Jordi Bassa Esteve
La torre de les Hores, porta i memòria de Palau-sator
De portal defensiu a campanar. De vigilar enemics a marcar les hores. Aquest canvi explica millor que cap altre la transformació del poble
En Bernat de Sant Feliu i la vall del Ridaura
Caminava més de pressa del que volia admetre, amb la sensació creixent que no estava sol
Jo vaig veure arribar els romans
No hi va haver cap gran tragèdia ni cap batalla final: el lloc que durant segles havia estat ideal per defensar-se ja no era necessari
Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (II)
Vaig assumir la responsabilitat de cap local de Falange. Quan hi penso, encara em pregunto si vaig acceptar per convenciment o per inèrcia
Quan el Daró era l'amo del territori
On avui hi ha la Bisbal, els primers caçadors-recol·lectors contemplaven una extensa plana amb boscos oberts, aiguamolls i grans mamífers pasturant
Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (I)
Jo sabia perfectament que estava en perill. No perquè hagués comès cap delicte, sinó perquè tothom sabia quines idees defensava
Illa Roja, una cadena humana per la llibertat
Una de les grans lliçons que vaig aprendre a Illa Roja és que sense roba desapareixen moltes de les etiquetes que la societat ens imposa
Dijous de Corpus a la Bisbal, amb el Drac i l'Àliga
Pujava uns esglaons entre petards i fum, movent aquell cap grotesc i simpàtic de gàrgola foguera. Semblava convençut que aquell any sí que aconseguiria arribar fins a la porta
La costa que es mou: història d'un paisatge canviant
El curs del riu, la forma de les dunes, la mateixa línia de costa: tot forma part d’un sistema viu
Ocupar el poble: la Bisbal dels primers anys franquistes
La història del franquisme sovint es mira des de dalt, però és en pobles com la Bisbal on es veu com funciona de debò
La pedra que va esperar
El capitell romànic trobat a les excavacions del Castell de la Bisbal de l'any 1993
