En Julio enguixa el tac. En Ramon, concentrat i precís, col·loca les boles dins del motlle triangular. En Julio i en Ramon estan a punt de disputar la final del tercer torneig de billar El Passeig, una competició informal que va camí de convertir-se en tradició. Des del novembre, 32 jugadors aficionats s'han enfrontat setmana rere setmana, ronda rere ronda, i ara ha arribat el dia decisiu. El públic, repartit entre les taules del bar, observa els finalistes en silenci.
S'emportarà la victòria el millor de cinc partides. La primera se l'apunta en Julio després d'entrar la bola negra seguida de la darrera del seu rival, que li feia nosa perquè havia quedat just a davant. Ell ja sap què és arribar a una final perquè va guanyar la primera edició del torneig. No pot confiar-se, però. A la segona partida es queda enrere: encara tenia tres boles sobre la taula quan en Ramon entra la negra al forat que li toca. Al tercer combat, durant una bona estona només hi ha la negra en joc i la balança es decanta cap al costat d'en Julio. Tota la final és un frec a frec i sembla que pot passar qualsevol cosa. En Julio s'atura a pensar les jugades, calcula bé, hi inverteix el temps que calgui. En Ramon, en canvi, quan s'ho proposa entra una bola darrere l'altra amb una rapidesa admirable.
La quarta partida comença amb una situació inèdita, segons l'àrbitre. En la primera jugada, la bola blanca passa de llarg i no en toca cap altra. Pels altaveus de la sala deixa de sentir-se la narració del partit que enfronta el Bisbal Bàsquet i el CB Saragossa, l'acompanyament sonor que hi ha hagut des del començament. S'enceta el fil musical amb Take On Me. En Julio entra la negra a la tronera equivocada, cosa que dóna la victòria a en Ramon. Cadascú ha guanyat dues partides. Tot es decidirà a la cinquena.
Arriba el moment clau. Només queden dues boles sobre la taula: la 7, llisa, és la que li falta a en Julio per entrar, i després hi ha la negra, que se li resisteix a en Ramon de fa estona. Precisament en Ramon està mig inclinat sobre la taula i empeny la blanca amb el tac: la negra es mou i entra en una de les cantonades. Hi ha un problema, però: la blanca hi va tot darrere, o sigui que qui es proclama vencedor de la partida i del torneig és en Julio. Bicampió, perquè és la segona vegada que guanya la competició. I després dels aplaudiments, de les encaixades de mans i del lliurament de premis, hi ha gana. Per acabar el vespre, un sopar de germanor.
