Un guerrer carolingi a Casavells? Els esquelets destapen el passat del poble

Els arqueòlegs presenten els resultats de les troballes arqueològiques a la plaça de l'Església, on hi havia hagut cinc cementiris

Roger Font Vilagran
Xerrada
L'arqueòleg Puigredon explica els resultats amb la col·laboració de Franc Seira, el fotògraf Dani Salvà i l'historiadora Carme GüellFoto: R. F.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local independent

Casavells estava habitat molt abans del que es creia fins ara. És una de les conclusions principals de l'estudi dels cinc cementiris que es van descobrir fa un any a la plaça de l'Església, arran de les obres de reforma. La troballa d'un individu enterrat seguint els costums carolingis suggereix que ja hi havia activitat al poble al segle VIII o IX, abans del primer document conegut que esmenta Casavells (llavors Caiavelos), de l'any 983. L'església de Sant Genís també és més antiga del que es creia, tot i que encara no es pot datar bé. A més, s'ha descobert que el turó on es va aixecar el poble era molt més elevat i es van fer treballs per rebaixar-lo. L'equip d'arqueòlegs presentava dissabte passat davant d'una cinquantena llarga de veïns els resultats de la investigació, plens d'incògnites i amb l'estudi antropològic pendent.

Els individus més antics enterrats a Casavells són tres de l'alta edat mitjana, entre els segles VIII i X. El que ha cridat més l'atenció, i sobre el qual pesen molts interrogants, és un home alt i corpulent per l'època, de més de metre setanta i d'entre 25 i 35 anys. Als ossos té els desgastos típics de la gent que va a cavall, segons afirma un dels arqueòlegs, Franc Seira, cosa que descartaria que fos un pagès. Les hipòtesis plantejades apunten a un cavaller o a un petit senyor feudal. La tomba de lloses (amb pedres que no són les pròpies de la zona) és l'habitual de l'Imperi Carolingi. "És especial, van dedicar molt d'esforç a enterrar aquesta persona perquè el més normal era que els emboliquessin amb una tela i els fiquessin en un forat a terra", apunta Seira.

Carme Güell, professora d'història jubilada i exalcaldessa de Corçà, ho té clar: planteja que és un guerrer hongarès perquè en aquesta època està documentada una ràtzia que va entrar pel Pertús en direcció a Barcelona: "Una branca passa per l'Empordanet, no sabem per què. No ens consta que passessin per Casavells, però sabem que circulaven seguint els rius, i Casavells és a tocar del Daró". Seira diu que també podria ser un dels primers habitants del poble. És una incògnita per resoldre. La tomba és d'entre els segles VIII i X, i es va descobrir per casualitat al carrer de l'Església quan els arqueòlegs, que treballaven uns metres més amunt, van aturar unes obres a la xarxa de gas per fer-hi la prospecció corresponent.

El director de les excavacions, Jaume Puigredon, explica que es va trobar una sitja per a gra de la mateixa època, dins de la qual hi havia un sol fragment de ceràmica, precisament carolíngia i d'abans del segle IX. Un altre argument a favor de la procedència del centre d'Europa d'aquest individu.

Carme Güell
Güell explica que on ara hi ha l'església, al segle X hi havia hagut una torre de defensa, la resta més antiga del poble (Foto: R. F.)

Els amants, rosaris i plata americana

Una altra troballa cèlebre és la d'una parella que s'ha anomenat "els amants de Casavells" perquè es van enterrar junts amb sis mesos de diferència en l'època baixmedieval. Els arqueòlegs posen en dubte, però, la relació d'aquestes persones per la diferència d'edat: podrien ser matrimoni o bé pare i filla.

Les tombes de l'època moderna (segles XVI-XVIII) tenen en comú que els morts s'enterraven amb les mans enllaçades tot sostenint un rosari. Se n'han trobat uns quants, de rosaris, creus i amulets, i en aquest període hi ha molts de nens. Ja en l'edat contemporània (segle XIX), s'han conservat part dels taüts de fusta i les restes d'un carrer i del mur que envoltava el cementiri. No era habitual que als morts els acompanyessin objectes personals, i malgrat tot s'ha trobat una sivella de cinturó i una dalla.

Entremig d'unes pedres que formaven un mur els arqueòlegs hi van localitzar una moneda de plata mexicana. Per la mida i el valor elevat (vuit rals), Franc Seira planteja que podria haver estat un amagatall.

Amants de Casavells
Puigredon mostra els "amants de Casavells" (Foto: R. F.)

On és la rectoria?

Una de les qüestions objecte de discussió entre els arqueòlegs i Carme Güell va ser la situació de la rectoria. Güell la troba documentada al segle XVII al nord de l'església, però en aquest punt els arqueòlegs no van trobar "ni una pedra" de la construcció. Sí, en canvi, un edifici arrasat de l'època moderna que, a manca d'excavar-lo més, no saben què és. Una altra de les preguntes sobre el passat de Casavells que de moment no té resposta. Falten encara els resultats de l'estudi antropològic, que els arqueòlegs volen presentar en una nova xerrada al poble, quan els tinguin.

Recupera el vídeo de les excavacions

ETIQUETES:
Comparteix