El ple de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní, format per un sol grup polític (Avenç-ERC), ha aprovat per unanimitat adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Generalitat. La moció que s'ha portat a votació és la que el Departament de Política Lingüística ha enviat a tots els consistoris. Entre altres mesures, l'Ajuntament es compromet a elaborar un "pla municipal d’impuls del català" i a garantir que el personal de l'administració conegui la llengua. A més, ha designat la regidora d'Educació, Núria Aulet, com a responsable de la política lingüística municipal.
L'equip de govern començarà a treballar abans no acabi l'any en les mesures d'aquest pla local d'impuls del català, segons ha explicat l'alcalde, Dani Encinas, que encara no les ha volgut concretar. La moció reconeix que el català és "la columna vertebral de la nació catalana" i insta l'Ajuntament a "identificar els àmbits deficitaris pel que fa a l’ús de la llengua [...] i corregir la situació". El de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní és el primer consistori dels nostres pobles que s'adhereix al pacte aprovat per la Generalitat.
La Bisbal també s'hi vol adherir
Al ple de la setmana passada, representants de la territorial de l'ANC i del Consell Local de la República van demanar al govern de la Bisbal per què no s'havia adherit encara al Pacte Nacional per la Llengua. L'alcalde, Òscar Aparicio, va assegurar que l'Ajuntament farà el pas pròximament, però que volen aprofitar el mateix ple per aprovar mesures concretes per fomentar la llengua, que encara estan treballant. El govern treballa en una proposta pròpia —no se'n coneixen els detalls— d'ençà que al juny va tombar una moció de la CUP que instava precisament a crear un pla local per la llengua i una regidoria específica. L'executiu va argumentar que estava d'acord amb el fons de la moció, però no pas amb la forma.
La Generalitat va aprovar el Pacte Nacional per la Llengua el passat mes de maig, després de tancar un procés participatiu obert a entitats i ciutadans que estava en marxa des del 2021. Inclou un seguit d'actuacions per dur a terme fins al 2030 per garantir que tothom pugui viure plenament en català, amb una inversió anual de més de 200 milions d'euros. Se centra sobretot a repartir subvencions, a fer més aules d'acollida i a finançar el Consorci per la Normalització Lingüística. L'ANC va criticar-lo i va rebutjar signar-lo perquè trobava que les mesures proposades "són només cures pal·liatives que no ataquen les causes de fons del retrocés del nostre idioma".
