La Bisbal i els pobles veïns han seguit el mateix camí que desenes d'ajuntaments del país i han presentat al·legacions al PLATER (Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables), el projecte de la Generalitat que delimita les zones aptes per a instal·lar-hi plaques solars i molins de vent. En línies generals, demanen que es redueixi la superfície destinada a aquestes instal·lacions i es queixen que el projecte vulnera l'autonomia municipal. Tots els pobles veïns han presentat al·legacions pròpies excepte el consistori de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, que sí que s'ha adherit a les conjuntes del Consell Comarcal.
El govern de la Bisbal ha demanat que es redueixi la superfície declarada prioritària per a instal·lar-hi plaques solars i aerogeneradors. Vol que no superi el 3% del terme de cap municipi, per garantir que no hi hagi "concentracions territorials desproporcionades". També demana que abans de fer instal·lacions al medi natural, es prioritzin espais artificials com teulades, aparcaments o polígons industrials, i sòls degradats. A més, denuncia que el PLATER vulnera l'autonomia municipal perquè la redueix "a una participació merament formal o simbòlica, i impedeix la gestió real dels interessos locals".
El PLATER classifica com a zones prioritàries per a energia solar la majoria de boscos de l'antic terme de Castell d'Empordà (tots els que hi ha al sud del poble i al voltant del Club de Tennis). D'altra banda, es consideren "aptes no prioritaris" un sector a l'est del Convent dels Franciscans i un altre al Vilar, al sud de l'escola Empordanet. L'Ajuntament demana que s'eliminin aquestes zones del sud de la ciutat perquè són massa a prop de patrimoni protegit. Alguns àmbits, diuen, "entren en conflicte amb usos existents o amb determinacions del nostre planejament urbanístic". A Castell d'Empordà, el consistori vol que es redueixi la superfície declarada apta perquè és un lloc "d'alta qualitat paisatgística" i perquè els projectes fotovoltaics hi deixarien un impacte visual. A més, els alzinars i carrascars que hi ha són rellevants "per a la conservació de la biodiversitat".
Pel que fa a l'energia eòlica, la Bisbal té molt poca superfície afectada, al límit nord del terme i en una franja entre el Vilar i la torre d'en Ronsard. No obsant això, l'Ajuntament demana regular l'alçada màxima dels aerogeneradors perquè els troba desproporcionats, considera que fan un "impacte visual sever" i que comprometen el patrimoni natural, el turisme i l'agricultura.
Primer les teulades
A Ullastret no volen plaques solars en cap espai natural. El regidor de Cultura i Camins, Pol Feliu, va explicar al ple de la setmana passada que treballen perquè no hi hagi zones aptes "enlloc". "El dia que totes les teulades n'estiguin plenes, podrem començar-ne a parlar", va assegurar. En aquest sentit, va lamentar que com que el poble és bé cultural d'interès nacional no els deixen posar plaques a les teulades. L'oposició (Treball i Compromís) també va votar a favor de les al·legacions que ha fet el consistori, però va retreure al govern que si els haguessin avisat les haurien pogut treballar conjuntament "per tenir més força".
El ple de la Bisbal denuncia manca de participació
A la ciutat, la presentació de les al·legacions ha anat seguida de l'aprovació (amb l'única abstenció del regidor d'En Comú Podem) d'una moció que demana suspendre temporalment la tramitació del PLATER. La va presentar la CUP, que considera que el procés no ha estat gens participatiu: "No s’ha fet de forma adequada o no hi hauria tantes adhesions al manifest d’oposició". La moció insta l'Ajuntament a adherir-se al manifest de Verges i, entre altres peticions, demana que es promoguin comunitats energètiques d'autoconsum i que es prioritzi la instal·lació de plaques en espais artificials. Tant ERC com Tots per la Bisbal van queixar-se que el PLATER s'ha fet sense consultar el territori ni tots els actors implicats. En Comú Podem va discrepar en el punt de la "manca de participació" i va assegurar que ja hi ha hagut tres mesos d'exposició pública: així va argumentar l'abstenció en la votació. La CUP, per altra banda, creu que el pla facilita la instal·lació de projectes privats i defensa que cal "lluitar pel control totalment públic de la xarxa".
El regidor de Medi Ambient, Josep Maria Plaja, troba que cal assegurar que els municipis puguin participar en la presa de decisions: "No es tracta de dir que sí ni que no als projectes, sinó de garantir que es facin on tenen més sentit". "Tots sabem que la transició energètica és imprescindible, però només serà un èxit si es fa amb planificació, participació i el màxim respecte per al territori i la gent que hi viu", va reblar.
El termini per presentar al·legacions es va acabar dijous passat, però la Generalitat ha anunciat que ajorna l'aprovació del PLATER fins l'estiu de l'any que ve, i que vol obrir un segon període d'exposició pública.
