El 30 d’agost d’enguany va caure una pedregada insòlita a la Bisbal i pobles veïns, amb pedres de fins a 11 centímetres i nombrosos danys en cotxes i teulats, a més d’un mort i desenes de ferits. El 28 de maig del 1932 també vam patir una pedregada excepcional que va ser devastadora per a l’agricultura local.
Segons l’expedient dels fets consultat a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, els propietaris agrícoles afectats van ser molt nombrosos —es conserven pàgines i pàgines del registre de damnificats. Es van comptar més de 370 vessanes de blat afectades, 183 de vinya, 128 d’ordi o 86 de civada, entre altres conreus.
En una carta al president del Consell de Ministres d’Espanya, l’alcalde de la Bisbal, Pere Lloberas, explicava que la pedregada “va reduir a la misèria un gran nombre de famílies, que viuen gairebé exclusivament del producte de les terres que conreen en arrendament, i que es van veure en l’angoixant situació de presenciar la pèrdua total, per a la majoria, de les collites de cereals i de raïm”.
El valor dels desperfectes ascendia a 145.191 pessetes, segons l’expedient de l’Ajuntament. La Generalitat va lliurar una subvenció de 9.880 pessetes el gener del 1933, que s’havia de repartir proporcionalment segons els danys entre els nou pobles afectats: la Bisbal, Corçà, Castell d’Empordà, Vulpellac, Peratallada, Fonteta, Cruïlles, Sant Sadurní i Monells.
El setmanari El Bisbalenc explicava així l’episodi:
Dissabte de la setmana passada, per allí a les 2 de la tarda, caigué en nostra ciutat una horrorosa pedregada, com mai ningú havia vist. Ja abans d’arribar, s’oïa la remor seca de la pedra que queia a prop.
Verament causava esglai veure l’abundor de pedra que caigué durant més d’una hora. Els danys ocasionats són immensíssims i repercutiran dolorosament per tota la nostra contrada.
Al veí poble de Sant Sadurní fou on la pedregada assolí el màxim d’intensitat. Veiérem pinyes partides per la pedra, ço que no hauria fet un cop de martell.
Els efectes de la catàstrofe ja es deixaren sentir l’endemà mateix, puix pèsols que el dia abans valien 15 cèntims la lliura es pagaren a 25 cèntims i vi que valia 50 cèntims el porró el feren pagar a 70 cèntims.
El Bisbalenc, 3/6/1932, p. 5
