Jordi Bassa Esteve

106 Articles

Un dia a la Bisbal de l'any 1800

El bisbe continua sent el senyor. Potser Madrid governa Catalunya des del Decret de Nova Planta, però a la vila encara es nota el pes secular del poder episcopal

Ultramort i les ànimes de la nit

Quan ja s’havia allunyat prou perquè les llums del poble quedessin enrere, va començar a notar-ho. Una sensació. Com si no estigués sol

El Quermany, la roca gran que vigila l'Empordà

No cal que sigui la muntanya més alta per convertir-se en un dels millors miradors de la comarca

Quan els negocis estaven al servei de la gent

De "Can Mai Tanquis" al "Can Ara No Toca": com ha canviat la manera d’entendre les botigues, els bars i els restaurants

La Bisbal esdevingué ciutat per un caprici d’Alfons XIII?

Molts contemporanis consideraven que la població ja actuava com una ciutat molt abans que ho reconegués cap document oficial

Em deien Rupius

Una recreació literària inspirada en el possible origen romà del topònim Rupià

La torre de les Hores, porta i memòria de Palau-sator

De portal defensiu a campanar. De vigilar enemics a marcar les hores. Aquest canvi explica millor que cap altre la transformació del poble

En Bernat de Sant Feliu i la vall del Ridaura

Caminava més de pressa del que volia admetre, amb la sensació creixent que no estava sol

Jo vaig veure arribar els romans

No hi va haver cap gran tragèdia ni cap batalla final: el lloc que durant segles havia estat ideal per defensar-se ja no era necessari

Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (II)

Vaig assumir la responsabilitat de cap local de Falange. Quan hi penso, encara em pregunto si vaig acceptar per convenciment o per inèrcia

Quan el Daró era l'amo del territori

On avui hi ha la Bisbal, els primers caçadors-recol·lectors contemplaven una extensa plana amb boscos oberts, aiguamolls i grans mamífers pasturant

Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (I)

Jo sabia perfectament que estava en perill. No perquè hagués comès cap delicte, sinó perquè tothom sabia quines idees defensava