La reobertura del Teatre Foment ha tornat a entrar en l’agenda política després del debat organitzat divendres passat per Òmnium Cultural i L’aguait. Una norantena de persones van assistir a la sessió, durant la qual es van posar sobre la taula l'estat arquitectònic de l'immoble, els costos d'adequació, les negociacions per a la cessió amb el Bisbat i el model de gestió cultural i juvenil que s'hi podria aplicar. L'arquitecte Josep Ferrés, que recentment ha estudiat l'edifici i l'ha traslladat sobre plànols, va assegurar que amb una inversió mínima de 200.000 euros n'hi hauria prou per obrir-lo parcialment.
Ferrés va explicar que l'immoble és "estructuralment sa" i que les mancances principals són la instal·lació elèctrica i la protecció contra incendis. En aquest sentit, va apuntar que els falsos sostres són molt inflamables i un simple curtcircuit podria calar-hi foc: "Per això és important rehabilitar el Foment, perquè és un misto al centre de la Bisbal". L'arquitecte calcula que amb 200.000 euros es podria obrir tan sols la planta baixa amb unes condicions mínimes (no hi hauria, per exemple, sistema de climatització), i que la resta de l'edifici podria obrir per fases. Va destacar, a més, que hi ha poques barreres arquitectòniques i que un dels blocs de lavabos "amb poc esforç podria funcionar". L'alcalde, Òscar Aparicio, va demanar prudència amb els números i apuntava que les normatives actuals d'ignifugació, accessibilitat i climatització feien inviable un cost tan baix. Descartava, doncs, una obertura per fases: "Si s'ha de fer, s'ha de fer bé". Ferrés va insistir en la viabilitat de la seva proposta d'executar la rehabilitació per parts, tot assegurant que és el més realista.
El batlle va afirmar que el Bisbat, propietari de l'edifici, "difícilment" hi aportarà diners. Per això Aparicio va dir que caldria que l'Església el cedís a l'Ajuntament: així el consistori podria fer-hi les inversions necessàries. També va apuntar que caldria declarar-lo bé cultural d'interès local per optar a subvencions de la Generalitat, si bé va reconèixer que la prioritat del Departament de Cultura ara mateix és la biblioteca comarcal inacabada. Va afegir que la rehabilitació del Foment és "un tema de ciutat" que haurien de liderar tots 17 regidors i no únicament el govern. Els ponents estaven d’acord que l’edifici hauria de tenir una mirada o dimensió comarcal.
Pere Teixidor, un dels impulsors de la recuperació, va plantejar combinar el finançament de les administracions amb campanyes de subscripció popular o fórmules de finançament cooperatiu. En relació amb la gestió de l'equipament, apostava que fos autònoma, a través d'una associació o un patronat, i que els joves hi estiguessin implicats.
El debat va servir per presentar el treball de recerca de batxillerat de l'estudiant bisbalenca Irina Ramírez per recuperar el Foment: planteja conservar la sala i l'escenari, millorar l'accessibilitat amb un ascensor, incorporar aules d'assaig i reunions a les plantes superiors i instal·lar plaques fotovoltaiques a la teulada. Ramírez defensa la recuperació de l'edifici per oferir a la ciutat un espai de lleure que ara li manca: "El teatre amateur és cada vegada menys comú, i a un escenari com el del Foment s'hi podrien portar un munt d'obres petites per a tota mena de públics. També podria ser un espai per al cinema i per fer-hi conferències o tallers".
L'acte va tenir un torn d'intervencions del públic que alguns regidors presents van aprofitar. Enric Marquès (ERC) va estar d'acord que tots els edils del consistori haurien de remar junts i va explicar que durant el seu mandat com a alcalde ja havia tingut converses sobre el tema amb el rector d'aleshores, Joan Amich. Al debat hi estava convidat el capellà d'ara, Miquel Calsina, però no hi va assistir per compromisos acadèmics.
La sessió sencera es pot recuperar a continuació:
