"És curiós perquè si preguntem què és més gran, si el Montseny o les Gavarres, tothom dirà el Montseny, però no és així. El Montseny és més alt, però l'extensió és la mateixa, gairebé 30.000 hectàrees". Són paraules de l'arxiver Josep Matas un vespre de finals d'octubre a Sant Climent de Peralta. La carbonera fumeja darrere seu: un grup de persones s'ha reunit per celebrar un agermanament improvisat entre aquests dos massissos muntanyosos. Es projecta un documental mut del cineasta amateur Delmir de Caralt que mostra el procés d'elaboració d'una carbonera al Montseny l'any 1964. Comenta la peça Martí Boada, geògraf i especialista en boscos.
"Sou uns privilegiats perquè aquesta pel·lícula no l'ha vist ningú del Montseny. Sou els primers", comenta Boada. L'autor era un industrial de Terrassa que "va regalar als seus 300 treballadors" la fàbrica de tints que tenia i va comprar una finca al Montseny on va construir un refugi per a muntanyencs (l'Hotel de Sant Bernat de Menthon). Les imatges mostren una carbonera de mida monumental, ben bé tres o quatre vegades més grossa que la de Sant Climent. Boada coneix bé el carboneig al Montseny: explica que els traginers baixaven de la muntanya amb tres matxos, i que cada animal carregava 120 quilos de carbó en dues sàrries. "Per fer 360 quilos de carbó calien 3.600 quilos de llenya. És a dir, el que baixaven tres traginers en forma de carbó concentrat portava la mateixa càrrega calorífica que més de tres tones de llenya, que no podien transportar de cap manera", quantifica. "El carboneig era molt important. Un ciutadà mitjà gastava, abans de l'arribada del petroli, unes cinc tones de bosc", afegeix.
Boada remarca que cal tenir presents aquestes dades: "És molt important que sapiguem això. Ara els sectors més joves tenen el bosc santificat, però a dins hi havia més de vint oficis i molta activitat extractiva. Els boscos de les Gavarres i del Montseny han estat sotmesos a aquesta pressió. Els arbres no estan quiets, ara estan treballant: augmenten en cinc tones de fusta per hectàrea cada any. Ells, sense la Generalitat, ni la Diputació, ni els ajuntaments pel mig". Assegura que el que cal és gestió sostenible: "Les nostres àvies retiraven l'excedent. Sabien que si volien tenir ous no havien de posar mai la gallina a la cassola. Nosaltres hi posem la gallina, el gall i fins i tot el pal travesser".
El geògraf també fa referència al canvi climàtic i a l'escalfament global, i sentencia: "La gran causa de lluita pel futur de la humanitat és la lluita pel medi ambient. Que no és parlar d'óssos panda ni de flors i violes: hem de subvertir el model econòmic i energètic. Ens hem de mobilitzar tots, fins a l'últim manobre".
