Jordi Bassa Esteve
La Caminassa de Corçà, la memòria d'un camí antic
Els camins d'abans no tenien un traçat rígid. Podien bifurcar-se, canviar de nom quan entraven en un altre terme o desviar-se si una riera havia malmès el pas
Els noms petits del paisatge
Durant molt de temps, saber el nom dels llocs formava part de la feina i de la vida quotidiana · Un nom estalviava explicacions
El corriol
El caminet desaparegut que recorrien els infants dels barris del sud de la Bisbal per anar a “col·lègit”
El camí que torna a Camós
S’hi acosten en silenci, amb aquella barreja de cansament i satisfacció que arriba quan un lloc llargament anunciat es fa present
El mestre de Fontclara
Abans de tocar un sol pinzell vam dedicar dies sencers a preparar les parets. La bona pintura no comença amb els colors, sinó amb la calç
Els Metges, el poble on encara arriben els camins
Sant Cebrià de Lledó conserva, al cor de les Gavarres, una església mil·lenària, un misteriós “cementiri dels Jueus” i la memòria dels camins que unien masos, pobles i persones
Un dia a la Bisbal de l'any 1800
El bisbe continua sent el senyor. Potser Madrid governa Catalunya des del Decret de Nova Planta, però a la vila encara es nota el pes secular del poder episcopal
Ultramort i les ànimes de la nit
Quan ja s’havia allunyat prou perquè les llums del poble quedessin enrere, va començar a notar-ho. Una sensació. Com si no estigués sol
El Quermany, la roca gran que vigila l'Empordà
No cal que sigui la muntanya més alta per convertir-se en un dels millors miradors de la comarca
Quan els negocis estaven al servei de la gent
De "Can Mai Tanquis" al "Can Ara No Toca": com ha canviat la manera d’entendre les botigues, els bars i els restaurants
La Bisbal esdevingué ciutat per un caprici d’Alfons XIII?
Molts contemporanis consideraven que la població ja actuava com una ciutat molt abans que ho reconegués cap document oficial
Em deien Rupius
Una recreació literària inspirada en el possible origen romà del topònim Rupià
