Els darrers quatre anys Enric Marquès Serra (la Bisbal, 1966) ha estat alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya amb el suport de la CUP i d’En Comú Podem. Va entrar a l’Ajuntament de la Bisbal el 2015 com a regidor d’Ensenyament. És llicenciat en Filosofia i Lletres i del 2005 al 2019 va ser tècnic superior als Serveis Territorials del Departament d’Educació a Girona. En aquesta entrevista defensa la seva gestió en alguns dels temes que els veïns posaven sobre la taula en l’enquesta ciutadana, com l’estat de la via pública, les inversions als barris del sud i el sou del batlle.
Com valoreu la gestió de les conseqüències de la pedregada de l’agost passat?
Crec que ho hem fet prou bé. Vam gestionar directament la retirada de fibrociment i vam quedar amb l’Agència de Residus de Catalunya que hi hauria una subvenció per a les naus industrials i els coberts agrícoles afectats. La pedregada ha accelerat els terminis per canviar les cobertes [d’uralita]. En el suport a les empreses i als pagesos, es va fer bé. Encara aquest matí [en referència a principis de maig] una empresa de la Bisbal m’ha confirmat que els havien ingressat la subvenció. Queda una mica més coixa la part social.
Als particulars que encara no han pogut arreglar els desperfectes perquè no tenen recursos, què els oferiu?
És un dels punts que es va tractar al març en el conveni amb l’Institut Català de Finances, que dóna préstecs a empreses que es poden retornar al cap de 15 anys. Volem fer el mateix amb comunitats de propietaris, l’ICF no entra en particulars. En les comunitats la fórmula és més complicada, anem parlant però encara no ho tenen resolt. A nivell particular, hem de tenir en compte la distinció entre els que tenien assegurança i els que no, perquè parlem de diners públics. Aquest és el punt complicat. La veritat és que no ens han arribat gaire casos.
Oposició i veïns us retreuen que la Bisbal no està prou neta i que falta manteniment a la via pública. És una de les queixes principals a l’enquesta ciutadana. La majoria dels carrers també tenen l’asfalt i les voreres en molt mal estat.
Aquest mandat s’han fet bones inversions en via pública. La via pública està com està no pas per la inacció del govern dels últims quatre anys ni vuit. Tots els grups que tenen representació al ple han passat pel govern de la Bisbal, per tant, la ciutat tal com la tenim ve d’anys. Vaig néixer al carrer Nou, que té el mateix aspecte ara que quan jo hi vivia. No és cap retret, tenim el pressupost que tenim i potser no s’hi ha arribat perquè s’ha tendit a l’expansió de la Bisbal i a fer altres polítiques. Els carrers necessiten que hi actuem, però de la gestió d’aquest govern ningú en pot dir res. Hem fet el que havíem de fer i el que es pot esperar de nosaltres. Quan asfaltem no només asfaltem, perquè si no ens equivocaríem: hem de veure com estan els carrers per sota. És el que va passar al carrer del Carme, on es va actuar en la xarxa d’aigua i es va canviar tot el clavegueram. Ara tenim un carrer impecable en asfalt i per sota. També s’ha fet el carreró d’en Vinyoles, l’espai de joc de l’escola Joan de Margarit, el carrer Catalunya i l’últim tram del Sardenya. Aquest any hi ha previst el carrer del Bisbe, que té els tubs d’aigua enganxats a les façanes, i tenim el carrer 1 d’octubre en revisió. També haurem de continuar l’avinguda Josep Irla. Hi ha feina, no ens l’acabaríem.
Hi ha un problema de civisme a la Bisbal? Robatoris en domicilis, patinets que circulen per la vorera…
De problemes de civisme en patim a la Bisbal i a tot arreu. El nostre avantatge és l’ordenança de civisme, que ens hi permet incidir. Ens falten efectius perquè les campanyes de conscienciació tinguin un final més pedagògic. Moltes vegades la gent només respon a còpia de multes, que no ha de ser la manera de funcionar. L’Ajuntament pot netejar les voreres i els embornals, però si llavors algú llença unes llaunes a terra, s’hi estaran fins l’endemà, fora que no les culli algú. Jo ho faig de vegades, i em consta que molta gent també. Quan parlem de neteja, discrepo a l’hora d’atribuir tota la responsabilitat a l’Ajuntament. Fem la nostra part, segur que millorable. Des de l’abril de l’any passat una màquina funciona cada dia i l’altra entre dos i tres dies a la setmana.
A l’enquesta ciutadana, alguns veïns ens deien que la Bisbal està en decadència i comença a ser un poble dormitori. Què en penseu?
Quan estudiava a Barcelona l’any 1992 ja es deia. No és cert. És evident que molts bisbalencs treballen fora, jo ho he fet durant 20 anys. En el cas del que torna a les cinc o a les sis de la tarda, té un punt de raó, però els que anem i venim també fem vida a la Bisbal. Som un poble molt actiu culturalment. Les associacions s’inventen qualsevol acció per tirar endavant, la Federació de Comerç cada vegada està més activa i l’Ajuntament organitza activitats a l’Escola d’Adults, a la de Música i d’Arts Plàstiques, a l’Espai Jove, i també hi ha les de l’Àrea d’Esports. La Bisbal no és una ciutat dormitori.
Els veïns ens demanaven més activitats per al jovent. Aquest mandat us heu ocupat de l’Àrea de Joventut. Què heu fet per augmentar l’oferta de lleure?
Hem incidit especialment en les activitats extraescolars i en els casals d’estiu. Els casals són un referent a la comarca. L’oferta ha augmentat i la de l’Espai Jove s’ha consolidat. Amb subvencions del Departament d’Educació d’entre 50.000 i 60.000 euros l’any fem el pla d’entorn amb accions per al jovent. Hi ha un punt d’atenció a l’Institut per veure què necessita el jovent. Tenim molta feina, però també n’hem fet molta. Tot això no hi era fa vuit anys, quan vam entrar al govern.
En quina fase es troba l’ampliació del pavelló d’esports?
Estem en la fase de supervisió del projecte. Comptava aprovar-lo en el ple de l’abril, però l’equip redactor ha de resoldre uns punts. Es tracta de fer l’aprovació i licitar l’obra.
I pel que fa a l’ampliació del CAP, amb quin calendari treballeu?
Aquest abril hem aprovat l’expedient d’expropiació definitiu i s’ha comunicat als propietaris, que tenen 20 dies per dir-nos el que ja sabem, que aniran a la junta d’expropiació per veure si poden aconseguir algun diner més, cosa que és lícita. Passat aquest termini hem d’inscriure la finca municipal al registre i trametre-ho al Departament de Salut. El tracte que es va fer fa uns dos anys era que un cop expropiada, posàvem la finca a disposició de Salut i que al cap de quatre o cinc anys l’ampliació estaria feta.
La Bisbal necessita un institut nou?
Necessita un aulari de formació nou, perquè s’ha donat molt d’impuls a la formació professional, des que el curs 2016-2017 va començar el cicle de Terrisseria i el 2019 va començar el de Jardineria. I des del 2017 han passat 22 alumnes d’FP dual per l’Ajuntament, oferim tres places l’any. Necessitem 12 o 14 aules per veure amb les empreses quina formació cal al municipi i adaptar-nos a les necessitats de l’entorn. L’institut està molt ple i és lògic tenir esponjament.
I l’escola Empordanet, continuarà en barracons?
Durant molts anys hem insistit al Departament [d’Educació] en la necessitat de tenir tres escoles. Els espais físics per a la docència de primària els tenim. Esquerra ja va apostar per una escola al sector sud amb la regidora Núria Felip, en el primer mandat de Lluís Sais. Ho vull recordar perquè a vegades tenim la sensació que no sabem d’on venim. Com a regidor d’Ensenyament i com a alcalde he pressionat perquè l’aposta fos efectiva. El compromís de la Generalitat és que l’escola es construirà en aquell sector. Ens cal cedir-los el solar. La pista poliesportiva de l’Empordanet es va fer sobre una zona verda d’un espai que s’havia d’urbanitzar i que s’ha de repensar perquè s’ha esgotat el termini legal per executar la urbanització. S’ha de modificar el POUM i estem en aquest punt. El POUM aprovat el 2015 abans que jo entrés de regidor s’està desenvolupant. Ha estat uns anys aturat, però hi hem fet algunes modificacions els últims mesos.
Els veïns dels barris del sud ens explicaven a l’enquesta que se senten oblidats. Quines inversions hi proposeu?
Continuar en la línia del que hem fet fins ara. Entenc que se sentin oblidats, però vam començar el mandat amb una inversió de gairebé 60.000 euros en voreres en aquella zona. Es va arreglar l’avinguda Sant Francesc, el carrer Santa Llúcia, el Martí Barrera i una de les voreres dels pisos de la Pau que no estava feta. També hem expropiat de mutu acord Can Formatger, que és una proposta de fa 40 anys. Tenim una mancança: no sabem fer prou bé la comunicació i no podem arribar a tots els veïns. Fa uns mesos parlava amb gent que no sabia ni què era Can Formatger.
Aquesta és la feina feta. I les inversions de cara al futur?
Can Formatger ha de ser un equipament cultural a nivell municipal, no només per al barri. Hem de tancar el tema del solar de l’Empordanet per fer l’ampliació i hi ha la zona d’equipaments de ca la Carme Roig, on està planificada la construcció d’una residència de gent gran. A la mateixa zona, segons el meu parer, hi hauria d’haver el nou pavelló poliesportiu i l’aulari de secundària. En paral·lel, cal preservar la inundabilitat del centre de la Bisbal que afecta aquell sector, amb subvencions de l’ACA.
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
Vam començar el mandat intentant trobar espais per a habitatge social. No en tenim per als que en necessiten ràpidament. Al carrer del Call, després de l’expropació de mutu acord surten dos pisos de 70 m2 en els quals falta adequar la instal·lació elèctrica. Tenim un projecte endegat per adequar un edifici municipal al carrer Cavallers amb tres pisos per a lloguer social. Tenim els vuit pisos dels Mestres on volíem fer habitatge per al jovent per a períodes de quatre o cinc anys, un projecte que va quedar aturat per la pandèmia. També tenim un solar municipal davant de l’estació d’autobusos, un bon espai per entendre’ns amb una cooperativa que hi fes primers habitatges per a gent jove.
Què pot fer l’Ajuntament per combatre els efectes de la sequera?
Un full informatiu de recomanacions per estalviar aigua, aquests dies l’estem acabant d’elaborar [l’entrevista es va enregistrar a principis de maig, el full es va repartir la setmana passada]. A la Bisbal no tenim un problema directe de manca d’aigua.
S’ha de municipalitzar, l’aigua?
Estem mirant de quina manera l’Ajuntament pot entomar aquest servei. L’arrendament del servei que teníem amb Agbar està declarat nul. Ara estem amb la comissió político-tècnica. Es tracta de tirar endavant amb la gestió que considerem en funció del resultat d’aquesta comissió.
El model turístic actual és sostenible? Quina mena de turisme voleu per a la Bisbal?
El turisme que tenim a la Bisbal és sostenible. És un turisme de qualitat, familiar, que s’interessa per l’artesania, pel paisatge i per fer excursions per la zona. El Visit Empordanet amb els municipis del voltant ha funcionat molt bé des del 2015. És un èxit que hem de millorar.
Aquest 2023 el capítol de personal representa el 52% del pressupost, cosa que l’oposició ha qualificat d’insostenible. Per què són tan elevades, les despeses de personal?
Som unes 200 persones, 63 de les quals al geriàtric. Si mirem altres municipis com Palafrugell, aquest servei el tenen externalitzat. A la llar d’infants hi ha 15 treballadors, a Palafrugell diria que no tenen cap llar d’infants municipal i a Corçà la gestiona una empresa externa. 10 persones es dediquen a la recollida d’escombraries, mentre que en qualsevol municipi més gran del voltant està externalitzada. Podríem tenir la meitat de la plantilla, però en lloc de ser al capítol 1, la despesa seria al capítol 2. Potser sortiria una mica més barat, en tot cas ens hi hauríem de trobar. Assumim molts serveis directament.
Què pot fer l’Ajuntament per afavorir la integració dels nouvinguts i augmentar l’ús del català?
L’atenció [al públic] es prioritza que sigui en català. S’han de fer campanyes a nivell de país perquè no canviem d’idioma. Jo no he canviat mai de llengua quan em parlen en castellà, fora que vegi que no m’entenen. El problema és quan ens pensem que no passa res, perquè sí que passa. A nivell municipal tinc una mania especial que els treballadors de l’Ajuntament no canviïn d’idioma quan atenem algú. És una militància personal. La defensa de la nostra llengua comença per cadascun de nosaltres.
L’altra part de la pregunta és la integració dels nouvinguts.
És la mateixa. Cada any celebrem el Dia de la Llengua Materna, que fa goig perquè vénen bisbalencs de tots els països d’origen. La llengua de comunicació municipal és el català i hem de posar-hi tots els mitjans perquè ho continuï sent. Amb els nouvinguts es fa a les escoles i també s’ha de fer a l’administració i en les entitats que hi col·laboren. Càritas té un programa d’alfabetització, en català. No pot ser de cap altra manera.
Què es pot fer des del món local per avançar cap a la independència?
Demostrar que un partit independentista com Esquerra Republicana de Catalunya pot governar un municipi per a tothom, també per als que no han votat Esquerra i que no se senten catalans i pensen que serem sempre espanyols. A dia d’avui, de fet, és així: la Bisbal forma part de l’estat espanyol. Les polítiques que fa un partit independentista al municipi són perquè tothom visqui millor. Tothom. A vegades sents a dir que Esquerra ha guanyat vots aquests últims anys perquè era un partit independentista. No fotem, alguna cosa devem haver fet bé, perquè si no, la gent no et vota. Esquerra Republicana pot governar bé la Bisbal per a tothom i continuar aspirant a ser independentista. És més, el dia que la gent vegi que els partits independentistes governen per a tothom, no tindran tanta por de plantejar-se que no passarà res si arribem a ser independents. Jo vull veure que som independents.
Però insisteixo: un ajuntament què pot fer per avançar cap a la independència?
L’Ajuntament fa política municipal, el dia a dia. Qualsevol política que es decideix a Madrid o a Barcelona repercuteix directament no a la Bisbal, sinó a tots els municipis de Catalunya. El primer que ha de fer un equip de govern és governar per a tothom. L’independentisme és implícit en totes les nostres polítiques, però són per a tothom. És des dels municipis que guanyarem la independència.
Al començament del mandat us van criticar l’augment del vostre sou, de 30.000 a 40.000 euros anuals. En la nostra enquesta ciutadana, diversos veïns han dit que us l’hauríeu d’abaixar.
Vaig pecar de passerell. Tinc clar que l’alcalde de la Bisbal ha d’estar les 24 hores del dia per al municipi. L’acord de ple d’inici de mandat em repartia la jornada de 35 hores setmanals de manera que en feia 12 al Consell Comarcal i la resta a l’Ajuntament, però si hagués de fer cas a aquest tant per cent de jornada, els dimecres a les nou del matí ja hauria acabat la feina. Ningú podrà dir que no sóc a l’Ajuntament totes les hores del dia. Una cosa és el que es plasma sobre el paper, i l’altra, la realitat. El sou establert a l’Ajuntament fa vuit o deu anys, que no el vaig posar jo, és de 45.000 euros l’any. L’increment correspon al sou d’un docent d’un institut de secundària. Segur que algun professor de l’Institut de la Bisbal cobra més que jo. El sou és ajustat i estic ben tranquil. No es va explicar bé d’entrada. Si algú es pensa que fent d’alcalde de la Bisbal em faré ric, diríem que no.
Voleu repetir la coalició de govern amb la CUP i En Comú Podem?
Hem governat molt bé aquests anys. Ara hem de defensar les nostres propostes per al pròxim mandat. No sé si algun dels meus companys ha respost aquesta pregunta, però jo no.
Una pregunta a llarg termini: com voldríeu que fos la Bisbal d’aquí trenta anys?
Voldria que fos una ciutat tranquil·la per poder-hi viure. Que el teixit associatiu li continuï donant impuls. Que la gent de la Bisbal es cregués que som una ciutat de primer ordre a nivell d’artesania. Som Craft City, i a Europa només n’hi ha cinc. Que tothom pugui viure en igualtat de condicions en tots els àmbits i que tinguéssim els serveis i els equipaments que ens mereixem com a capital de comarca. Hem de tenir en compte que fem de pol d’atracció dels municipis del voltant. Un equipament l’assumeix la Bisbal, però en gaudeixen tots els pobles veïns. De cop passem d’11.000 persones a gairebé 17.000.
