Diumenge passat un grup reduït de persones va travessar unes portes que els últims vint anys s'han obert ben poques vegades. Al carrer Valls d'en Colomer hi ha un teatre que dorm, amb la sala sorprenentment ben conservada malgrat l'abandonament: les butaques de la platea estan pràcticament per estrenar, tenint en compte que es van instal·lar el 1998, pocs anys abans de tancar. Per a molts dels fugaços visitants —la mitjana d'edat era "juràssica", com es va comentar durant la visita— tornar a entrar al Foment va ser obrir la capsa dels records i reviure-hi totes les tardes mirant-hi pel·lícules.
L'arquitecte Josep Ferrés ha convençut la parròquia, propietària de l'edifici, i fa de guia. L'excusa de la visita és veure la ceràmica aplicada a la construcció del teatre, en el marc de la Terracotta Biennal. L'ús de la ceràmica és segurament el que crida més l'atenció de la platea: les parets són de totxana —algunes juguen amb el relleu i sobresurten uns centímetres de la resta— amb algunes rajoles. Aquest material té un paper més important del que sembla, com explica Ferrés: "No em fa falta cap altaveu perquè em sentiu ni hi ha eco gràcies a la ceràmica".
L’edifici del Foment Catòlic el va comprar el rector de la Bisbal, Agustí Planas, el 1920. L'any 1966 s'hi van fer obres de reforma i va ser quan es van bastir aquestes parets tan característiques. "L'arquitectura és la petrificació de la cultura. El que tenim aquí va quedar petrificat als anys seixanta i ara ho podríem reviure", diu Ferrés. Reviure el Foment, tornar-lo a obrir, és, de fet, el principal tema de conversa. El consens general entre els visitants és que caldria dissenyar un projecte cultural fort, aconseguir finançament de les institucions i que el Bisbat de Girona s'hi avingués. Pel que fa als requisits que exigeix la normativa, Ferrés troba que no seria pas difícil adaptar-s'hi: les sortides d'emergència són al lloc correcte i caldria revisar que elements de la sala com les butaques i cortines compleixen la legislació contra incendis.
Al Foment s'hi van projectar pel·lícules regularment fins al 1985, moment a partir del qual només s'hi va fer teatre. Als anys noranta s'hi van representar les últimes edicions dels Pastorets, i a principis dels 2000 encara s'hi va fer algun acte esporàdicament, fins que va obrir el Mundial. Fa cosa de dos anys el Bisbat hi va fer una neteja general —que va fer aflorar queixes per haver llençat suposadament material de valor—, de manera que es van retirar, entre altres objectes, tots els decorats i material escènic escampats per l'escenari i l'amfiteatre. A l'amfiteatre, per cert, les cadires són de fusta.
El Foment és un gran edifici que hiberna al nucli antic. És molt més gran que no sembla, amb una bona colla de sales i estances diferents, ben buides, que podrien tenir una pila d'usos. Ara, però, s'ha acabat l'hora de la visita i tornen a girar la clau perquè el teatre continuï dormint.
