Bilal Bensahid Zahuan (Ben Taieb, Marroc, 1994) és l’únic dels caps de llista bisbalencs que no és regidor. Enguany lidera la candidatura de La Bisbal En Comú Podem (LBECP), de la qual havia format part el 2019 com a número quatre. Es reivindica com a bisbalenc de tota la vida i immigrant de la primera generació, i en aquesta entrevista explica les seves propostes per a la ciutat. Assegura que encara la campanya electoral amb il·lusió i que un altre partit li va oferir un lloc a la seva llista, proposta que va rebutjar perquè, segons diu, vol defensar els seus ideals abans que tenir una cadira assegurada.
Qui és Bilal Bensahid?
És un noi bisbalenc de tota la vida. Vaig arribar a la Bisbal amb els meus pares quan tenia vuit anys, l’any 2002. Sóc immigrant i fill d’immigrants i, per tant, sóc d’aquells nouvinguts de la primera generació. M’estimo molt la Bisbal, sempre he viscut al mateix barri. He treballat en diferents àmbits: al camp recollint pomes, de firaire als mercats, o a l’obra com a electricista. He cursat el grau de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Girona i ara estic acabant el màster de formació del professorat de secundària. A la vegada, sóc dins la borsa de docents i imparteixo classes. Ara estic congelat perquè em vull preparar aquest procés electoral tan emocionant. Hi poso molta il·lusió perquè m’agradaria aportar el meu granet de sorra per fer créixer la ciutat i per posar l’Ajuntament a disposició dels ciutadans sense deixar ningú enrere ni estigmatitzar cap col·lectiu.
No és habitual veure un cap de llista d’origen marroquí a la Bisbal. Per què?
Segons l’Idescat, a la Bisbal hi ha més de 57 nacionalitats. Els nostres conciutadans procedeixen de diferents llocs del món. És veritat que sorprèn que sigui el primer candidat d’origen magribí i immigrant, però és un problema perquè les institucions estan molt allunyades del context social, que és molt divers. És molt positiu que hi hagi nous referents a la ciutat, com jo o com altres. Tenint un candidat de l’origen que sigui, però no autòcton, podem aconseguir que les institucions s’assemblin a la societat. La societat és multicultural, però els regidors de l’Ajuntament no són diversos. Només representen una elit particular.
Hi ha racisme a la nostra ciutat? En patiu personalment?
Actualment no pateixo discriminació racial, però, evidentment, n’he patit en alguna època de la meva vida. Et posen una etiqueta. Ara potser em veuen diferent perquè em coneixen una mica, potser perquè he avançat en la meva trajectòria vital. El racisme pot existir però no és tan visible, per tant no el pateixo. Per Sant Jordi passejava per les parades i una veïna em va dir que jo donaria més privilegis als meus conciutadans d’origen magribí que als autòctons. Li vaig dir que estava molt equivocada, perquè l’administració pública ha de tractar tothom amb les mateixes condicions. Si et quedes aquí a viure, és perquè t’estimes aquesta ciutat i hi vols fer els teus projectes vitals. La meva candidatura vol treballar sobretot la multiculturalitat. Totes les nacionalitats que viuen aquí s’han de sentir bisbalenques. No els hem d’estigmatitzar per ser magribins, gambians o hondurenys, els hem d’acollir i acompanyar. L’Ajuntament ha de promoure que les entitats incorporin les minories culturals. Tots som bisbalencs i hem de construir una ciutat cohesionada i acollidora, i treballar per la convivència. Si les cultures s’obren l’una a l’altra ens podem conèixer, i quan ens coneixem ens deixem de veure amb mals ulls. M’estimo aquesta ciutat tant com qualsevol ciutadà autòcton, perquè hi he viscut sempre. La gent no ha de tenir por de tenir un alcalde no autòcton. La nostra societat pot ser pionera a la comarca i a tot el país.
Què proposeu per augmentar l’ús del català?
Proposem augmentar els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, perquè els nouvinguts són el futur de la ciutat. Els meus pares hi han anat encantats, però han trobat a faltar oferta. Ara només hi ha dues hores per setmana. Si volem integrar els nouvinguts els hem d’oferir més cursos de català. És una demanda que he recollit a peu de carrer. Integrar-se no m’agrada perquè sembla has de deixar de ser el que ets, jo parlaria d’inclusió. D’altra banda, l’Ajuntament pot potenciar el projecte Rossinyol juntament amb la Universitat de Girona. N’he estat voluntari: tenia un noi gambià de catorze anys, el veia un dia a la setmana i li ensenyava la cultura catalana i els costums de la ciutat. Li vaig ensenyar la comarca i el vaig dur a la universitat, perquè veiés que també pot arribar-hi. La meva experiència va ser molt positiva. Quan hi vaig participar, el 2017, érem onze mentors a la Bisbal, que és molt poc perquè només a l’Institut ja hi tenim més de mil alumnes.
Insistiu que els barris del sud de la Bisbal estan abandonats. Què proposeu per posar-hi remei?
Si arribem al govern, volem fer un pla de barris integral per al sector sud. En els últims 25 anys no hi ha hagut cap actuació, només alguna de puntual als pisos de la plaça de la Sardana, l’any 2004 o 2005. Hem d’anar molt més enllà d’arreglar una vorera o d’instal·lar un parc infantil, perquè hi ha moltes mancances. Aquest pla no es pot fer en quatre anys o vuit, cal una dècada. No enganyarem els ciutadans: sabem les dificultats que té l’Ajuntament i no es podrà fer a curt termini. A curt termini plantegem quatre idees. Els pisos de l’avinguda Sant Francesc no estan connectats al servei de clavegueram: hi ha una fossa sèptica i als veïns els en puja l’olor als lavabos i a la cuina, i cada mes o dos ha de venir el camió cisterna a netejar, que paga la comunitat de veïns. Volem posar fi a aquesta mancança. La segona actuació a curt termini és fer un estudi que ens digui si les línies d’alta tensió que passen pel mig d’aquests pisos tenen un efecte negatiu en la salut pública. Si es demostra, demanarem responsabilitats a la companyia, i si no hi ha impacte negatiu, exigirem que soterrin les línies o que passin per fora de la ciutat. La tercera proposta és crear un lloc d’esbarjo. Els nens no tenen on jugar, i a la vegada els veïns han de poder descansar. Aquests dos drets han de coexistir. I la quarta proposta és acceptar que els veïns cedeixin a l’Ajuntament els terrenys comunals del barri. La majoria volia cedir-los fa uns anys. Els que no els vulguin cedir, mirarem de convèncer-los que hi ha un interès general, però si no, no tindrem cap altra opció que expropiar. Volem posar l’Ajuntament al servei de la ciutadania. Als barris del sud se’ls ha de tractar en igualtat de condicions, no podem generar ciutadans de segona ni de tercera.
Proposeu convertir la piscina municipal en una piscina coberta disponible tot l’any. Té sentit aquesta inversió quan ja existeix la piscina del Club de Tennis que, tot i que és privada, té un conveni d’ús amb l’Ajuntament?
Som defensors de la col·laboració público-privada, però on no arriba la part privada, hi ha d’arribar l’administració pública. El conveni, a quin cost és? Tots els ciutadans tenen accés a la piscina del Club de Tennis? Tots es poden permetre el luxe de fer-la servir? Es poden donar beques o subvencions perquè tots els col·lectius hi tinguin accés.
Voleu ampliar els serveis que ofereix el CAP. L’Ajuntament té competències per fer-ho?
La competència és exclusiva del Departament de Salut de la Generalitat, però com a Ajuntament podem exigir. Necessitem radiologia i el servei de salut mental. No podem ser la capital de la comarca i que els ciutadans s’hagin de desplaçar al CAP de Torroella de Montgrí o al de Palamós perquè els facin una radiografia, o a Platja d’Aro en el cas de la salut mental. És veritat que el CAP era emblemàtic quan es va inaugurar, però també dóna servei als pobles veïns i ha quedat petit. L’hem d’ampliar, també en serveis.
Voleu convertir la brigada en una empresa pública. Com ho fareu?
Farem un estudi de viabilitat per saber-ne els costos. Quan tenia setze anys vaig fer voluntariat a la brigada mentre era a la UEC [Unitat d’Escolarització Compartida], a quart d’ESO. Hi anàvem un dia a la setmana i treballava amb els pintors, els electricistes o els paletes. Vaig aprendre molt. Crec que la brigada està equipada per fer petites obres. Per exemple, per arreglar una vorera en mal estat. No cal esperar que la vorera empitjori per fer un estudi del cost i externalitzar l’obra. Si fem un manteniment pautat del dia a dia de la via pública, no caldrà fer projectes grossos. És un ús més eficient dels diners públics, que han de ser gestionats amb una ètica exemplar per part dels polítics. Si els calés fossin seus, els gastarien de qualsevol manera o s’ho pensarien bé?
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
Fa molts anys que treballo en un estudi de forma autònoma perquè em preocupa molt l’accés a l’habitatge. La llei d’habitatge del 2007 ens obligava a fer un pla local d’habitatge. És un document estratègic que fa un diagnòstic: quines cases i pisos estan buits, quins són herències no reclamades per l’hereu o quins s’han de rehabilitar. Marca les actuacions que ha de portar a terme l’Ajuntament en un període de sis anys, i cada any s’ha de revisar. Sense aquest document no podem fer polítiques actives d’habitatge. Tots els municipis de més de 10.000 habitants el tenen redactat: Mont-ras, Palamós, Palafrugell, Sant Feliu. La capital, no. I passats sis anys, cal redactar un pla nou. D’altra banda, cal mirar de promocionar habitatge col·laboratiu. L’Ajuntament de Calonge és pioner perquè està treballant amb el món de les cooperatives. El consistori pot cedir solars públics a una cooperativa que vulgui fer pisos a la Bisbal. El solar sempre serà d’utilitat pública i la cooperativa podrà explotar els pisos a un preu assequible. Qui lloga també és soci de la cooperativa i s’hi queda a viure el temps que faci falta. I la tercera proposta: col·laborarem amb les entitats financeres, els proposarem que passin els seus pisos buits a lloguer social. L’Ajuntament farà d’intermediari entre el banc i el llogater. Nosaltres no ens ficarem amb els ocupes: no són el problema. El problema és que no hi ha habitatge assequible.
A l’enquesta ciutadana ens demanaven més activitats per al jovent. Com veieu l’oferta de lleure de la Bisbal?
El meu agraïment a totes les entitats que treballen per fer activitats per al jovent. Evidentment que hi ha mancances, costa molt fer oci a la Bisbal. Hem d’agafar el cotxe o el transport públic i desplaçar-nos a altres ciutats. Proposem revisar el pla local de joventut, que es va fer fa pocs anys. Creiem que hi ha faltat participació del jovent. Cal fer una taula rodona en què participin l’Ajuntament, les entitats del tercer sector i joves que no formen part de cap entitat.
La que ha estat la vostra regidora aquest últim mandat, Maite Bravo, es presenta a les eleccions amb la CUP. I el que era el número dos, Dani López, és a la llista del PSC. Heu tingut dificultats per mantenir el grup?
No. Els que som fidels als nostres ideals no hem tingut problemes, perquè des del primer moment hem sabut que el nostre espai polític ha d’existir a la Bisbal. Els que estàvem compromesos amb el nostre projecte i amb els ciutadans ens vam mantenir ferms i no hem canviat de bàndol. A mi algun partit m’ha ofert anar a la seva llista. M’han volgut cooptar.
Quin?
No en puc dir el nom, però no he acceptat, per principis. Jo vull liderar el municipi, no pas moure’m per una cadira. No vull que m’assegurin que si vaig a les seves llistes sortiré de regidor. No em moc pel càrrec, sinó per principis i projectes. Podria haver anat en aquella llista, però tindria un paper secundari. No podria implementar els ideals pels quals lluito des de petit. Sóc molt reivindicatiu perquè crec que la societat necessita, a més de polítics, ciutadans que facin política útil pel bé comú. Ja n’hi ha prou de tenir polítics que es mantenen tota la vida a la cadira. Hi ha gent que fa més de vint anys que és regidor. N’hi ha que van ser diputats molts anys i quan van plegar es van presentar a la Bisbal de regidor. No podem posar tots els polítics al mateix sac. Jo estic molt compromès amb la ciutat. Em crec el meu projecte i els meus ideals. L’equip m’acompanya amb molta il·lusió i aspirem a fer un bon resultat perquè la gent ens diu que ens votarà. Molta gent m’ha vingut a dir: nosaltres sempre hem votat la CUP o ERC, però aquesta vegada us votarem. Això és molt positiu. Farem una campanya molt honesta, no prometrem el que no podem donar. Els que ens presentem hem d’oferir solucions, però la ciutadania també té una responsabilitat: ha de llegir els programes, escoltar les propostes dels candidats i no ha de tenir por de canviar de papereta. Pitjor que ara, no pot anar. No podem tenir sempre els mateixos governs.
Donaríeu suport a un govern d’Esquerra Republicana liderat per Enric Marquès, com els dos últims mandats?
Nosaltres ens presentem no pensant en donar suport a ningú, sinó perquè volem l’alcaldia i posar l’Ajuntament al servei dels ciutadans. Si no, no ens presentaríem.
I si no podeu formar govern?
Guanyarem perquè és el que es respira al carrer. En el cas hipotètic que no guanyem, estem disposats a governar amb qualsevol formació que vulgui millorar la ciutat. Crec que tots ens presentem per fer això. Estic disposat a governar amb qualsevol formació política que tingui un projecte de ciutat creïble. No farem cap cordó sanitari, per sort tots els partits que es presenten a la Bisbal són demòcrates, no tenim ni Ciutadans ni Vox. Els consensos són molt fàcils. Si surto elegit alcalde vull fer un govern de consens. Som 17 regidors. Fem una ruta conjunta, compartida. Tots podem aportar el nostre granet de sorra per millorar la ciutat, tant d’ERC, com del PSC, de Compromís-Junts, de la CUP, de Tots per la Bisbal i d’En Comú Podem. Anem tots junts i deixem les discrepàncies polítiques, perquè la gent està farta de veure guerres entre partits. Tots s’haurien de posar a treballar per la ciutat.
