pensava que seria una oportunitat per als nostres nens, que parlarien molts idiomes, tindrien molts amics i serien molt intel·ligents. Però a les meves consultes els pacients em deien dia rere dia que això no era així. Es van multiplicar per quatre els nanos que venien amb intents de suïcidi". Villar diu: "Els metges ens han donat una eina irrevocable: si el vostre fill de 15 anys us demana un mòbil, li dieu 'no, el metge no em deixa'. A més, l'escola i la legislació australiana tampoc em deixen". I continua: "No hi ha cap justificació perquè un nen de la Bisbal de menys de 16 anys tingui un mòbil propi. La Societat Catalana de Pediatria, el Col·legi de Metges de Barcelona... Tots us demanen si us plau que no doneu això als vostres fills". La recomanació dels professionals de la salut és que no se'ls exposi a cap pantalla fins als sis anys "i fan curt perquè els oftalmòlegs pugen l'edat fins als set".
Malgrat que tots aquests agents ara remen a favor, Villar lamenta que les empreses tecnològiques són les que guanyen la partida. Ara bé, per a ell la solució és senzilla: "No ens hem enfrontat mai a un repte tan fàcil de guanyar com aquest perquè Mark Zuckerberg no pot arribar als nostres fills sense la nostra col·laboració. Si ens plantem, ja hem guanyat. El teu fill se'n va a dormir, entres a l'habitació i li llences el mòbil per la finestra".
Les conseqüències de l'accés dels infants a les pantalles estan ben estudiades. Villar exposa que "deixem els nostres fills sense capacitat visual" perquè s'ha multiplicat per cinc la miopia magna i, d'altra banda, destaca retards en el desenvolupament del llenguatge. "Vam tenir una allau de derivacions als CDIAP i alguns de Barcelona van decidir receptar dos mesos d'abstinència de pantalles. Hi havia nens que venien per sospites d'autisme però que al cap de dos mesos d'abstinència havien millorat prou perquè no els calgués fer la valoració", assenyala. El psicòleg també incideix en el gran consum energètic i d'aigua de les aplicacions d'intel·ligència artificial: "Si fas tres preguntes estúpides al ChatGPT t'has ventilat tot l'esforç d'un any de reciclatge". I dóna un consell: jugar, que els nens juguin molt, i a l'aire lliure: "Si omples les cases de pantalles, buides els carrers de nens. A Barcelona hi ha espais municipals buits perquè no tenen Wi-Fi. És de bojos. Si a casa no hi tens pantalles, el teu fill et traurà al carrer agafat de l'orella. A més, així no estarà amb els pares tota l'estona, perquè necessita altres companyies".
Al torn de preguntes, agafa el micròfon un nen d'onze anys que estudia a l'escola Mas Clarà i ha seguit tota la conferència: "A la meva escola gairebé en totes les aules hi ha pantalles, i a cicle superior i mitjà, ordinadors. Crec que això no hauria de passar a aquestes edats, no?". Villar hi respon amb una intervenció que és ovacionada al final: "Us devem una disculpa perquè hem de garantir que us deixem el món una mica més endreçat de com el vam trobar nosaltres. Les decisions dels adults us prenen oportunitats. Els nens de la teva edat tenen menys capacitat de comprensió lectora de la que teníem nosaltres. A més, els contes d'ara tenen el llenguatge més simplificat. Fem aquesta revolució perquè us estimem molt i no deixarem que ningú comercialitzi amb la vostra vida".
