Les eleccions europees d'aquest diumenge han deixat dos titulars a la Bisbal i pobles veïns, que són compartits amb el conjunt del país: els partits independentistes continuen perdent vots i la participació cau estrepitosament, dues tendències que s'arrosseguen de les darreres convocatòries electorals. Amb l'ajuda de quatre gràfics analitzem aquests dos fenòmens a nivell local a partir dels resultats del 9-J.
Els partits independentistes perden gairebé 3.000 vots
Pocs partits es poden donar per satisfets després de les eleccions europees. La majoria han perdut una gran quantitat de vots, però el pitjor resultat és per als partits independentistes: a la Bisbal i pobles veïns, Junts i ERC-Ara Repúbliques han perdut en conjunt 2.937 vots: una mica més de 2.000 la llista de Toni Comín i uns 800 la de Diana Riba. Tot i que Junts ha tornat a guanyar les eleccions en tots cinc municipis, la quantitat de sufragis rebuts ha estat molt menor que en les europees del 2019, quan el seu cap de llista va ser Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es va presentar per ERC.
Podem i els Comuns, que el 2019 es van presentar en coalició, signen uns mals resultats amb fins a 200 vots menys, una xifra semblant a la de Ciutadans, que només aconsegueix 9 butlletes i confirma la seva desaparició. El PSC, el PP i Vox són els únics partits que creixen, si bé força modestament.
L'abstenció, la gran guanyadora de les eleccions
La participació no sol arribar a xifres gaire altes quan es tracta de votar al Parlament Europeu, però en comparació amb la cita del 2019, que va coincidir amb les eleccions municipals, la caiguda ha estat notable, de més de 25 punts a la Bisbal. És la segona dada més baixa d'ençà que l'estat espanyol és membre de la UE, tal com es veu a l'històric:
La davallada és comuna a tots els nostres pobles: a Corçà i a Vulpellac la participació fa cinc anys superava àmpliament el 70% i ara se situa al voltant del 45%. No s'arriba a la meitat del cens en cap dels cinc municipis. És especialment sonat el cas d'Ullastret, en què les eleccions sempre solen tenir molta participació, per sobre del 80% i fins i tot del 90%: en les europees de diumenge ha caigut 47 punts.
La tendència a la baixa de la participació —o el que és el mateix: la tendència a l'alça de l'abstenció— s'observa en els comicis dels últims anys. El gràfic inferior mostra les dades de la Bisbal. Els primers anys posteriors al referèndum d'independència del primer d'octubre van deixar unes xifres de participació superiors al 60% o fins i tot al 70%. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 inauguren un cicle a la baixa, que també vam observar a les municipals de fa un any i, més recentment, a les catalanes de fa encara no un mes.
