La foto és d'Emili Casas i ens situa a l'any 1925 sota les Voltes. En primer pla hi ha la llibreria J. Bahí, però el que ens interessa avui és la segona fila, amb cinc homes que porten bata blanca i que treuen el cap per la porta d'un altre local. N'hi ha tres de ben joves, probablement aprenents. Durant un moment han deixat d'afaitar els clients per mirar a càmera. És el primer document gràfic de Can Janoher, una nissaga de tres generacions de barbers bisbalencs. L'últim és Josep Janoher, que a finals d'agost es jubila i posa fi a cent anys d'ofici familiar, ara sense relleu generacional.
En Josep explica que ha tingut sempre molt present aquesta fotografia. El seu avi, Vicenç Janoher, va ser el primer barber de la família. Calcula que l'establiment de les Voltes podria haver obert perfectament un any abans, el 1924, tenint en compte la quantitat de treballadors que hi apareixen. Després de la guerra del 1936-1939 en Vicenç es va morir de malaltia: tenia dos fills i el gran, en Gabriel, que llavors rondava els setze anys, ja havia après l'ofici.
La família no tenia prou diners i va haver de deixar el local de les Voltes; van passar a viure al carrer Nou. En Gabriel es dedicava principalment a la ceràmica, però també va continuar fent de barber tot treballant en diversos locals: "Manté viu el caliu de l'ofici", apunta en Josep. No és fins als anys seixanta, ja casat, quan obre una barberia pròpia al número 18 del carrer Ample, l'emplaçament actual.
Amb onze o dotze anys en Josep comença a remullar els clients sota la mirada atenta del pare. Al cap de poc passarà a afaitar i es convertirà en la tercera generació de barbers de la família: "A mi ningú em va preguntar: i tu què vols fer, Josep, quan siguis gran? T'hi van encarant". Hi va haver un moment en què es va plantejar de buscar-se un local i muntar el negoci pel seu compte, però va preferir continuar amb en Gabriel al carrer Ample: "Amb el pare ens vam sintonitzar i per què ens havíem de carregar una cosa que funcionava?". El relleu es va produir gradualment. "El pare es va jubilar, però estava institucionalitzat a la feina i va continuar venint. Va ser una desacceleració natural. Per a ell era la vida i fins als últims dies, ja amb 88 anys, venia aquí a estones", recorda.
En Josep defensa que ser barber no és només qüestió de saber fer servir les tisores —“un tallat de cabells te'l pot fer més o menys tothom"— i que cal aportar-hi alguna cosa més: "Hem passat pandèmies i pedregades i a vegades he tingut la sensació que això desapareixeria del mapa, però no. Per què? Perquè no és un servei mecànic, és el darrere mànec, que en dic: aquell moment d'estar amb la persona i fer-la sentir a gust, un embolcall que hi dóna valor afegit".
Les obres que van transformar el carrer Ample en una via sense cotxes van ser "una prova de foc" per al negoci, però en Josep va quedar gratament sorprès de veure que els seus clients el continuaven buscant, també els de més edat, que ara havien de deixar el vehicle lluny i acabar el trajecte a peu. De clients n'ha tingut molts durant aquests anys; fins i tot tres generacions d'una mateixa família: va començar l'avi i ara ve el nét a tallar-se els cabells. També l'han visitat de lluny, recorda un habitual de Califòrnia: "Això vol dir que la trajectòria de Can Janoher ha estat amable, correcta, servicial, atenta i genuïna".
Barberia o perruqueria? "Al rètol diu perruqueria, però em reivindico com a mestre artesà barber perquè aquest ofici no s'ha tingut gaire en consideració. La perruqueria és un món més empolainat i no m'hi trobo a gust". En Josep deixarà a final de mes la pinta i les tisores, i Can Janoher, una de les últimes barberies tradicionals de la Bisbal, abaixarà la persiana. Té dos fills, però han volgut tirar per altres camins. Ens fa avinent que ser barber no és cosa fàcil: "No tothom té el temperament per passar vuit o nou hores al dia dins d'aquests vint metres quadrats".
