El confinament decretat arran de la pandèmia de Covid-19 va portar l'economista bisbalenc Joan Cals a la "introspecció". Tancat a casa, va recuperar i rellegir els llibres que hi tenia que tractaven sobre la ciutat: dels treballs històrics de Pere Lloberas als de Josep Matas, passant per la revista El Drac i els llibrets de la festa major, entre altres obres. En aquell moment se li va despertar la inquietud d'escriure una obra de divulgació històrica. Així és com explicava, davant de les gairebé 300 persones que omplien el pati de butaques del Mundial, l'origen de Des de la vora del Daró, que ara li ha publicat l'Editorial Gavarres. Un treball que recull seixanta anys de la història recent de la ciutat, entre el 1950 i el 2010: l'únic publicat fins ara que tracta exhaustivament aquesta època a la Bisbal. També hi ha unes pinzellades de Corçà, el poble on va néixer.
El llibre tracta una gran varietat de temes: l'evolució urbanística de la ciutat, els comerços, la política municipal, el sector ceramista, la sanitat, el lleure i l'escola, entre molts altres. És un recull gairebé enciclopèdic de la majoria dels aspectes de la vida quotidiana, elaborat a partir de records personals i de recerca bibliogràfica. I és ple de noms de gent corrent, dels veïns, els protagonistes autèntics de la història local.
Joan Cals, nascut a Corçà el 1947, és catedràtic emèrit de la UAB i ha viscut entre Barcelona i la seva residència a la Bisbal, en una de les anomenades "cases barates" del passeig d'hivern (avui Muriel Casals). Per presentar el llibre en societat es va fer acompanyar de figures destacades de l'àmbit local, que van lloar l'obra i l'estil ordenat i "objectiu" de l'autor. L'escriptor Antoni Puigverd es va desfer en elogis: "L'escriptura és d'una enorme delicadesa, deferent, pulcra i respecta tots els punts de vista". Va destacar-ne l'exhaustivitat —"No hi ha cap àmbit de la vida social, econòmica o personal que no toqui"— i va assegurar que malgrat que no és un llibre "sentimental ni nostàlgic", "et porta a les arrels". El mestre i pedagog Xavier Besalú va avisar que "qui hi busqui sang farà feina en va, però no hi trobarà sucre tampoc". Va afegir que malgrat l'exhaustivitat del llibre, hauria agraït que l'autor aprofundís més en alguns dels temes: "M'hauria agradat menys fredor i objectivitat al capítol sobre el Pla d'Ordenació Urbana del 1982. Vist amb els ulls d'algú que acabava d'arribar, que era jo, va ser un espetec polític, econòmic i social". A més, va llançar una proposta perquè l'Institut i el Cor de Maria incorporin i treballin el llibre a les aules de 4t d'ESO. Així, troba, els alumnes podrien reforçar el sentiment de pertinença a la ciutat. "En les generacions actuals hi ha poc sentiment de pertinença a l’escola, a la ciutat i al país, com si les arrels no comptessin", va assegurar.
L'arxiver i advocat Josep Matas va destacar alguns passatges del llibre, especialment el que descriu el barri de Joan Cals a la riba del riu, al voltant de l'antic escorxador; un sector molt poc urbanitzat als anys cinquanta. Aquí hi havia una pista de tennis, la primera de la Bisbal, amb una peculiaritat: les línies estaven fetes amb peces de ceràmica blanca. "Recordo que a vegades la mainada ens quedàvem allà d'espectadors dels partits. Estaven tots concentrats però se sentien els crits dels porcs desesperats, cosa que no convidava gaire a l'ambient tennístic", apuntava Matas. En aquestes pistes hi jugaven dos futurs alcaldes: Ernest Bou, que ho va ser als anys seixanta, i Ramon Romaguera, als dos mil. Tots els que van ocupar el càrrec aquests anys hi apareixen descrits, tant els franquistes com els democràtics.
L'escriptor Xavier Cortadellas va dir que llegint Des de la vora del Daró és inevitable pensar en els llibres de Pere Lloberas: "L'estil de Cals és fill del noucentisme, però ell de cap de les maneres és noucentista. És pulcre, escriu amb meticulositat, objectivitat i un cert distanciament personal". L'exregidora Gemma Pascual va subratllar les ressenyes que Cals fa sobre el Grup de Dones i l'escoltisme, mentre que la presidenta del Trampolí, Maite Cobos, va assegurar que el llibre és realment inclusiu perquè "ha escrit de tothom amb elegància, humanitat i igualtat de condicions". L'autor va acabar l'acte de presentació amb un desig: "Que molta gent de la Bisbal el vegi com un llibre propi, com una història comuna que recull els millors records de la seva vida".
