Fa cosa de tres anys, a finals del 2022, va començar la primera fase del buidatge de l'abocador de Vacamorta. Era una prova pilot que en volia extreure 20.000 tones de residus per analitzar-los i estudiar com procedir amb la resta del buidatge: hi ha més de 3,5 milions de tones que s'han de retirar en un termini de vint anys imposat pel TSJC que acaba el 2042. La prova pilot s'ha acabat, però l'inici del buidatge definitiu no té data. Per conèixer la situació actual del procés, L'aguait ha parlat amb Montse Tena, de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), l'entitat que va lluitar als tribunals per la clausura del dipòsit i que ara supervisa els treballs de l'administració per restaurar Vacamorta a l'estat original.
La prova pilot es va acabar el 2024 i a continuació l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va convocar una consulta d'idees per dissenyar el projecte executiu del buidatge total. Tena explica que hi han respost sis empreses, que han presentat les seves propostes i que una comissió integrada per cinc experts ha seleccionat el millor de cadascuna per redactar el projecte definitiu. Per tant, la previsió actual és que els treballs de buidatge s'adjudiquin el 2027, apunta. És dos anys més tard del que la Generalitat havia anunciat en un principi.
Mentrestant, la PAAC assisteix a totes les comissions de seguiment del buidatge, que es convoquen cada tres mesos. En aquestes reunions, el govern explica a l'entitat i a les altres administracions implicades quins són els seus plans en cada moment, i tothom hi pot dir la seva. La PAAC vetlla perquè es compleixi la sentència: com que en va demanar l'execució, l'ARC ha d'enviar als tribunals informes de la situació cada tres mesos, i també les actes de les comissions de seguiment. Fins ara, Tena lamenta que tot va molt lent: "Tenim un termini de 20 anys des del 2022, però ja som al 2026 i encara no ha començat el buidatge de debò". "Som pacients perquè el procés serà molt llarg, però estem vigilants i molt al dia", avisa. Fa tres anys, la Generalitat comptava que tot el procés d'extracció duraria 16 anys: ara ja són els mateixos que falten per esgotar el termini judicial.
Per a la PAAC és fonamental que la restauració de la zona humida comenci de seguida i es faci en paral·lel a l'extracció dels residus: "Que no comencem a restaurar quan s'hagi buidat l'abocador d'aquí 20 anys". S'han de recuperar les 13 basses originals, de les quals només han sobreviscut cinc: dues al terme de Cruïlles i tres al de Corçà. Les altres es van omplir amb argila o deixalles. Tena demana que aquestes cinc es protegeixin immediatament: "Totes les basses de Cruïlles es van desinventariar perquè l'abocador pogués créixer al màxim, i la primera fase de la restauració hauria de ser tornar-les a inventariar". L'entitat també vetlla perquè les molèsties als veïns del Puigventós siguin les mínimes possibles. D'altra banda, la Generalitat vol reciclar tants residus com es pugui, però en la prova pilot s'ha vist que les possibilitats són baixes. Ara estudia reutilitzar les terres fines per tornar a tapar l'abocador quan s'hagi buidat.
Tena recorda els anys de lluita als tribunals per tancar l'abocador, que va començar l'activitat oficialment el juliol del 2000: "Vam guanyar les set sentències, però l'empresa [Recuperació de Pedreres] i la Generalitat, agafades de la mà, van anar fent recursos fins a la sentència ferma del Tribunal Suprem el 2014. D'aquesta manera, durant 14 anys van aconseguir fer una muntanya de residus il·legals de més de tres milions de tones. Encara que els hagin fet tancar l'abocador, han guanyat perquè s'han quedat els beneficis suculents d'aquests milions de tones. L'únic que han perdut són 15 anys més de beneficis, perquè l'abocador estava previst que funcionés durant 30 anys. I l'administració ha estat sempre al seu costat".
L'aguait ha demanat a la Generalitat quan preveu començar el buidatge definitiu i quins passos vol seguir, entre altres qüestions. Ha respost únicament que "no hi ha novetats".
