Fa tres anys que dues plataformes ciutadanes van recuperar el projecte de tren-tram de la Costa Brava, que envoltaria les Gavarres i connectaria la Bisbal i pobles veïns amb Girona i la costa. La Generalitat va encarregar-ne un estudi de viabilitat a finals del 2022, que ha costat 349.556,90 euros i s'ha endarrerit considerablement: el termini d'execució era d'11 mesos, però no va ser fins al maig d'enguany que es va publicar. El veredicte és clar: és inviable econòmicament perquè preveu poca demanda, malgrat que les associacions que promouen el tren han criticat la manera com s'ha fet l'estudi, projectant una sola via i amb temps de viatge massa llargs.
L'estudi, de més de 600 pàgines sense comptar els plànols, proposa un recorregut de 160 quilòmetres amb via única, però incorporant doble via a les parades per permetre el creuament de trens i freqüències de 15 minuts. Els trens farien uns 30 metres de llargada i hi cabrien 230 passatgers, 80 dels quals asseguts. El sistema de tren-tram és doble: funciona com un tramvia dins dels nuclis urbans, amb velocitats entre els 15 i els 20 km/h, mentre que fora de les poblacions circularia a 60 km/h. Això vol dir, segons els càlculs del document en qüestió, que trigaria tres quarts d'hora a recórrer el tram de Flaçà a Palafrugell, que fa uns 26 km, o que caldria una hora per fer els 20 km entre Palafrugell i Sant Feliu. Uns temps superiors als de la línia regular d'autobús.
El cost de les obres seria de més de 2.000 milions d'euros i la demanda arribaria als 6,5 milions de passatgers l'any 2030, tenint en compte que l'estudi inclou també el tram Girona-Banyoles-Olot. Per als redactors, vistes aquestes xifres "no s’obtenen beneficis socioeconòmics que semblin justificar la implantació d’un sistema de transport públic d’alta capacitat com el tramvia". No hi ha cap tram del recorregut amb un benefici socioeconòmic positiu, tot i que els més ben posicionats són els de l'àrea urbana de Girona. El tram Flaçà-Palafrugell és el que té una previsió de demanda més baixa. L'estudi descarta, doncs, el tramvia i proposa prioritzar l'autobús a l'àrea de Girona i millorar el servei entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Val a dir que uns càlculs del 2024 de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura donaven una demanda molt superior, de 14,5 milions de passatgers l'any.
La plataforma Tren Tram Costa Brava es queixa que el projecte s'hagi dissenyat amb via única i moltes parades, cosa que el fa menys competitiu. En declaracions a Ràdio Sant Feliu i a TV Costa Brava el portaveu, Agustí Palà, ha demanat que la Generalitat convoqui una consulta ciutadana perquè siguin els veïns els que decideixin si volen el tren. Defensa que tenen el suport de molts ajuntaments, consells comarcals, empreses i sindicats. De fet, la Diputació va aprovar per unanimitat una moció a favor.
La Generalitat no s'ha pronunciat públicament sobre l'estudi de viabilitat. Al juny, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va dir al Parlament que volien crear una xarxa de trens-tram a Catalunya. "El compromís del Govern amb l’impuls dels trens-tramvia és complet i sincer", va assegurar. Ara bé, no va fer cap menció al projecte de la Costa Brava i sí als tramvies del Bages, de les Terres de l'Ebre i del Pirineu. Va apuntar, en tot cas, que s'encarregaran "estudis informatius del sistema urbà tramviari de Girona, Montilivi, Fontajau i Sarrià de Ter fins a Banyoles".
Per on passaria el tren?
Als nostres pobles, l'estudi de viabilitat hi preveu set parades: dues a Corçà, tres a la Bisbal i dues més a Vulpellac. Com en la majoria del recorregut, el tren circularia en paral·lel a la carretera o per sobre en els trams urbans. A Corçà hi hauria una parada dins del poble, a la travessera de la C-66 abans de l'encreuament amb el carrer Major, i una altra al polígon, passat el Rissec. El tren circularia en una plataforma exclusiva al mig de la carretera, i els cotxes hi passarien pels dos costats, un per a cada sentit. Per això caldria eliminar els aparcaments de l'avinguda Costa Brava.
A la Bisbal es proposen dues alternatives: la que passaria pel centre, seguint en tot moment la travessera de la C-66, i la que discorreria per la ronda de les avingudes Josep Tarradellas i Josep Irla. La primera opció incorporaria tres parades: a l'Aigüeta, a les Voltes i davant del Terracotta Museu. Els trens circularien pel mig de la calçada en via doble i en una plataforma exclusiva, de manera que no quedaria espai per a la resta de vehicles. Caldria, doncs, restringir la circulació als veïns i desviar el trànsit a l'avinguda Josep Irla. La segona alternativa la descarta el mateix estudi perquè el carreró d'en Vinyoles és massa estret perquè hi passi el tren. No obstant això, hi proposa dues parades: a l'avinguda Josep Tarradellas i a l'avinguda Josep Irla.
A Vulpellac, es proposa una parada a la C-66 davant de la benzinera, on ara hi ha la parada d'autobús, i una altra al mig del polígon. En aquest tram, el tren circularia en via doble pel mig de la carretera i la resta de vehicles, al seu costat.
Una mica d'història
La Bisbal i els pobles veïns no tenen tren des del 1956, quan va fer l'últim viatge el Tren Petit, que enllaçava Girona amb Palamós, amb estacions a Corçà, la Bisbal, Vulpellac i Sant Climent de Peralta. L'estudi de la Generalitat proposa un recorregut semblant, que també segueix el traçat de la carretera. El projecte per recuperar el tren a la comarca ja l'havia presentat el 2006 l'Associació per la Promoció del Transport Públic, i la Diputació de Girona també va donar-hi suport. L'estudi que va encarregar el 2008 —i que va quedar en un calaix— va descartar tot el tram al nord de les Gavarres, tot i que veia viables els trams de l'àrea urbana de Girona i el que anava fins a l'aeroport, Cassà de la Selva i Palamós.
El Baix Empordà té una gran mancança en transport públic. Al juny es va aprovar que la comarca s'integrés al sistema tarifari de l'àrea de Girona, cosa que permetrà rebaixar el preu dels bitllets d'autobús. No és clar, però, quan es posarà en pràctica. Mentrestant, funciona el bus a la demanda Clic.cat, que es demana amb una aplicació mòbil i connecta la Bisbal i els pobles veïns.
