Carme M. Marugan: “Volem posar Emili Casas al lloc que es mereix dins de la història de la fotografia”

Entrevistem la directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb motiu dels 40 anys de la institució que preserva el patrimoni documental de la Bisbal i pobles veïns

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Carme M. Marugan
Carme M. Marugan, directora de l'ACBE, entre documents del fons de l'Ajuntament de la BisbalFoto: R. F.

L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE) fa 40 anys aquest 2024. Obert el 1984 al castell de la Bisbal, des del 2012 és a la nova seu del carrer del Teatre Vell. La celebració de l’aniversari va començar el primer de març amb un acte al Teatre Mundial que reunia els quatre directors que ha tingut la institució. L’actual, Carme Maria Marugan i Vallvé (Ceuta, 1962), ho és des del 2019, després d’estar 25 anys al capdavant de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, que va inaugurar. Fem l’entrevista en un dels dipòsits de l’arxiu, entre capses dels fons dels ajuntaments de la Bisbal i pobles veïns. Marugan parla de la tasca d’aquesta institució i avança què tenen preparat per a l’aniversari. El fotògraf Emili Casas (1879-1951) en serà protagonista, primer amb una exposició de petit format al Terracotta Museu sobre les seves peces de ceràmica que s’inaugura aquest cap de setmana. Hi ha una altra mostra en preparació que s’anunciarà molt aviat.

La darrera directora, Teresa Solé, va definir la seva etapa amb la paraula canvi en l’acte al Mundial. Quin és el principal canvi en l’arxivística en els últims 40 anys?
La tecnologia, que ens permet passar dels fitxers manuals a tenir-ho tot informatitzat. El primer salt és la informatització, i el segon, la digitalització, que permet consultar molts documents en línia a qualsevol hora i des de qualsevol lloc.

Justament fa anys que digitalitzeu a poc a poc part dels fons. Ara en què treballeu?
Caldria digitalitzar moltes coses, però no pas tot, com pensa la gent, perquè és absolutament impossible. La digitalització és molt important per a la preservació dels originals més delicats perquè permet guardar-los i no manipular-los més. Primer tractem la documentació més antiga, perquè si un pergamí del segle XIII ha arribat fins a nosaltres, s’hauria de conservar 700 anys més. També cal digitalitzar els documents més consultats: padrons d’habitants, actes dels plens i documentació notarial. Ara, no tots els documents moderns es poden consultar públicament, els hem de penjar amb el pas dels anys.

Aquest any el dediqueu a recordar la tasca d’Emili Casas, que va fotografiar la Bisbal entre el 1906 i el 1950. Què teniu pensat?
Emili Casas va ser sobretot un gran retratista, i una gran part del fons són retrats, meravellosos. És relativament conegut perquè l’any 1985 ja en vam editar un llibre, tot i que no existia la digitalització. Ara tenim les imatges amb una resolució increïble que ens permet veure tots els detalls, i hem imprès una col·lecció de 12 postals. Volem carregar el fons sencer a Arxius en línia, ho estem enllestint. Són moltes imatges, unes 17.000. No en sabem la quantitat exacta perquè, tot i que el fons està comptat des del primer dia, estem buscant els duplicats. L’hem treballat els quatre directors de l’arxiu i ara volem fer-ho molt bé de manera que les plaques de vidre originals no s’hagin de tocar més i quedin tancades a la nevera, que és on podem preservar-les. També farem petites activitats per potenciar que la gent consulti el fons, i una exposició després de Setmana Santa. Puc avançar que serà al carrer. Volem editar un llibre sobre Emili Casas, on es vegi realment la qualitat del fotògraf, per posar-lo al lloc que es mereix dins de la història de la fotografia. Això serà a finals d’any, segurament. Dins de les celebracions dels 40 anys també volem fer visites guiades a l’arxiu. Regalarem a tothom qui vingui als nostres actes les postals d’Emili Casas i un llapis i un bolígraf commemoratius fets amb materials sostenibles. El llapis i el bolígraf s’han regalat a tot el personal de la notaria, del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de la Bisbal perquè són els nostres companys del dia a dia i els volíem fer partícips de l’aniversari.

Des del 2022 reviseu el fons de l’Ajuntament de la Bisbal, el més important de l’ACBE. En què consisteix la feina?
Els meus antecessors han estat uns grans directors i han fet molt bé la feina, però hem de revisar el fons perquè han canviat moltes coses. Els primers anys no teníem material adient per a la conservació, com ara camises o carpetes de pH neutre. Hem de col·locar millor la documentació perquè es conservi. A més, han canviat els quadres de classificació de la Generalitat. Vam passar del primer al segon, que va fer en Pep Matas, i ara hem de passar al tercer. Ara no podem fer aquest canvi, i per això hem de preparar el fons. També s’han de millorar descripcions perquè la normativa actual requereix nous conceptes. Són més de 500 metres de documentació i calculem que acabarem el 2025.

Què hi ha al fons de l’Ajuntament?
Tota la vida d’un Ajuntament. Hi ha molt poca documentació del segle XIII i és més o menys continuada a partir del segle XV. Hi ha la vida econòmica, la societat, els problemes, obres. L’administració de la vila en conjunt.

Quins són els documents més antics que conserveu?
Tenim un pergamí del 1257, d’un fons patrimonial. De l’Ajuntament de la Bisbal hi ha un pergamí del 1258 o 1260.

Quins documents són els més delicats? No tots es conserven a temperatura ambient.
La fotografia és molt delicada perquè necessita una humitat baixa. La resta, depèn de l’estat de conservació i de la vida que hagi tingut el document. Potser ha de passar per una restauració. El paper necessita una humitat normal, mentre que el pergamí la vol una mica més alta, per això es guarden en llocs diferents.

Quin és l’últim fons privat que heu incorporat?
El fons Prim de Corçà, que va entrar fa un mes.

Què conté?
És un fons patrimonial petit, de dues capses: testaments, capítols matrimonials, compres, vendes i comptabilitat.

Si haguéssiu de triar tres documents per la seva importància, quins serien?
El primer, un daguerreotip d’un fons patrimonial que és el document fotogràfic més antic que tenim. Després el pergamí de la Reina Maria (1448), que és l’únic que conserva el segell pendent de cera complet, amb la cinta. És molt important perquè és el privilegi que concedeix a la Bisbal perquè celebri la fira del primer de maig i la de Cinquagesma, importantíssimes per a l’economia de la vila. Per al tercer dubto: podria ser el llibre de privilegis de la Bisbal, tot i que no tenim l’original del privilegi del mercat, o el llibre del mostassà.

Daguerreotip
Marugan mostra el daguerreotip més antic de l’ACBE, que es conserva a la cambra frigorífica (Foto: R. F.)

Quina capacitat té l’arxiu? Està gaire ple?
No tenim problemes d’espai. Al castell no s’hi cabia, però l’edifici actual és modern, es va inaugurar el 2012. No arribem ni a la meitat de la capacitat. Ara, tenim encara molta documentació pendent d’ingressar perquè hi ha ajuntaments petits que van fer l’últim ingrés el 1994, i en els darrers anys s’ha produït molt més paper que abans dels anys vuitanta. A més, hi ha altres fons que continuen: avui mateix hem rebut una transferència de la notaria de Platja d’Aro.

En general, els documents que conserveu són d’accés lliure, però alguns tenen l’accés restringit. Per què no es poden consultar?
Fonamentalment pel dret a la intimitat i a l’honor de les persones. Els anys que han de passar perquè un document sigui consultable poden variar en cada fons. No ho diem els arxivers, sinó la normativa. El cas dels fons notarials és el més marcat: han de passar 100 anys. Avui hem ingressat documents de Platja d’Aro de fa 25 anys, però només els pot consultar la notaria. Els primers 75 anys únicament en fem la custòdia.

En aquests 40 anys heu perdut algun fons o no l’heu pogut ingressar per mal estat de conservació?
Als directors ens deien els primers anys que havíem de salvar el patrimoni, i és el que vam fer tots. A vegades, per la mala vida que ha tingut un document ha calgut que passés per una restauració o fins i tot alguna part d’un fons no s’ha pogut salvar. Ens ha passat amb alguns negatius de l’Emili Casas i amb alguns documents de fons patrimonials en mal estat, però són casos comptats. Intentem salvar tot el que podem.

Rebeu peticions de tot arreu, també de l’estranger. Hi ha algun tipus de consulta que es repeteixi o un tema d’investigació que sigui freqüent?
No, hi ha casos molt variats.

On vau començar la carrera com a arxivera i com arribeu a l’ACBE?
Vaig començar de becària durant tres anys a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en un dels fons més importants de tot el món, que és el de la Cancelleria Reial. El 1993 em vaig presentar a les oposicions d’arxius de la Generalitat i vaig demanar d’anar al Pallars Sobirà, on construïen l’arxiu de Sort. Primer vaig estar un any a Esterri d’Àneu, mentre preparava els ingressos de l’arxiu comarcal. L’arxiu de Sort es va inaugurar el 1995 i hi vaig estar de directora 25 anys, fins al 2019, quan vaig demanar el trasllat a la Bisbal en el moment que la Teresa Solé es va jubilar.

Teníeu algun vincle amb la Bisbal abans de venir?
No, cap. Em va semblar un bon destí.

Com ha provat, fins ara?
Molt bé. És un arxiu més gran que el de Sort i ha tingut tres directors que han fet molta feina. És més potent, amb més volum d’informació i més varietat de suports, i m’he sentit molt ben rebuda pels investigadors, per la societat i pel meu equip de treball. Tirar endavant un arxiu com l’ACBE és un repte professional encoratjador.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
Escriu un comentari