A l’alcalde de Vulpellac, Fonteta i Peratallada des del 1987 no li cal gaire presentació. Josep Sala Leal (Canapost, 1955) aspira a un desè mandat per, tal com explica, acabar la seva vida laboral a la política. La seva llista és Junts pel Poble, que fa coalició amb Junts per Catalunya. Sala va entrar a l’Ajuntament de regidor l’any 1983 i també ha tingut càrrecs supramunicipals, entre els quals el de president del Consell Comarcal entre el 1999 i el 2003.
Per què us torneu a presentar?
He viscut la millor part de la meva vida a la política i m’agradaria continuar per acabar projectes, engegar-ne de nous i acabar la meva vida laboral a la política.
Algunes formacions polítiques són partidàries de limitar els mandats. Què en penseu?
Sobretot els que no guanyen mai. Si canvien la llei, tots ens hi haurem d’adaptar. Si la gent elegeix un alcalde o un polític vegada rere vegada, els hauríem de preguntar a ells què s’estimen més, si canviar-ho o no. Tot és opinable.
Un encert que heu tingut en la vostra etapa d’alcalde?
Sóc molt exigent, i els encerts els trobo normals. Quan alguna cosa no la fas bé, sí que te’n recordes. Venim d’una fusió de tres municipis, i l’encert ha estat fer una política que tothom sap que és de Fonteta, de Vulpellac o de Peratallada, però també que existeix Forallac com a unitat administrativa, on sumem tots. No hem volgut mai que els pobles i els masos perdessin la identitat. Era una cosa de difícil encaix en el moment que es va fer.
Va ser l’any 1979 quan es van fusionar Vulpellac, Fonteta i Peratallada en un sol municipi. Quin balanç en feu?
Si parlem del municipi, sóc unionista. Si parlem de Catalunya, sóc independentista. El balanç és molt positiu i potser costa de veure. Tenim una escola: no en podrien tenir cadascun dels tres antics municipis perquè no hi hauria prou gent. Tenim un consultori mèdic obert els set dies de la setmana i l’Ajuntament obre cada dia feiner. És com si haguéssim mancomunat els serveis dels tres municipis. Ningú m’ha dit mai res en contra de tenir un municipi tal com el tenim.
Abans us demanava un encert de la vostra etapa d’alcalde. I un error?
N’hi ha tants que em costa de saber. Molta gent me’n trobarà molts, o tots. A vegades el ciutadà percep com un error una solució que no hem tingut més remei que fer. No és que no en tingui, però no sé destacar-ne cap.
Aquest mandat també heu estat diputat a la Diputació de Girona. Podeu compaginar bé els dos càrrecs?
Sí. De fet, des del 1988 sempre he tingut càrrec supramunicipal, sigui al Consell Comarcal o a la Diputació, on he estat tres mandats. Si el dia té 24 hores, és qüestió d’estar-ne 12 per a la política. Hi ha vegades que te’n vas a la Diputació, normalment un dia a la setmana, i fas coses del municipi, i al revés. Ser en administracions supramunicipals facilita les gestions. També hi ha una satisfacció personal que no nego.
En quin punt es troben les reparacions dels danys per la pedregada de l’agost? Tothom ha pogut arreglar-los?
No. S’ha arreglat molta cosa. Algunes instal·lacions municipals s’estan reparant. El petit drama és en els casos de qui no té assegurança a casa seva i té un sou limitat per viure tranquil però no per afrontar una reparació com aquesta.
Quan hi haurà la nova escola a Vulpellac?
Nosaltres hem fet els deures. Hem urbanitzat la parcel·la, i el cost és important, d’1.300.000 euros. A principis d’abril vam visitar el director dels Serveis Territorials d’Educació amb l’AFA. L’Ajuntament li va oferir un conveni perquè avancem la inversió de l’escola i després ens la retornin. Va dir que això depenia d’Economia i que al cap de vuit dies ens diria alguna cosa. Encara no ens han dit res. Podem estar d’acord o no que la Generalitat no destini més recursos dels que té per a escoles, però demano sinceritat. L’avantatge que tenim és que, encara que l’escola sigui ara en barracons, els nens estan molt bé. Però volem tenir la casa pròpia.
Aquest mandat heu fet inversions importants a Vulpellac i a Fonteta en matèria d’urbanisme: la zona per a la nova escola, o la urbanització de dos nous carrers, per exemple. Què més teniu pensat?
Hem acabat el pla general urbanístic, cosa que passa poques vegades. Tots els documents estan fets i falta executar-ne molta part. Els nous vials de Fonteta i de Vulpellac són fruit d’això. Ara tinc una petició de visita de la propietat dels terrenys per fer el vial que enllaci la rotonda de la Bordeta amb la urbanització del Puig de Sant Ramon, que és molt reivindicat, tot i que no el portem al programa. El nostre urbanisme ha buscat cobrir primer la necessitat de serveis i de comunicacions i, de forma secundària, construir habitatges. En aquest vial del Puig de Sant Ramon, que és de comunicació, s’hi podran executar 60 habitatges de protecció oficial. A Fonteta tindrem sis parcel·les urbanitzades amb sis habitatges de protecció oficial. Sense gestió urbanística, no hi ha habitatges de protecció oficial.
El vostre municipi té diversos punts de gran interès turístic, com Peratallada o els Clots de Sant Julià. El model turístic actual és sostenible? És compatible amb la preservació de l’entorn i el descans dels veïns?
Tenim dues classes de turisme: l’urbà i el del medi natural. En el del medi natural s’ha d’anar amb compte. En el cas dels Clots de Sant Julià, no s’hi han de buidar autocars plens de gent, de cap manera. Hi ha d’anar qui li interessi, no qui no sap què fer. Tenim emparaulat amb la Generalitat que els Clots s’han de convertir en un parc arqueològic. Els hem netejat, però això ha de continuar. Hi ha cinc o sis propietaris i bàsicament estem d’acord en tot: ens cediran els terrenys i ho gestionarem. Hem de preservar el nostre patrimoni: Vulpellac, el romànic de Fitor. A Peratallada hem de preservar el monument que és tot el poble. Tenim una idea que moltes vegades va en contra de l’opinió dels comerciants, que volen que hi vagi molta gent. Hem de protegir les pedres i donar vida al comerç, perquè una cosa no viuria sense l’altra. Un treball de la Universitat de Girona deia que el 82% de la gent que ve a Peratallada ve a veure el monument. El restaurador, en canvi, es pensa que ve a casa seva a dinar, però l’estudi és molt clar. És feina del comerç fer que la gent s’hi quedi.
Amigues i Amics dels Clots de Sant Julià explica en cartells al mateix espai que la desforestació que hi va fer la Generalitat fa cosa d’un any ha perjudicat la zona, i que ara hi ha risc d’accidents i de despreniments.
Jo també sóc amic dels Clots de Sant Julià. Sóc un dels que ha permès que la Generalitat hi fes una neteja. No es pot tenir tot. Si volem uns Clots conservats, algú hi ha d’intervenir. Els visitants es queixaven que no podien passar de tantes bardisses. Quan algú s’erigeix com a Amics dels Clots, hauríem de preguntar si hi ha més amics que no són d’aquesta associació. La postura municipal és molt clara: preservar els Clots.
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
Desenvolupar sectors, com deia abans. Hi ha un promotor privat que té l’obligació de fer habitatges i l’Ajuntament en té 60, per a 1.800 habitants. Evidentment, posarem totes les forces en els joves del municipi perquè s’hi quedin a viure.
Què fareu per combatre la sequera?
Podem motivar la gent perquè estalviï aigua. Nosaltres ens abastim dels aqüífers, que estan bé, però no podem ser malbaratadors d’aigua quan a d’altra gent n’hi falta. L’estalvi no s’hauria de fer només en episodis de sequera, sinó sempre.
La Generalitat va decretar fa uns mesos l’emergència cinegètica per l’alta densitat de senglars a les Gavarres. Com ha actuat l’Ajuntament?
No pot actuar en gaire res. Només ha autoritzat els caçadors que puguin anar per camins públics, tancant-los prèviament. No tenim cap competència en les autoritzacions de batudes extraordinàries ni en el període de caça. La Generalitat s’ha de posar d’acord amb les entitats. Els caçadors són els que en tenen menys culpa, és el seu esport. En altres moments els criminalitzaríem per salvatges que maten animals, i ara els anem a buscar. Tenim la sort que l’Ajuntament no s’ha de posicionar.
Com valoreu la nova gestió de la rectoria de Fitor?
La valoració és bona. Vam trigar tres o quatre anys a entendre’ns amb la Generalitat i amb el Consorci de les Gavarres. No es podia deixar perdre l’església i el paratge, pel que representa per a molta gent. És molt positiu que ja no sigui un lloc abandonat.
El nom de Forallac no segueix la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Teniu la intenció de canviar-lo?
Quan vaig començar d’alcalde m’ho van dir. Vaig fer els passos amb Governació, però havíem de triar un nom i dir quin poble va primer, que seria el que realment sortiria. Vulgarment tots parlem de l’Ajuntament de Cruïlles, no sento mai dir Ajuntament de Monells, i per això no vam fer cap pas més. L’Institut d’Estudis Catalans no sempre té raó, perquè ens va aprovar l’escut del municipi tot i l’informe desfavorable d’Armand de Fluvià [assessor d’heràldica de la Generalitat]. Hi tenim els tres símbols: l’aigua [Fonteta], el mont floronat dels Sarriera [Vulpellac] i un lleó rampant de Peratallada. Armand de Fluvià deia que [el símbol de Peratallada] havia de ser l’escut dels Cruïlles, i l’IEC va resoldre a favor nostre. Ens vam basar en un sarcòfag de l’església de Peratallada on hi ha l’escut d’armes dels Cruïlles i el lleó.
En relació a les declaracions del candidat Josep Sala relacionades amb l’espai dels Clots de Sant Julià us deixem un resum en deu punts amb una mica de memòria:
· El BCIN dels Clots que li atorga un estatus de protecció(incomplert a dia d’avui) va declarar-se l’any 2006 a petició dels grups conservacionistes, veïns i gent del territori dels quals en formàvem part.
· A continuació l’Ajuntament de Forallac va litigar judicialment contra la declaració del BCIN que va quedar en suspensió.
· En paral·lel des del 2003 en endavant, l’Ajuntament va donar el vist i plau a tres projectes consecutius vinculats al residus de gran abast, entre els quals(el darrer) una planta incineradora de residus sòlids industrials, sempre ubicats a l’enclou ampliat de l’actual planta de transferència.
· Els treballs de recuperació pels efectes de la nevada del 2009 van ser realitzats pel nostre grup al llarg d’un any, sense cap col·laboració de l’Ajuntament, moment des del qual vàrem iniciar les tasques conservacionistes, informatives i pedagògiques a l’espai. Assumint els riscos, les despeses relacionades i el menyspreu institucional.
· La nostra visió de l’espai i el patrimoni és tècnica i a la vegada desinteressada, l’any 2010 vam participar de la redacció del Pla de gestió dels Clots, conegut per l’ajuntament perquè li vam entregar personalment al Sr. Sala.
· L’any 2013 a causa de la oposició a la planta incineradora, la Generalitat va declarar de nou el BCIN dels Clots. Aquest qüestiona la legalitat de l’actual planta de residus de Forallac gestionada per l’ajuntament. Afectada per “l’entorn de protecció” del BCIN per trobar-se dins l’espai suposadament protegit.
· L’Ajuntament de Forallac o cap altra administració no han destinat cap pressupost a la preservació de l’espai que no siguin els destinats a la propaganda turística que impacta negativament sobre l’espai per no disposar de la tutela necessària.
· A causa de les contradiccions legals que planteja la planta de residus de Forallac(propietat del Consell Comarcal), des del 2016 l’Ajuntament i el Consell pretenen modificar l’estatus legal d’aquell espai amb l’aprovació de l’anomenat “Pla especial dels Clots”.
· Malgrat estar en contra de l’actuació realitzada per la Generalitat l’hivern de 2022 i dels plans de futur previsibles; la possibilitat que l’Ajuntament assumeixi la gestió de l’espai es deu a les gestions i trobades del nostre grup amb el Departament de Cultura l’hivern del 2020 i no pas a cap iniciativa de l’Ajuntament.
· Sobre Eco-turisme del qual en sabem per haver estat empresaris des dels anys 90, al nostre país és una etiqueta desgastada i falsa(amb contades excepcions). Molt útil per ampliar els mercats turístics i desviar la mirada sobre els efectes del monocultiu turístic i la mercantilització del patrimoni, de la qual Forallac no és víctima sinó protagonista.
Pere Cuenca
En nom del grup Amigues i amics dels Clots