A la plana de l’Empordà ha nascut una afició. De fet, va néixer el 1994, però cada dia creix una mica més. Només cal veure la gentada que fa cua a les portes del pavelló d’esports abans d’un partit del primer equip. La febre pel bàsquet fa temps que va arribar a la Bisbal, i des que el sènior masculí competeix a la lliga EBA —la quarta divisió estatal—, no ha parat de créixer.
Joan Ferrer, director esportiu del Bisbal Bàsquet, explica que l’afició sempre hi ha estat en totes les categories, però que ara n’hi ha més que mai. Arran de l’ascens a la lliga EBA van instal·lar seients a la grada i van posar cadires als fons de pista: “Gràcies a això no només hem augmentat l’aforament del pavelló, sinó també la vinculació de la gent. Vam començar a donar seients fixos als socis abonats, i ara ja en tenim més de 160”, assegura. Per als que no són socis, les entrades valen tres euros, i es poden reservar en línia o comprar a la taquilla. “És un preu mòdic, que posem per intentar fer les paus amb les despeses”, diu Ferrer. Un preu que molts paguen encantats.
Un cop s’obren les portes el pavelló no triga a omplir-se. Encara no ha començat el partit i la graderia ja és un guirigall. Amb un cop d’ull n’hi ha prou per adonar-se que aquest ambient és especial. A la primera fila, un grup de joves porta un tambor i un megàfon, i no permet ni un segon de silenci. La Laura, encarregada de picar el bombo, explica que amb els amics jugaven al club de petits i ho viuen molt intensament: “Preparem cançons, sempre animem i cridem molt, amb molta alegria”. Al seu costat, l’Adrià afegeix que “si podem ser el sisè jugador i ajudar l’equip, ho fem. La veritat és que el pavelló no havia estat mai tan ple”.
Una mica més amunt de la graderia hi ha en Josep, que també és un habitual del pavelló. Explica que ve de Palafrugell perquè aquí veu molt bon bàsquet i li agrada l’ambient. “Sóc a la nova junta del Bàsquet Club Palafrugell, i el Bisbal Bàsquet és un exemple a seguir per la manera com ha pujat i com fa les coses”, afirma. El club, doncs, desperta passions més enllà de la Bisbal.
Però si parlem de passions, hem de parlar de la persona que viu més intensament el bàsquet a la ciutat: Margarita Jofre. Com cada dissabte, seu en una de les cadires plegables que el club col·loca a peu de pista, amb la bufanda del Bisbal Bàsquet al coll. No se’n perd cap, de partit, des del seu seient reservat. “Com que sóc curta de vista, vaig triar el lloc ben bé a sota de la cistella. Alguna vegada he tingut algun jugador a la falda!”, explica rient. L’afició pel bàsquet li ve de lluny: els seus quatre fills hi jugaven, i ara s’hi han apuntat els néts. “I jo continuo venint aquí a cridar i a enfadar-me amb qui sigui per ajudar el Bisbal Bàsquet a guanyar”, diu mentre mira cap a la banqueta, on té el seu fill, Joan Ferrer, que a més de director esportiu també és el segon entrenador. La Margarita, tot i tenir el seient reservat, no dubta a aixecar-se per celebrar les cistelles, i no para d’aplaudir, de cantar i d’animar.
L’ambient al pavelló és eixordador. Aplaudiments, càntics, botzines i un públic que vibra amb el partit dels locals. I n’hi ha per vibrar, perquè durant el tercer quart, els bisbalencs remunten un desavantatge de nou punts, i els aficionats xalen de valent amb cada esmaixada de Lamin Dibba. De fet, aquest any l’equip ha començat la lliga llançat: set victòries en set partits i són líders en solitari del seu grup. L’entrenador, Carles Rofes, té clar el perquè d’aquest inici: “Han estat tres partits a casa que al tercer quart estàvem vuit o nou punts per sota i jugant malament, i hem pogut donar-li la volta, no pas perquè haguem passat a jugar millor, sinó perquè hem tingut 200 o 300 persones empenyent-nos”. Per als jugadors, l’afició també té un paper clau. Isaac Valera va arribar al club fa tres temporades, i explica que “omplir el pavelló cada dissabte és l’èxit número 1 d’aquest equip. A nosaltres ens dona molta empenta i energia, i en els moments durs ens ajuden a aixecar els ànims”.
Líders a la Lliga EBA
Amb la victòria de dissabte contra el Club Bàsquet Valls, els bisbalencs se situen líders del seu grup després de set jornades, i són l’únic equip que encara no ha perdut cap partit. Rofes, però, assegura que l’objectiu de la temporada no és pujar de categoria, sinó “fer un passet més que l’any passat, que vam quedar quarts i molt lluny dels tres primers. El més important és millorar cada dia”. Amb aquesta arrencada de temporada, però, tothom els considera candidats a endur-se el títol.
De moment, l’equip té una cita el 6 de desembre al mateix pavelló per disputar la final de la Lliga Catalana EBA contra el Boet Mataró. En joc, la possibilitat de guanyar un títol. L’única certesa és que, passi el que passi, l’afició hi serà.
