Segons el recompte oficial, la Fira de Circ que comença aquest divendres és la que fa 29, cosa que situa la primera edició l'any 1996. Aquest festival d'espectacles al carrer, però, va començar realment molt abans, amb dues edicions consecutives el 1984 i el 1985 impulsades per l'associació Paufila, amb la col·laboració d'altres grups locals i de l'Ajuntament. Per recordar la primera Fira de Circ L'aguait en recupera un vídeo d'Antoni Martí i, a més, hem parlat amb una de les persones clau de Paufila, Pitu Pla.
D'entrada, Pla subratlla que la fira, tal com es va concebre als anys vuitanta, era molt diferent: "És la millor fira de circ que s'ha fet mai. No té res a veure amb l'actual. Les coses com són". Ja feia un temps que Paufila s'encarregava de la festa major i de la rebuda dels Reis d'Orient, i va decidir fer un pas més plantejant un cap de setmana de circ al carrer a la Bisbal els dies 19 i 20 de maig del 1984. Va aconseguir la implicació del president de la comissió de Cultura municipal, Josep Maria Terradellas: l'Ajuntament hi va aportar 350.000 pessetes, d'un pressupost que vorejava els dos milions. La Generalitat n'hi va posar 400.000 més i la resta se les van repartir la Diputació, la Caixa de Barcelona i Paufila.
Es van aixecar dues carpes, una a la plaça del Castell i una altra al Passeig, i el tret de sortida va ser amb una cercavila en què participaven tots els artistes (de 16 companyies) que actuarien durant el cap de setmana. Així es representava l'arribada d'un circ a la Bisbal: "N'hi havia un que s'enfilava dalt d'un cavall, un funambulista al carrer Ample, un trapezista al carrer Sant Jaume, tots barrejats", recorda Pla. La direcció artística anava a càrrec dels Comediants, del Circ Perillós i de Mitja Nota, tres noms pesants de l'època. El grup Mitja Nota, l'únic que hi ha hagut a la Bisbal dedicat al teatre de carrer —i creador de la Rigoberta—, s'havia constituït tres anys abans per Carnaval i es trobava en un moment dolç. La implicació a la fira —hi van representar la funció Rigoberta de la caixa oberta— els va portar a actuar a Tàrrega l'any següent, que va ser el de la dissolució, tal com apunta Pla.
Pels carrers de la ciutat hi van passar la Cia. Còmica La Ganga, Boni i Caroli, Marceline i Silvestre, Petit Circ de Carrer, els pallassos Sacaries i Xip-Xap, el Circ Sèmola, el faquir Kirman o el mag Xevi, entre altres. Va ser destacat l'espectacle Bufaplanetes de Pep Bou: "Hi va haver hòsties per entrar!", assegura Pitu Pla. Totes les funcions eren gratuïtes, també el vermut informal del diumenge al matí que discorria pels bars de la ciutat, com ara fa el Firabar. La premsa de l'època parla d'èxit total de públic malgrat la pluja que va caure el darrer dia, que va obligar a suspendre alguns espectacles.
L'any següent Paufila tornava a la càrrega amb una segona edició en què repetien alguns dels artistes. Pla apunta que hi va haver enfrontaments que van impedir-ne la continuïtat: "Teníem molta il·lusió i durant un temps també llibertat perquè no ens controlaven. A partir del 1986 se'n va tot a la merda perquè els polítics ja estan posicionats i ens comencen a tallar". La interrupció dura onze anys, fins que l'associació juvenil Nuiks rescata la idea el 1996 i comença a formar la fira tal com la coneixem avui.
Què en pensa del festival actual, Pitu Pla? Hi troba a faltar un gran acte inaugural —així com el 1984 hi havia pregó i cercavila— i troba que manca programació al matí perquè "no es nota" que hi hagi cap celebració: "No es veu gent pel carrer fins a les sis de la tarda, que surten com bolets". Per altra banda, troba que l'aposta bàsicament per espectacles familiars en limita la qualitat, i també qüestiona les xifres de públic que ofereix l'organització, que últimament voregen els 20.000 visitants. Calcula que la xifra real deu ser molt inferior: "De fora de la Bisbal potser vénen 1.000 o 1.500 persones".
