L’octubre del 2012 en Lluís Molinas, president dels Amics de Fitor, va rebre una trucada de Palafrugell i un desconegut li va lliurar una gàbia de ferro forjat que durant més de cent anys havia penjat d’una alzina a tocar de la rectoria de Santa Coloma de Fitor.
Què era aquella gàbia? Quins fets criminals s’hi amagaven darrere?
En Miquel Torroella va escriure sobre els fets cent anys després seguint la tradició oral, sovint allunyada de la realitat. En el seu llibre Cuentos que son historias de 1905 ens explica més o menys això:
Ens hem de situar al 10 de febrer del 1817, quan el rector de Fitor, mossèn Joan Batlle, fill de Flaçà, va ser trobat per la seva majordona al cantó de l’escó, estirat a terra, ensangonat i colpejat. La majordoma el posà en el llit i els de can Plaja van fer venir un metge de la Bisbal. El rector, però, va reaccionar i va començar a repetir: “Narcís Pagès, Narcís Pagès...”
Al cap de pocs dies mossèn Joan Batlle va morir sense saber que havien detingut tres joves de Sant Joan de Palamós: en Josep Solés, en Joan Carbó i en Narcís Pagès, àlies Fesol, com a responsables dels fets.
Els tres joves es pensaven que el rector era molt ric i no es van creure que no tenia ni un cèntim perquè destinava els seus diners a obres de caritat. El van colpejar i torturar fins que es van pensar que era mort.
Van ser condemnats a mort. Es tractava de donar exemple, d’escarmentar els malfactors, i així, el 6 de maig del 1819, els presoners van ser arrossegats pels carrers fins a la gironina plaça del Vi, on s’aixecava el patíbul. Minuts abans que el botxí els posés la corda al coll, el rector de la catedral, mossèn Claver, els va donar l’última benedicció. Un cop penjats, van enganxar els cossos a quatre cavalls que els van estirar fins que els van esquarterar. A Fitor, voltant la casa rectoral, s’hi van penjar les gàbies amb els caps dels condemnats.
Ara sabem, gràcies a en Josep Matas i el seu article El cas del rector de Fitor a la revista Gavarres, que els caps que contenien aquestes gàbies no corresponien als que van matar el rector de Fitor sinó a tres homes, Josep Solés, Joan Carbó i Narcís Pagès, de Santa Eugènia de Vilaromà a Sant Joan de Palamós, els quals van ser condemnats a morir arrossegats, penjats i esquarterats per uns altres fets el maig de 1819.
I així realment qui va apunyalar, torturar i cremar el rector de Fitor?
Els assaltants de la rectoria no van ser els tres que surten a la crònica d’en Torroella, sinó, segons un document de l’Arxiu Històric de Girona-Fons Rosés, en Pairot (Simó Pinós), en Pallissa (Francesc Moré) i en Tabacaire (Josep Surós). Aquests tres homes, naturals de Sant Joan de Palamós, un any abans ja havien provat de robar la rectoria. En Pinós va ser condemnat a vuit anys de presó i els altres dos varen ser absolts, res a veure amb el que ens explica en Miquel Torroella.
No són estranyes les històries de gàbies de ferro penjades en diferents llocs de les nostres contrades. A part de Girona i Fitor, a la Bisbal hi tenim, al costat dels Quatre Camins, on abans hi havia la cruïlla entre els camins de Girona, Palafrugell, Monells i Torroella de Montgrí, la plaça de la Cuixa, on durant molts anys, segons la tradició oral, hi hagué penjada una gàbia rovellada que guardava els ossos d’aquesta extremitat d’algun condemnat a mort. Malauradament molts bisbalencs ja no saben ni on és aquesta plaça.
Bibliografia
Matas, Josep. El cas del rector de Fitor. Revista Gavarres, 44. Tardor-hivern 2023.
Torroella, Miquel. Cuentos que son historia. “Com castigaven el 1817”. 1905
