Fa més de 10 anys que viu a Boston, però té molt present el poble on va créixer. "Quan conec algú, el primer que dic és que sóc de Fonteta i que això m'ha marcat la manera de ser, d'aprendre i de viure", explica Berta Martí Fuster. Ha dedicat la seva trajectòria professional a innovar en el sector de la salut: en paraules seves, es dedica a inventar coses que millorin la vida de la gent. Per exemple, una eina per identificar focus epilèptics que avui fan servir molts hospitals i que va dissenyar mentre feia el doctorat en Enginyeria Biomèdica. Després d'un temps al món acadèmic, ara treballa per a l'empresa de semiconductors Analog Devices, on és líder d'innovació en ciències de la salut. La setmana passada explicava la seva experiència en una xerrada organitzada per Òmnium del Baix Empordà.
Martí reconeix que va entrar al món de la innovació per casualitat, perquè un professor que havia tingut a la Universitat de Barcelona —on va estudiar física— cercava investigadors. Així va començar a fer el doctorat, a l'Hospital Clínic, on va crear un programa informàtic que combina imatges de ressonàncies magnètiques per ajudar els metges a veure quina regió del cervell origina crisis epilèptiques. Inicialment era de codi obert, però una empresa gallega en va adquirir els drets. Tot i això, Martí assegura que aquesta innovació no té èxit des del punt de vista empresarial: "És una qüestió monetària, perquè no hi ha gaires pacients que se'n puguin beneficiar. En aquests casos, quan les idees no poden tirar endavant com a negoci, hem de tenir molt present que els recursos no vindran mai de capital privat".
Les start-ups del MIT
Acabat el doctorat, el 2014 va continuar la formació a Boston, en un programa del MIT, el Massachusetts Institute of Technology, que barrejava innovació i emprenedoria. En la seva promoció, de tan sols cinc persones, havien de detectar necessitats en l'àmbit de la salut i trobar la manera de solucionar-les. Es tractava de crear projectes que es poguessin convertir en empreses per aconseguir el finançament necessari. Els guiaven un seguit de mentors, tant del món acadèmic com professional. Tres projectes dissenyats en aquest programa encara són vius, cosa que té molt de mèrit: "Normalment, el 95% de les start-ups són mortes al cap de set anys. No perquè hagin creat una cosa que no és útil, sinó perquè, per exemple, els diners no arriben al moment que toca, o perquè les inversions es congelen a causa d'una guerra".
Martí destaca una iniciativa per ajudar els metges de capçalera a detectar a temps els melanomes a través d'una aplicació entrenada amb intel·ligència artificial. Gràcies a una fotografia de la pell del pacient, l'aplicació indicava al doctor si calia visitar el dermatòleg. Un projecte que va ser possible després d'estudiar les lesions de 133 pacients. Avui, aquesta empresa és una de les principals de serveis de dermatologia en línia, diagnostica tota mena de malalties de la pell i posa en contacte pacients amb professionals. El viatge fins a l'èxit, en el camp de la medicina, és llarg i vol molts anys: "Has de trobar una necessitat molt important i la idea ha de ser molt innovadora perquè tardaràs molt de temps a portar-la al mercat. Has de fer assajos clínics, has de demostrar que és segur, has de convèncer la gent de fer un canvi al sistema. A més, hi ha un procés de regulació". Posa l'exemple d'un altre dels projectes sorgits del MIT, que vol detectar la meningitis en nadons a través d'ultrasons: "Van fundar l'empresa el 2016 i encara no han sortit al mercat".
Càncer infantil i xips electrònics
Després del pas pel MIT, Martí va entrar a Oncoheroes per trobar tractaments per al càncer infantil. Llavors era una empresa emergent, on ella era tot just la tercera treballadora. La va fundar un palamosí perquè el seu fill va tenir càncer de cervell. La principal mancança en aquest sector és que existeixen molt pocs tractaments: només set per a càncer infantil, mentre que per a adults n'hi ha més de 200. "En set anys vam aconseguir les llicències de tres compostos de grans farmacèutiques o de biotecnològiques que sabien que podrien tenir un efecte positiu en nens però que no hi invertien", apunta. També destaca que van aconseguir 12 milions d'euros de capital, aportats en bona part per fundacions i ONG, per fer els assajos clínics.
Des de fa una mica més d'un any Berta Martí és a la multinacional Analog Devices, que es dedica bàsicament a fer xips per a una pila d'aparells, entre els quals telèfons, rellotges, cotxes i cafeteres, però també equipament d'hospitals. Destina un 10% dels beneficis a un laboratori d'innovació on treballen un centenar de persones, entre les quals Martí, que s'encarrega de l'àrea de salut. "Busquem on podem innovar en quatre grans grups: el món cardiovascular, el càncer, la salut de la dona i la neurologia. Treballem de manera bastant semblant a una start-up perquè hem de convèncer la gent de dalt que ens donin diners per anar passant de fase en fase".
Què cal per innovar?
"Algú que vulgui innovar ha de tenir molta curiositat. Una vegada vaig dir a la meva mare que jo no volia treballar, sinó passar-me la vida aprenent, i crec que ho he aconseguit perquè cada dia aprenc coses noves. Segurament hi ha una part genètica, però també ambiental. De petita, mentre dinàvem, si li preguntava a la mare 'això què és?' s'aixecava i portava a taula l'Encliclopèdia Catalana", relata Berta Martí, filla dels cineastes Antoni Martí i Dolors Fuster. Avisa que cal ser conscient que "quan innoves no pots tenir totes les respostes i sempre has de buscar algú que t'ajudi a arribar al següent pas" i que cal tenir una bona capacitat d'adaptació: "És impossible que l'encertis a la primera".
Específicament al sector de la salut, per innovar cal posar-se en la pell del pacient i del metge, perquè l'objectiu principal és fer la vida de la gent més fàcil, no pas més enrevessada. "A l'Hospital Clínic tenien un neuronavegador extraordinari tapat en una cantonada perquè no era pràctic. Quantes coses hi deu haver al món que hem inventat però que no es fan servir perquè ningú va pensar en la persona que les havia de fer servir!", comenta.
