Jordi Bassa Esteve
Un dia a la Bisbal de l'any 1800
El bisbe continua sent el senyor. Potser Madrid governa Catalunya des del Decret de Nova Planta, però a la vila encara es nota el pes secular del poder episcopal
Ultramort i les ànimes de la nit
Quan ja s’havia allunyat prou perquè les llums del poble quedessin enrere, va començar a notar-ho. Una sensació. Com si no estigués sol
El Quermany, la roca gran que vigila l'Empordà
No cal que sigui la muntanya més alta per convertir-se en un dels millors miradors de la comarca
Quan els negocis estaven al servei de la gent
De "Can Mai Tanquis" al "Can Ara No Toca": com ha canviat la manera d’entendre les botigues, els bars i els restaurants
La Bisbal esdevingué ciutat per un caprici d’Alfons XIII?
Molts contemporanis consideraven que la població ja actuava com una ciutat molt abans que ho reconegués cap document oficial
La torre de les Hores, porta i memòria de Palau-sator
De portal defensiu a campanar. De vigilar enemics a marcar les hores. Aquest canvi explica millor que cap altre la transformació del poble
En Bernat de Sant Feliu i la vall del Ridaura
Caminava més de pressa del que volia admetre, amb la sensació creixent que no estava sol
Jo vaig veure arribar els romans
No hi va haver cap gran tragèdia ni cap batalla final: el lloc que durant segles havia estat ideal per defensar-se ja no era necessari
Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (II)
Vaig assumir la responsabilitat de cap local de Falange. Quan hi penso, encara em pregunto si vaig acceptar per convenciment o per inèrcia
Quan el Daró era l'amo del territori
On avui hi ha la Bisbal, els primers caçadors-recol·lectors contemplaven una extensa plana amb boscos oberts, aiguamolls i grans mamífers pasturant
Jo, en Josep Maruny: Memòries d'un jove bisbalenc en temps convulsos (I)
Jo sabia perfectament que estava en perill. No perquè hagués comès cap delicte, sinó perquè tothom sabia quines idees defensava
