La Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu és un centre col·laborador de la Generalitat de Catalunya que ofereix servei de residència assistida i centre de dia per a persones grans amb algun grau de dependència. A més, presta serveis de menjador social i de menjar per emportar per a persones grans o en situació de risc d’exclusió social. En conjunt el centre atén prop d’un centenar de persones grans de la Bisbal d’Empordà i dels municipis del seu entorn.
Els treballadors i treballadores del centre volem expressar públicament una situació que fa anys que patim i que fins ara hem intentat afrontar amb responsabilitat i discreció. La majoria de professionals portem més de quinze anys treballant a la residència i sentim aquest equipament com una part molt important de la nostra vida professional i personal.
Treballar en una residència geriàtrica és una tasca exigent físicament i emocionalment. És un sector sovint poc reconegut, poc valorat i insuficientment remunerat. Tot i aquestes dificultats, sempre hem mantingut un alt compromís amb l’atenció a les persones grans.
En els darrers anys, però, la situació s’ha agreujat arran de les retallades pressupostàries i de diverses decisions organitzatives adoptades per l’actual equip de govern municipal, format pel PSC-Independents per la Bisbal i Compromís per la Bisbal-Junts. Aquestes mesures han tingut conseqüències directes sobre la dotació de personal i, en conseqüència, sobre la qualitat assistencial que podem oferir.
Un model d’atenció innovador en risc
La residència Zoilo Feliu s’ha caracteritzat històricament per aplicar metodologies innovadores d’atenció centrada en la persona (ACP), modulació pedagògica i altres projectes socioeducatius i assistencials pioners en l’àmbit geriàtric. Aquest model requereix una presència suficient de professionals i temps de dedicació individualitzada.
Actualment ens trobem amb una manca de personal derivada de l’amortització de places per jubilació, la reducció de contractacions de reforços que abans garantien una atenció adequada davant baixes i la no substitució de les baixes fins passat més d’un mes. Aquesta situació agreuja especialment les auxiliars de geriatria, serveis de neteja, cuina o bugadera, que sovint han de cobrir torns addicionals, i dificulta el gaudi dels dies personals i de descans corresponents, incrementant el desgast físic i emocional.
Més dependència, menys temps
Les auxiliars de geriatria realitzen tasques essencials com aixecar, vestir, dutxar, enllitar, acompanyar al lavabo, cuidar la higiene personal o donar suport en les activitats quotidianes dels residents. També assumeixen altres funcions com la neteja de cadires de rodes, l’ordenació d’armaris, els canvis d’habitació, atenció personalitzada i propera a les persones grans, escolta activa a les seves preocupacions i demandes...
Cap d’aquestes tasques es deixa de fer, però la manca de temps a causa de la reducció de personal afecta les atencions menys bàsiques però igualment importants per al benestar de la persona gran. Els residents són cada vegada més dependents i necessiten una atenció més intensa i personalitzada. El model d’atenció centrada en la persona i modulació pedagògica, que sempre ha estat un tret distintiu del nostre centre, es veu limitat per la manca de recursos humans, el cansament acumulat i la desmotivació que aquesta situació genera.
Una part important de la plantilla d’atenció directa es troba pròxima a la jubilació. El treball en geriatria és especialment exigent i la reducció de personal dels darrers anys ha augmentat encara més la càrrega física.
A més, la dificultat per trobar auxiliars de geriatria amb experiència fa que les treballadores hagin d’assumir també la formació de les noves incorporacions, afegint una responsabilitat extra a la seva jornada.
Activitats socioeducatives reduïdes
Cal afegir que l’educadora social i la treballadora social comparteixen la seva jornada amb un altre servei municipal. Anteriorment disposàvem de personal auxiliar que donava suport en la dinamització sociocultural del centre com activitats festives, tallers, sortides al mercat i altres iniciatives. Actualment la falta de personal afecta directament el desenvolupament del pla socioeducatiu del centre.
Una plantilla envellida i una infraestructura obsoleta
Tot i complir les ràtios establertes per la normativa, la configuració vertical i obsoleta de l’edifici obliga a distribuir el personal per plantes i de vegades de maneres poc resolutives. Quan falta algun professional, els tècnics —infermeres, treballadora social, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, psicòloga o educadora social— sovint hem d’ajudar en tasques assistencials per evitar que els espais comuns quedin desatesos.
Som conscients de l'antiguitat i les limitacions estructurals de l'edifici on es presta el servei. Sí que volem remarcar que en aquesta última legislatura s’ha invertit en la pintura de la façana, terres antilliscants, protectors a les parets del menjador, plaques solars, millores en instal·lacions d’aigua... Tanmateix, volem donar un missatge a tots els partits polítics que considerem imprescindible incrementar les inversions destinades a la millora dels espais interiors de la residència, especialment de les habitacions i de les àrees d'ús assistencial, amb l'objectiu de garantir unes condicions adequades tant per a les persones residents com per als professionals.
Volem posar de manifest que, després d'anys esperant l'execució de la reforma d'un dels banys adaptats de l'edifici per part dels diferents governs del consistori, aquesta actuació finalment s'ha dut a terme. No obstant això, seguint la normativa establerta d’espais d’higiene el resultat no respon a les necessitats assistencials reals del centre, ja que les grues de mobilització utilitzades per traslladar les persones residents amb gran dependència no hi poden accedir ni maniobrar adequadament, fet que en limita greument la funcionalitat i dificulta la tasca diària dels professionals.
Així mateix, considerem necessari reforçar la inversió en material tècnic, ajudes tècniques i mobiliari assistencial, elements imprescindibles per garantir una atenció segura, eficient i adaptada a les necessitats actuals de les persones usuàries.
La no substitució afecta la salut dels residents
Les absències del fisioterapeuta en els períodes de vacances es cobrien mitjançant substitucions, a diferència del que succeïa amb altres professionals tècnics. Aquesta cobertura era especialment necessària, ja que les sessions de rehabilitació i les mobilitzacions són fonamentals per prevenir el deteriorament funcional i mantenir l’autonomia de les persones grans.
Actualment, però, aquestes substitucions ja no es fan. Com a conseqüència, els residents poden arribar a passar setmanes sense rebre el tractament fisioterapèutic necessari, fet que pot comportar una pèrdua de capacitats físiques, un retrocés en el seu estat funcional i, en definitiva, un empitjorament de la seva salut i qualitat de vida.
També cal remarcar que els tècnics només s’han pogut substituir quan passa un mes de la seva absència, igual com succeeix amb les auxiliars de geriatria i l’equip de serveis de la residència.
La terapeuta ocupacional, el fisioterapeuta i la treballadora social han rebut una formació extensa en estimulació basal i modulació pedagògica, tècniques que aporten benestar especialment a les persones enllitades o amb deteriorament greu. Aquest model requereix més temps, dedicació i formació del personal auxiliar, però la manca de recursos i la no remuneració d’aquesta major responsabilitat n’ha dificultat enormement l’aplicació.
Sobrecàrrega dels equips tècnics
La manca d’una administrativa durant un any i mig va obligar la direcció, la treballadora social i la psicòloga a assumir nombroses tasques administratives. Tot i que finalment aquesta figura s’ha incorporat de nou, la situació ha deixat una forta càrrega acumulada.
La psicòloga, qui destina mitja jornada a la gestió dels recursos humans de la residència, ha hagut de destinar més hores a la gestió de recursos humans i la reorganització dels calendaris mensuals per compensar les mancances de personal, reduint el temps de dedicació com a psicòloga que requereixen els residents i les seves famílies.
També s’ha amortitzat una plaça d’infermeria, fet que ha tingut un impacte directe en l’organització dels descansos i les vacances del personal, així com en la qualitat del servei ofert.
Cal remarcar, a més, la dificultat creixent per trobar professionals d’infermeria. Actualment hi ha una elevada demanda de personal sanitari i, alhora, una situació de precarietat dins l’àmbit geriàtric. Aquesta realitat fa que molts professionals d’infermeria optin per desenvolupar la seva activitat en altres àmbits del sector sanitari, fet que dificulta encara més la cobertura de les places disponibles i la contractació de nou personal.
Estem pendents de l'aprovació de la proposta de renovació del servei de recepció, perquè acaba el 9 d’agost. Esperem que els tràmits siguin àgils i puguem seguir amb aquest servei per gestionar les entrades i sortides de les visites i evitar les possibles fugues de persones grans amb demència i deambulació erràtica.
Un mes sense substituir i una sobrecàrrega insostenible
Un dels aspectes més greus de la situació actual és la manca de substitucions quan hi ha baixes mèdiques. L’actual equip de govern va decidir no cobrir aquestes vacants fins passat mínim un mes mentre estiguem dins les ràtios de personal, tot i que són molt baixes, fet que obliga la resta de la plantilla a assumir la càrrega de treball de les companyes absents.
Aquesta situació comporta una sobrecàrrega física i emocional molt important per a les auxiliars, que ja desenvolupen una feina especialment exigent.
Quan falta personal, aquestes mateixes tasques s’han de fer amb menys treballadores i en menys temps. Això obliga sovint a demanar esforços extraordinaris, canvis de torn i cobertura de serveis que dificulten el gaudi dels dies personals i dels descansos corresponents. Moltes professionals acumulen cansament i desgast després d’anys de treball en un sector ja de per si exigent i poc reconegut.
Els treballadors alerten que aquesta manca de substitucions no només afecta les condicions laborals de les auxiliars, sinó també la qualitat de l’atenció que poden oferir als residents. Tot i que les necessitats bàsiques sempre es cobreixen, la manca de temps impedeix dedicar l’atenció personalitzada que caracteritzava el model d’atenció centrada en la persona de la residència Zoilo Feliu.
Som un centre gairebé lliure de contencions, i això és gràcies a l’atenció personalitzada i de qualitat que sempre hem donat. Tenim por que aquest objectiu es vegi afectat per la situació d’aquests últims temps.
Segons expliquen, el centre compleix les ràtios establertes per la normativa, però la configuració vertical i obsoleta de l’edifici obliga a repartir el personal per plantes, fet que fa especialment difícil mantenir una atenció adequada quan hi ha absències no substituïdes.
Temperatures extremes en un centre que atén persones vulnerables
La situació esdevé encara més preocupant durant els episodis de calor intensa. A causa del mal funcionament del sistema de climatització, en diversos espais comuns i habitacions de la residència s’han registrat temperatures de fins a 31 °C.
Parlem d’un equipament que atén persones grans amb diferents graus de dependència, un col·lectiu especialment vulnerable als efectes de les altes temperatures. Aquesta situació pot tenir conseqüències directes sobre la salut dels residents i obliga els professionals a treballar en unes condicions clarament desfavorables.
L’Ajuntament juntament amb la regidora de l’àrea de Gent Gran intenta pal·liar el problema instal·lant ventiladors i aparells d’aire condicionat portàtils, destinant professionals de l’equip tècnic experts en aquests temes per intentar solucionar aquesta situació. Agraïm l'esforç enorment, però aquestes mesures resulten insuficients per reduir la temperatura de manera efectiva. Fa temps que existeix un projecte de millora integral de la climatització de l’edifici, però continua sense executar-se.
Els treballadors considerem legítim preguntar-nos per què una actuació imprescindible per garantir el benestar i la seguretat de les persones grans continua pendent, mentre es destinen recursos a altres actuacions de caràcter més visible. La ciutadania ha vist a les xarxes socials vídeos institucionals sobre la pintura de la façana de l’edifici, però no se li mostra la realitat quotidiana amb què conviuen residents i professionals: calor excessiva, manca de personal, problemes d’humitats, espais sobrecarregats...
Aquesta situació evidencia, una vegada més, que la residència necessita inversions urgents i planificades. Des de fa anys és coneguda la necessitat d’un nou geriàtric adaptat a les necessitats actuals, i fem una crida a tots els grups polítics perquè assumeixin aquest projecte com una prioritat real i no com una promesa recurrent.
Una reivindicació històrica
Des de l’any 2009, tot el personal de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà està pendent d’una valoració de llocs de treball que hauria de permetre actualitzar les condicions salarials. Cap dels equips de govern que han passat pel consistori no ha desencallat aquesta qüestió. Els salaris continuen sent molt baixos i aquesta realitat contribueix a agreujar la situació del centre. Necessitem un compromís polític per part de tots els partits per fer front a aquesta situació.
El nostre objectiu
Aquest escrit no pretén generar confrontació, sinó fer visible una realitat que afecta tant els professionals com les persones usuàries del servei. Continuarem treballant amb el màxim compromís i professionalitat, però considerem imprescindible que l’Ajuntament recuperi els recursos humans necessaris per garantir una atenció de qualitat i preservar el model assistencial que durant anys ha fet de la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu un centre de referència per a moltes altres residències.
També volem reivindicar el poc valor social i reconeixement que es dona a l’àmbit geriàtric. Tots arribarem a grans i tots volem arribar-hi amb bones condicions.
Treballadors i treballadores de la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu amb el suport dels sindicats majoritaris CCOO i UGT
