La historiadora Mary Nash, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, va impartir una conferència al Teatre Mundial aquest dissabte sobre el paper de les dones en la guerra del 1936-1939. Durant el torn de preguntes del públic, li van demanar l'opinió sobre l'escriptora bisbalenca Llucieta Canyà (1901-1980), "que una part de la població reivindica com una gran feminista". Nash va assegurar que Canyà va ser "una transmissora excel·lent del discurs feminista misogin" i que aquest discurs "s'assembla molt" al de Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange.
Canyà va escriure a la secció Món femení de La Veu de Catalunya i també va col·laborar al setmanari local El Bisbalenc als anys trenta. El seu llibre més conegut és l'assaig L'etern femení, sobre el paper de la dona en la societat, que va ser un èxit de vendes. La Fira Indilletres la reivindica amb un premi anual de crítica literària que porta el seu nom i fa uns anys en va editar el llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit, que recupera alguns dels seus articles. Sobre L'etern femení, Mary Nash va dir que "és un retrat fantàstic de la casada perfecta, de l'àngel de la llar" i que el règim franquista va utilitzar aquesta obra. Va afegir que Canyà va contribuir a fer que les dones adoptessin un paper de subordinació als homes, de bones minyones i de mestresses de casa. "Jo no sé si faria un homenatge a Pilar Primo de Rivera", a va reblar.
En la conferència d'aquest dissabte, titulada Ciutadanes en armes i a la rereguarda, Nash va explicar que al principi de la guerra que va esclatar el 1936 hi va haver dones que van agafar les armes i van anar al front com a milicianes. També va ser notable la seva tasca com a força de treball en moltes fàbriques. La historiadora va comentar que en aquella època algunes de les organitzacions polítiques que aglutinaven dones —com ara l'anarcosindicalista Mujeres Libres— no feien servir la paraula feminisme perquè s'associava a la burgesia i a la classe mitjana, i especialment al sufragisme.
La intervenció de Nash era part d'una jornada dedicada a les dones i a la Guerra civil espanyola convocada pel Grup de Dones de la Bisbal i l'Arxiu Comarcal. També incorporava la projecció del documental Milicianes, que explica la recerca per identificar cinc milicianes afusellades a Manacor. Completava el programa la conferència de Dolors Marín Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya i un concert de Clàudia Cabero.
