Unes quantes fotografies d'Emili Casas Masbernat, instantànies de la Bisbal i pobles veïns del primer terç del segle XX, descansen ara sobre les ruïnes del Teatre Principal, ben bé al costat de l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE). Són les protagonistes d'una exposició a l'aire lliure en lones de gran format (de dos per tres metres) que vol donar a conèixer una part molt petita de les vora de 18.000 fotografies d'aquest autor. Es podran veure fins al primer de maig del 2025.
Malgrat que el 90% de les obres d'Emili Casas són retrats d'estudi, les de l'exposició mostren la vida quotidiana al carrer. N'hi ha de la Bisbal (el pas del Tren Petit per les Voltes, els preparatius per a la rebuda d'Alfons XIII, treballadors a la fàbrica), de Cruïlles i de Foixà. Totes es van fer entre els anys 1917 i 1928. S'han digitalitzat a partir de les plaques de vidre originals, un suport amb una qualitat gràfica excepcional que permet observar amb nitidesa els detalls de cada fotografia. Dins de l'ACBE també s'hi exposa la càmera que Casas feia servir a l'estudi.
Tal com explicava la directora de l'arxiu, Carme M. Marugan, a l'entrevista que li feia L'aguait fa uns mesos, treballen per penjar a la xarxa el fons complet del fotògraf i a final d'any preveuen publicar un llibre per posar Casas "al lloc que es mereix dins de la història de la fotografia". La mostra al carrer del Teatre Vell s'emmarca dins dels actes de celebració dels 40 anys de l'ACBE.
Emili Casas va néixer al Pont Major, a Girona, el 1879 i tretze anys després la seva família es va traslladar a la Bisbal per dedicar-se a elaborar i vendre licors. El negoci no els surt bé i se'n van a viure a Barcelona, excepte l'Emili, que amb dinou anys es queda a la Bisbal a fer de taper. No és fins que en té vint-i-set que obre l'estudi de fotografia. També es va dedicar a la pintura i a l'escultura: fins al gener de l'any que ve es poden veure al Terracotta Museu algunes de les escultures de ceràmica que va fer.
